Capítol 2
Capítol 2 – 1a part
Van anar passant els dies i per fi, va arribar el divendres tan esperat. Aquesta nit havien d’anar al mas del Joan, una nit on sol estarien ells sols.
Durant el matí, ja es podia notar els nervis perquè la classe no parava de parlar fluixet sobre el que tenien que portar. El mestre treia foc pels queixals per intentar avançar la classe. Al final van sortir amb una mica més de deures però no estaven enfadats sabien que tenien una nit plena d’aventures.
Per la tarda havien quedat a la plaça amb les bicicletes per poder anar tots junts cap al mas. Quan van arribar es van quedar de pedra,
els pares i mares els havien muntat un supercampament, amb les tendes i un gran foc. No faltava de res i a més, estava tot guarnit amb fanals de carbasses amb cares aterradores.
Cap al vespre, després de sopar uns entrepans que s’havien preparat, ens van seure tots plegats al voltant del foc, els pares encara es sentien dins del mas de Joan com xerràvem i reien.
– Bufa, si que els costa acabar! – va dir en Miquel.
– Doncs si! però aviat marxaran per sortir una estona i es quan aprofitarem per anar al vell casalot. – va dir la Júlia.
Van passar unes dues hores, mentre els nens i nenes disfressats de personatges de terror van poder jugar a molts jocs. Fins i tot, va sortir el pare de l’Arnau i els va fer seure tots al voltant del foc per explicar-los un gran història de por, més d’un es va amagar dins del sac de dormir o va soltar un xiscle quan de sobte, un altre pare va aparèixer per darrera amb una mascara de monstre fent sorolls, va ser molt divertit.
Cap allà les dotze dels pares van agafar els cotxes i van marxar una estona, per fi estaven sols!
L’Arnau va repartir les cinc llanternes, una per cada grup que entraria a la casa i David va portar de casa uns walkie talkies per poder comunicar-se entre el grup de dins i els de fora.L’Ona va agafar la càmera de fotos i va fer una fotografia de tot el grup abans de marxar. Tot semblava que seria molt emocionant.
La nit era ben fosca, el cel estava ennuvolat i alguna estona entre els núvols més negres apareixia la lluna, perfectament rodona que il·luminava el camí. El grup de nens i nenes avançava en silenci, entre el camp d’olivers, aquests prenien formes ben estranyes i a més d’un li van provocar un bon ensurt. Com a Guillermo que mentre anava al darrera de tot, va notar com una mà que l’agafava per darrera i l’estirava, va fer un crit esgarrifós que més d’un es va amagar al darrera d’un altre amic. Bé fins i tot, la Paula d’un salt es va quedar als braços de l’Ona. Al final, tots vam anar cap a Guillermo i vam veure que estava al terra perquè una branca se li havia quedat enganxada als pantalons i al tibar-se el va arrossegar cap a terra. Tots vam riure ni que per dins molts encara estàvem espantats.
A l’arribar al cementiri, l’Elsa va trobar un forat pel mur i entre ella i la Núria van apartar tota la vegetació i així van poder entrar tots els seus companys.
El cementiri de nit feia bastant por, així que van decidir fer via i no parar a xafardejar. A més, Joan va dir que no fessin bromes que era un lloc on el seu avi li va dir que s’ha de respectar el descans dels qui ens han deixat.
A mesura que avançaven entre les tombes, la Mònica va veure una misteriosa llum que es bellugava i s’apropava cap a ells. L’Anna que anava al davant amb la Debora vam fer un gest perquè tothom estigues en silenci i Samuels va xiuxiuejar fluixet que s’amaguessin tots.
Tots que eren grans experts en els jocs de fet i amagar, es van buscar un bon amagatall i van mantenir la respiració. A més d’un no li paraven de tremolar les cames o les dents per aquella misteriosa llum.
Aquesta s’apropava, poc a poc, i es sentia una petita veu que murmurava paraules que no s’entenien.
De cop, va passar pel costat de l’Oriol que s’havia amagat dins un forat i va veure al senyor Gerbasí, un vellet del poble, que s’encarregava de la vigilància del cementiri i que per sort era un mica curt de vista i d’oïda.
Per sort, no va veure a ningú i va continuar el seu camí, quan es va haver allunyat del tot, tots van sortir dels seus amagatalls i van continuar cap al vell casalot.
CONTINUARÀ…
DIARI DE CLASSE
