Hola famílies!
Novament us proposo que tinguem una conversa virtual, aquesta vegada, tornarem a un tema que aquest curs ens toca de ben a prop: INICIAR-SE EN LA LECTURA!

Per començar, us proposo un joc. Intenteu llegir el text següent:
Sgeun un etsduio de una uivenrsdiad ignlsea, no ipmotra el odren en el que las ltears etsan ersciats, la uicna csoa ipormtnate es que la pmrirea y la utlima ltera esten ecsritas en la psiocion cocrrtea. El rsteo peuden estar ttaolmntee mal y aun pordas lerelo sin pobrleams. Esto es pquore no lemeos cada ltera por si msima pero la paalbra es un tdoo. Pesornamenlnte me preace icrneilbe.
Tant aquest text com les idees que us vull exposar perquè en parlem, estan basades en un document creat per l’ICE, una unitat de la Universitat Autònoma. El document és interessant però molt llarg. Us l’enllaço igualemnt per si el voleu tafanejar algun dia. Si el voleu veure cliqueu aquí. Nosaltres, en aquesta entrada ens centrarem en el capítol que parla de l’entrada al món lletrat, a partir de la pàgina 112.
Si en comptes de llegir el capítol, preferiu un vídeo, aquí el teniu. La Montserrat Fons, aquí, també explica molt bé l’entrada al món lletrat. Aquí us deixo l’enllaç.
Tornant al “joc” que us proposava, QUÈ US HA SEMBLAT?
A mi em fa pensar en el moment que els nens coneixen les lletres, COM SONEN I EL SEU NOM. Però no són capaços d’entendre allò que estan descodificant. Per tant, penso que això ens porta a tots a concloure que sabem llegir quan comprenem un text.
A l’article se’ns explica de la següent manera: “Si intenta llegir una lletra darrere l’altra, és impossible entendre res. En canvi, si intenta buscar significat al text que té davant, aviat podrà llegir: Según un estudio de una universidad inglesa no importa el orden…”
A mode de conclusió, jo, de tot l’article, em quedo amb aquesta frase, que de fet crec que hauríem de tenir tots en un lloc visible per recordar-la sovint i així deixar de comparar els nens i nenes en un moment tan important i íntim com estant vivint:
AVUI SABEM QUE UN NEN ARRIBA A SER UN BON LECTOR INDEPENDENTMENT DE L’EDAT A QUÈ VA COMENÇAR A LLEGIR; DE LA MATEIXA MANERA QUE UN NEN POT SER UN BON CORREDOR INDEPENDENTMENT DE L’EDAT A QUÈ VA ACONSEGUIR CAMINAR TOT SOL.
Hi ha més idees al text que em semblaven interessants, però em freno perquè ja m’he enrollat prou. L’article és tant sols l’excusa, el que m’agradaria és que parlessim de com esteu vivint a casa aquesta “entrada al món lletrat”. Hi ha alumnes que m’expliquen que practiquen a casa i jo els pregunto com ho fan. Pel que veig, n’hi ha que han deixat de banda la típica còpia amb la que vam aprendre nosaltres i s’han llençat a animar als fills a escriure alguna cosa, acompanyant-los i ajudant-los a escoltar la paraula molt a poc a poc, donant-los pistes d’on s’han deixat alguna lletra… EXPLIQUEU-ME, SI US PLAU!
Gràcies per avançat! Us llegeixo!
-MªAngels-