Classe de 4t de Primària

Ja sé, que esteu de vacances però us he fet un dibuixet per desitjar-vos unes bones festes, que  passeu juntament amb la vostra família i amics un Bon Nadal i un Feliç any 2012!!

El passat dia 22 de novembre vam celebrar a l’escola l’audició de Santa Cecília, patrona dels músics.

Els alumnes  del col·legi ens van oferir diferents peces musicals i ho van fer molt bé!

Cal destacar la participació dels nostres companys/es de classe, que van ser:

Aleydis Calanda: Guitarra

Judit Calanda: piano

Núria Gaseni: piano

Elsa Moreso: guitarra elèctrica

Arnau Roca: Saxòfon

David Torme: flauta

3a part –  capítol 1

Per la tarda, a la sortida de l’escola, Samuels estava esperant a Guillem i la Mònica per anar plegats a la biblioteca. Ja que, últimament, tenia problemes amb l’ortografia de català i ells l’ajudaven amb els deures.

Mentre anaven caminant la Mònica els va dir:

– Què us sembla la idea de l’Oriol? Estaria bé una aventura per Halloween, no?

Guillem es va quedar pensatiu i Samuels, que era més realista, va dir:

– Buff, no sé si el pla que han pensat funcionarà. Els pares i mares són molt patidors i deixar-nos tots sols a un mas i una nit… mmmm….

– És veritat però hem d’intentar-ho, seria una passada i així podria estrenar la tenda de campanya que em van regalar pel meu aniversari. Sabeu que en caben 12 persones! – va dir Guillem tot il·lusionat.

Tot caminant es van trobar al Pau que anava rondinant i Samuels el va cridar. Ell es va apropar i van continuar xerrant de camí a la biblioteca.

– Ostres! Avui tinc un munt de deures i això que a la nit volia parlar amb la meva mare per l’acampada. Joan m’ha dit que ja li ha comentat al seu pare al migdia i diu que per ell no hi ha cap problema que la classe vagi acampar al mas – va dir el Pau.

– De debó? Quina sort! Doncs jo li diré aquesta nit també a la mare– va dir la Mònica.

Al cap d’una estona van arribar a la porta de la biblioteca i amb silenci es van dirigir a la taula on es seien sempre però quina sorpresa al veure que hi havia la Núria, l’Elsa, l’Anna i l’Arnau remenant un munt de llibres.

– Ei nois, que feu aquí avui? – va cridar de cop Guillem.

La gent de la biblioteca se’l va quedar mirant i la bibliotecària es va dirigir cap a ell i li va donar un avís, mentre tots els seus companys es reien en silenci.

– Què heu vingut a fer els deures de matemàtiques? – va dir fluixet en Pau.

– No, ja els hem acabat abans del pati. – va respondre l’Elsa.

– Bufa, quina sort! Jo els tinc que fer tots i em costen una mica. I llavors, què feu aquí?– va dir el Pau.

– Estem buscant històries de por per explicar el dia de l’acampada al costat del foc i també he pensat que podríem anar disfressats de monstres o éssers terrorífics, així seria més divertit! – va comentar la Núria.

– Però, ja sabeu si us deixaran anar? – va preguntar una mica trist Samuels.

– I tant que si! El meu pare i el del Joan han animat a tots els altres pares.  Així ells faran un sopar i podran sortir una nit de festa plegats. – va respondre tot content l’Arnau.

– Que guai, ens ho passarem molt bé! – va tornar a cridar Guillem.

Tots ens vam girar i li vam dir que no crides però ja era massa tard. Ja tenia la bibliotecària al seu darrera i ell, ràpidament, li va demanar perdó mentre baixava el cap tot avergonyit. Tots ens vam riure d’amagat i, fins i tot la bibliotecària va fer una rialleta mentre li deia que vigiles de no tornar-ho a fer.

La Núria es va posar a buscar informació de la vella casa abandonada mentre l’Arnau i Guillem buscaven llibres de misteri o terror. Mentrestant, l’Anna i l’Elsa ajudaven a Pau a acabar els deures i la Mònica també feia de senyoreta al Samuels amb els exercicis de català.

La tarda va passar ràpidament i quan es van adonar de l’hora es van acomiadar tots.

Aquella nit tots es van adormir amb una rialla plena d’emoció i nervis. Aquell divendres de Halloween seria tota una aventura i el més important estarien junts.

L’Arnau i jo hem coincidit en el primer vídeo musical a pujar al nostre bloc. Aquí podeu veure el videoclip de la cançó “Rolling in the deep”, tocada i cantada per tres germans mexicans .  El grup és els Vazquez Sounds. La cantant, Angie Vázquez, té 10 anys i els seus germans, Abelardo y Gustavo Vázquez,  13 i 15 anys.

