Classe de 4t de Primària

El passat dia 22 de novembre vam celebrar a l’escola l’audició de Santa Cecília, patrona dels músics.

Els alumnes  del col·legi ens van oferir diferents peces musicals i ho van fer molt bé!

Cal destacar la participació dels nostres companys/es de classe, que van ser:

Aleydis Calanda: Guitarra

Judit Calanda: piano

Núria Gaseni: piano

Elsa Moreso: guitarra elèctrica

Arnau Roca: Saxòfon

David Torme: flauta

3a part –  capítol 1

Per la tarda, a la sortida de l’escola, Samuels estava esperant a Guillem i la Mònica per anar plegats a la biblioteca. Ja que, últimament, tenia problemes amb l’ortografia de català i ells l’ajudaven amb els deures.

Mentre anaven caminant la Mònica els va dir:

– Què us sembla la idea de l’Oriol? Estaria bé una aventura per Halloween, no?

Guillem es va quedar pensatiu i Samuels, que era més realista, va dir:

– Buff, no sé si el pla que han pensat funcionarà. Els pares i mares són molt patidors i deixar-nos tots sols a un mas i una nit… mmmm….

– És veritat però hem d’intentar-ho, seria una passada i així podria estrenar la tenda de campanya que em van regalar pel meu aniversari. Sabeu que en caben 12 persones! – va dir Guillem tot il·lusionat.

Tot caminant es van trobar al Pau que anava rondinant i Samuels el va cridar. Ell es va apropar i van continuar xerrant de camí a la biblioteca.

– Ostres! Avui tinc un munt de deures i això que a la nit volia parlar amb la meva mare per l’acampada. Joan m’ha dit que ja li ha comentat al seu pare al migdia i diu que per ell no hi ha cap problema que la classe vagi acampar al mas – va dir el Pau.

– De debó? Quina sort! Doncs jo li diré aquesta nit també a la mare– va dir la Mònica.

Al cap d’una estona van arribar a la porta de la biblioteca i amb silenci es van dirigir a la taula on es seien sempre però quina sorpresa al veure que hi havia la Núria, l’Elsa, l’Anna i l’Arnau remenant un munt de llibres.

– Ei nois, que feu aquí avui? – va cridar de cop Guillem.

La gent de la biblioteca se’l va quedar mirant i la bibliotecària es va dirigir cap a ell i li va donar un avís, mentre tots els seus companys es reien en silenci.

– Què heu vingut a fer els deures de matemàtiques? – va dir fluixet en Pau.

– No, ja els hem acabat abans del pati. – va respondre l’Elsa.

– Bufa, quina sort! Jo els tinc que fer tots i em costen una mica. I llavors, què feu aquí?– va dir el Pau.

– Estem buscant històries de por per explicar el dia de l’acampada al costat del foc i també he pensat que podríem anar disfressats de monstres o éssers terrorífics, així seria més divertit! – va comentar la Núria.

– Però, ja sabeu si us deixaran anar? – va preguntar una mica trist Samuels.

– I tant que si! El meu pare i el del Joan han animat a tots els altres pares.  Així ells faran un sopar i podran sortir una nit de festa plegats. – va respondre tot content l’Arnau.

– Que guai, ens ho passarem molt bé! – va tornar a cridar Guillem.

Tots ens vam girar i li vam dir que no crides però ja era massa tard. Ja tenia la bibliotecària al seu darrera i ell, ràpidament, li va demanar perdó mentre baixava el cap tot avergonyit. Tots ens vam riure d’amagat i, fins i tot la bibliotecària va fer una rialleta mentre li deia que vigiles de no tornar-ho a fer.

La Núria es va posar a buscar informació de la vella casa abandonada mentre l’Arnau i Guillem buscaven llibres de misteri o terror. Mentrestant, l’Anna i l’Elsa ajudaven a Pau a acabar els deures i la Mònica també feia de senyoreta al Samuels amb els exercicis de català.

La tarda va passar ràpidament i quan es van adonar de l’hora es van acomiadar tots.

Aquella nit tots es van adormir amb una rialla plena d’emoció i nervis. Aquell divendres de Halloween seria tota una aventura i el més important estarien junts.