REFLEXIONEM I DIALOGUEM

Hola famílies!

Novament us proposo que tinguem una conversa virtual, aquesta vegada, tornarem a un tema que aquest curs ens toca de ben a prop: INICIAR-SE EN LA LECTURA!

84-96646-03-3i4

Per començar, us proposo un joc. Intenteu llegir el text següent:

Sgeun un etsduio de una uivenrsdiad ignlsea, no ipmotra el odren en el que las ltears etsan ersciats, la uicna csoa ipormtnate es que la pmrirea y la utlima ltera esten ecsritas en la psiocion cocrrtea. El rsteo peuden estar ttaolmntee mal y aun pordas lerelo sin pobrleams. Esto es pquore no lemeos cada ltera por si msima pero la paalbra es un tdoo. Pesornamenlnte me preace icrneilbe.

Tant aquest text com les idees que us vull exposar perquè en parlem, estan basades en un document creat per l’ICE, una unitat de la Universitat Autònoma. El document és interessant però molt llarg. Us l’enllaço igualemnt per si el voleu tafanejar algun dia. Si el voleu veure cliqueu aquí. Nosaltres, en aquesta entrada ens centrarem en el capítol que parla de l’entrada al món lletrat, a partir de la pàgina 112.
Si en comptes de llegir el capítol, preferiu un vídeo, aquí el teniu. La Montserrat Fons, aquí, també explica molt bé l’entrada al món lletrat. Aquí us deixo l’enllaç.

Tornant al “joc” que us proposava, QUÈ US HA SEMBLAT?
A mi em fa pensar en el moment que els nens coneixen les lletres, COM SONEN I EL SEU NOM. Però no són capaços d’entendre allò que estan descodificant. Per tant, penso que això ens porta a tots a concloure que sabem llegir quan comprenem un text.

A l’article se’ns explica de la següent manera: “Si intenta llegir una lletra darrere l’altra, és impossible entendre res. En canvi, si intenta buscar significat al text que té davant, aviat podrà llegir: Según un estudio de una universidad inglesa no importa el orden…”

A mode de conclusió, jo, de tot l’article, em quedo amb aquesta frase, que de fet crec que hauríem de tenir tots en un lloc visible per recordar-la sovint i així deixar de comparar els nens i nenes en un moment tan important i íntim com estant vivint:

AVUI SABEM QUE UN NEN ARRIBA A SER UN BON LECTOR INDEPENDENTMENT DE L’EDAT A QUÈ VA COMENÇAR A LLEGIR; DE LA MATEIXA MANERA QUE UN NEN POT SER UN BON CORREDOR INDEPENDENTMENT DE L’EDAT A QUÈ VA ACONSEGUIR CAMINAR TOT SOL.

Hi ha més idees al text que em semblaven interessants, però em freno perquè ja m’he enrollat prou. L’article és tant sols l’excusa, el que m’agradaria és que parlessim de com esteu vivint a casa aquesta “entrada al món lletrat”. Hi ha alumnes que m’expliquen que practiquen a casa i jo els pregunto com ho fan. Pel que veig, n’hi ha que han deixat de banda la típica còpia amb la que vam aprendre nosaltres i s’han llençat a animar als fills a escriure alguna cosa, acompanyant-los i ajudant-los a escoltar la paraula molt a poc a poc, donant-los pistes d’on s’han deixat alguna lletra… EXPLIQUEU-ME, SI US PLAU!

Gràcies per avançat! Us llegeixo!

-MªAngels-

Aquest article ha estat publicat en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a REFLEXIONEM I DIALOGUEM

  1. Rosa (madre de Héctor) diu:

    Hola MªAngels,

    Estoy de acuerdo contigo y con lo que comenta Montserrat Fons en el vídeo, que un niño puede ser buen lector, independientemente de la edad en la que comienza a leer. Cada cual tiene su ritmo de aprendizaje, y leer y escribir, no es una tarea fácil, no hay que tener prisa.

    Para mí lo más importante, es que le guste, que disfrute con la lectura, que se divierta y le interese todo ese proceso de aprendizaje, creo que sólo así será luego un buen lector, y entenderá y se emocionará con un buen cuento, con una buena novela…

    Para que ese proceso sea lo más entretenido posible, es básico el papel del maestro y de los padres. Tienen que conocer bien al niño, y no forzarlo, no comparar su ritmo con el de otros, hacer que el rato de lectura sea ameno y divertido, y dejar que el propio niño exprese sus dudas, se cuestione cosas.

    Héctor es mucho de “comparar” de buscar palabras similares y sílabas parecidas. Nosotros a veces jugamos a escribir palabras que a él se le ocurren, por ejemplo me dice:

    -Mama, cómo se escribe helicóptero?

    Entonces se la escribo, y en seguida me dice que empieza como su nombre. O que
    “tractor” termina también como su nombre, o que “mama” suena como “Martina” o “Mari Angels”. Algunas palabras que le interesan, las memoriza, y aunque no las desgrane letra a letra, se las aprende creo que de forma visual, y cuando las vuelve a ver escritas, ya sabe lo que pone. Otras veces es él quien propone la palabra y yo le digo que la escriba como él crea que se escribe.

    Siempre procuro que ese ratito de juego de palabras, sea un momento relajado, y que le apetezca de verdad, no le fuerzo, ni lo hacemos en plan “deberes”.

    Ir leyendo cosas por la calle, carteles, rótulos de tiendas, indicaciones de la autopista, cualquier cosa nos sirve para practicar, y él va entretenido en el coche y encima acercándose a la lectura de una forma natural.

    El cuento de antes de dormir…..cada vez se nos alarga más, él no pasa sin que le lea su cuento, antes se conformaba con escucharme, con disfrutar con la historia, ver los dibujos, ahora me pregunta por las palabras, por los sonidos, las letras….y cada día nos acostamos más tarde!!!!

    Gracias por esta entrada en el blog tan interesante!!!

  2. MªAngels diu:

    Hola a tots!
    Sembla que aquesta noticia no ha donat prou joc per comentar-la. Suposo que us resulta interessant però que potser no sabeu exactament què dir. Només volia saber la vostra opinió, les vostres preocupacions vers la lectura i LES ACTIVITATS/JOCS QUE FEU A CASA RELACIONATS AMB LA LLENGUA, però no pas per tafanejar, només per si entre tots ens podíem ajudar donant idees.

    Rosa, les activitats que feu amb l’Héctor són genials, tal com dius, els nens encara estan en una fase bastant global, i poden fer servir estratègies per reconèixer paraules que ja han vist escrites, tot i que no sàpiguen descodificar lletra a lletra. Sempre és molt útil partir dels seus interessos, i que siguin ells els que triin la paraula que volen escriure (tal com deies amb “helicòpter”). Encara que la escrivim els adults i sembla que el paper dels nens sembli passiu, no ho és, si li fem de model i anem pronunciant la paraula poc a poc mentre l’escrivim, els nens aprendran moltíssim.

    Gràcies per la teva aportació Rosa!

    I a la resta, només dir-vos que us animeu a explicar-nos què feu, ens agradarà llegir-vos.

    Una abraçada,

    -MªAngels-

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà