Els déus, els símbols i els llocs de la mort

Us proposo un viatge per descobrir l’inframón, aquell lloc on els grecs creien que hi anaven a parar els seus morts i també perquè conegueu una mica més els senyors de la mort: Hades i Perséfone. També hi ha altres déus, com el déu Cronos i la seva dalla que també simbolitzaven la mort.  A l’entrada del cementiri de Reus n’hi havia un,  el popularment conegut  “Peret de la dalla”. El déu Cronos, obra d’Agustí Auqué que simbolitza el pas del temps, esperava la nostra hora des de 1871 a la porta del Cementiri General de Reus fins que el franquisme la va fer retirar i amb la restauració de la democràcia va tornar al seu lloc original. També la magrana, símbol de Perséfone, es trobava als cementiris. És una de les fruites de la tardor, així com les carabasses, les castanyes, les ametlles. Altres déus, com Hermes, conduïen les ànimes dels morts fins a Hades i Hipnos( la son ) i Thanatos ( la mort) s’apoderaven del difunt.  Els familiars posaven una moneda a la boca o dues sobre els ulls del mort perquè pogués pagar a Caront, el barquer.Els grecs no temien tant els morts com els romans, però fins el moment que no els enterraven o incineraven pensaven que l’ànima vagava per la terra. Avui dia a Grècia encara posen monedes (a la butxaca del difunt ) i tapen els miralls de casa mentre hi ha el mort. Altres deesses monstruoses també decidien sobre el final o principi de la vida, eren les Moires: Cloto, Làquesis i Àtropos. Una cardava el fil, l’altre el mesurava i la última el tallava. Tenien un sol ull, a través del qual podien saber el passat, el present i el futur. La bola de vidre d’avui dia s’inspira sens dubte en aquest ull que tot ho veia.

Són molts els éssers, els déus i els símbols que tenen a veure amb la mort. Alguns com Odisseu van poder baixar a l’inframon i d’altres com Orfeu va intentar salvar la seva estimada Eurídice, si no fós perquè…  Si a algú en vol posar més o té algun dubte o comentari a fer, ja ho sap!

 

Per Tots Sants: castanyes o carabasses?

La majoria de pobles dels celtes als egipcis, dels romans fins a nosaltres celebren aquests primers dies de novembre una festa dedicada als difunts. Celebren també la  tardor, el final de l’estiu i el temps que falta fins l’hivern, aquell temps en què la Natura està morta o adormida i Persèfone està a l’Hades.Tots Sants determina l’inici del cicle de la terra: després de l’abundor i de les collites de l’estiu, s’acaba la verema, cauen les fulles de molts arbres…També és el cicle de la foscor: canviem l’hora, les nits són llargues i fredes, els dies més curts. La mort és ben patent! Encara avui perviuen costums relacionats amb el foc i les ànimes (encendre espelmes, carbasses de Halloween amb llum dintre, processons d’infants amb fanalets…) i amb els antics àpats funeraris: un dels costums més característics és la Castanyada, se celebra vora del foc amb castanyes torrades, panellets i fruita confitada. En aquesta època de l’any, el rebost és ple de conserves, confitures, elaborades amb la fruita recollida a l’estiu; també ja s’han arreplegat les ametlles… Els romans celebraven les festes en honor de Pomona, la deessa dels arbres fruiters.

Després de conquerir Irlanda i Anglaterra, van conèixer les tradicions funeràries d’aquests pobles celtes. La seva festa principal era el Samain, que vol dir “l’acabament de l’estiu” i tenia lloc el darrer dia d’octubre al primer de novembre, que era per a ells el primer de l’any. La festa, la més alegre de l’any, consistia en una assemblea en què es discutien problemes polítics, econòmics i religiosos i feien un àpat abundós amb força vi. Aquest dia vagaregen les ànimes dels morts, les bruixes i els fantasmes. La gent es disfressava i sortia al carrer tot fent soroll per espantar els esperits. És l’origen del Halloween (que significa “vigília del Dia de Tots Sants”) i de la tradició de les carbasses buides, amb cares de por i amb una espelma a dins, que les posaven a les finestres per espantar i fer fora els mals esperits.

L’Església cristiana, declarada religió oficial de l’Imperi romà per l’emperador Constantí el 313, que s’oposava a aquests costums romans i celtes imposa una festa cristiana i l’any 607 s’estableix la Festa de Tots Sants el primer dia de novembre i uns cents anys després, comença a celebrar-se la Commemoració dels Fidels Difunts el dia 2 de novembre.

Sigui el que sigui el que celebrem,  la Castanyada o el Hallowen, la por a la mort i als morts continua essent patrimoni de l’ésser humà. Sense saber-ho tenim por de les mateixes coses que els romans:  històries de l’home llop, dels fantasmes, dels lemurs que vaguen per la terra aquests dies, de velles que es trasnformen en monstres, de bruixes i vampirs que entraven a les cases per menjar-se els cadàvers…. Molt antigues supersticions… Ja veieu, què faria Hollywood sense les històries dels romans? Això sí, vigileu aquests dies en què els morts vaguen per la terra, deixeu-los descansar en pau ( Requiesce In Pace ) i aplaqueu la seva ira amb ofrenes a les tombes.

 

el_hombre_lobo1cronosmuerte pomona1

 

Nou curs, noves sèries a televisió

La cultura clàssica grega i llatina per sort continua essent present a la televisió cada any. Això ens ajuda a aprendre encara més coses sobre els grecs i els romans i a complementar la feina que fem a l’aula. I a més, és ben divertit poder veure en forma de vídeo o de sèrie els continguts a explicar. També és interessant que per deures hagis de mirar la tele, oi?

Doncs avui comencen els deures per alguns dels meus alumnes. Els de grec poden aprendre o repassar la mitologia grega amb la sèrie que comença el diumenge a TVE 2 a mitjanit. Si és molt tard, podeu mirar-la per internet. Una altra sèrie que també ens ajudarà a entendre millor en aquest cas la cultura romana és Imperium. També la inclourem en la nostra llista de deures a mirar.

Mitos y leyendas – Presentación de la serieVer vídeo

Mitos y leyendas - Presentación de la serie