Anirem penjant altres cançons cantades per nens i nenes de la vostra edat, així que si algú s’anima a cantar, ànims!!

Dins d’aquest article podeu enviar comentaris amb les vostres pel·lícules i llibres preferits.

Recordeu que els podeu ordenar per l’ordre del que més us hagi agradat.

Entre tots podem esbrinar quins gustos tenim cadascú i recomanar-nos  pel·lícules i llibres interessants!!

Animeu-vos a enviar comentaris!

Els alumnes de 6è de Primària van assistir el passat dimecres, dia 16 de novembre, als estudis de Ràdio Móra d’Ebre, on van poder visitar les seves instal·lacions i els van explicar l’origen de la Ràdio del nostre poble.

Després, quan estàvem als estudis de gravació van poder escoltar el programa  de la seva classe, protagonitzat per: Jordi Moreso, Judit Oliva, Maria Anguera i Joel Alís.

El programa es va poder escoltar el dijous a es 10:45 per Ràdio Móra d’Ebre (87,6 FM) i té una duració de 15 minuts.

A continuació, pels qui no vàreu poder escoltar el programa, aquí us el deixo dividit en tres petits arxius.

1a part.
2a part.
3a part.

Aquí us deixo un video per escoltar la cançó i cantar-la (versió karaoke), pel dia de la cantada dels pares i mares.

A més, també us deixo la cançó per imprimir que us he preparat per poder-la estudiar millor, Feu clic aquí

Degut a la revisió dels treballs, aquest passat dimecres, la data de lliurament del treball dels animals s’ha retardat fins el divendres, dia 25 de novembre.

Cal recordar, que els treballs es poden entregar a partir del dilluns (data original) i que la nota anirà disminuint com més tard es lliuri el treball.

Aprofiteu aquest cap de setmana per treballar i acabar!

Continuació – capítol 1

A l’hora del pati els nens i nenes de quart van sortir a jugar, alguns van anar a jugar a futbol i altres es van posar a parlar del vell casalot del poble.

L’Oriol estava recolzat a la paret  mentre es menjava el seu entrepà i discutia amb el Miquel que podien fer per Halloween. Aquest any la festa era un divendres, ideal per sortir per la nit i disfressar-se.

Llavors l’Anna que els estava sentint parlar es va apropar i va dir:

–  Jo tinc una idea per Halloween, perquè no anem al vell casalot.

L’Oriol i el Miquel es van quedar pensatius. La idea no era dolenta, al contrari interessant i el Miquel es va aixecar ràpidament i va començar a cridar als seus companys que s’apropessin.

Guillem, Pol, Arnau i Pau estaven jugant a la pista quan van sentir els crits dels seus companys i es van apropar a veure que volien.

Les noies que estaven allí a la vora també es van apropar i es van seure tots en rotllana.

– Què passa? Heu pensat alguna cosa per fer? – va dir l’Ona que venia envoltada de les seves amigues.

– Sí, l’Anna ens ha donat una idea per a Halloween. – va dir Miquel.

– Quina idea és?- va dir la Júlia.

– Anirem plegats al vell casalot la nit del divendres. Va respondre l’Oriol.

Tots es van mirar entre ells, la idea de fer una cosa junts els il·lusionava però anar al vell casalot i, a més de nit no els feia gaire gràcia.

– Els nostres pares no ens deixaran anar. Com ens ho faríem? – va dir el Pol.

Tots van mirar a l’Arnau perquè sempre tenia bones idees però tornava a estar als núvols llegint aquell llibre de monstres.

– Arnau!! – van cridar tots.

– Si, si! Ja us he escoltat. A veure deixeu-me pensar… Ja sé, podem dir als pares que volem fer una acampada al mas del Joan que està a prop del casalot i així per la nit quan ja dormin podríem anar sense problemes. – va explicar l’Arnau.

– Però…. hauríem de travessar el cementiri de nit, no? – va dir la Judit amb veu tremolosa.

– I a més, com ens ho farem perquè ens deixin acampar sols a tots? – va dir l’Aleydis.

Guillermo estava donant tocs amb la pilota mentre pensava alguna idea i mirava al seus companys que no sabien que fer. De cop li va venir una idea.

– Ja ho sé, perquè no els diem que volem fer una festa de Halloween amb disfresses, decoració i menjar. També, els diem que volem estar sols i que els pares que vulguin venir han de dormir a dins del mas del Joan, com està molt atrotinat, segur que no vindran gaires pares.

La idea els va agradar a tots i Guillermo molt content va xutar tan fort la pilota que al rebotar contra la paret, va sortir disparada i va impactar contra la cara del mestre que va caure de cul a terra. Tots al veure-ho van sortir disparats i Joan digué:

– Per avui, reunió acabada! Fugim!

Tots van marxar corrents pel pati, mentre el mestre els perseguia de broma amb la pilota a les mans i cridant.