La majoria de pobles dels celtes als egipcis, dels romans fins a nosaltres celebren aquests primers dies de novembre una festa dedicada als difunts. Celebren també la  tardor, el final de l’estiu i el temps que falta fins l’hivern, aquell temps en què la Natura està morta o adormida i Persèfone està a l’Hades.Tots Sants determina l’inici del cicle de la terra: després de l’abundor i de les collites de l’estiu, s’acaba la verema, cauen les fulles de molts arbres…També és el cicle de la foscor: canviem l’hora, les nits són llargues i fredes, els dies més curts. La mort és ben patent! Encara avui perviuen costums relacionats amb el foc i les ànimes (encendre espelmes, carbasses de Halloween amb llum dintre, processons d’infants amb fanalets…) i amb els antics àpats funeraris: un dels costums més característics és la Castanyada, se celebra vora del foc amb castanyes torrades, panellets i fruita confitada. En aquesta època de l’any, el rebost és ple de conserves, confitures, elaborades amb la fruita recollida a l’estiu; també ja s’han arreplegat les ametlles… Els romans celebraven les festes en honor de Pomona, la deessa dels arbres fruiters.

Després de conquerir Irlanda i Anglaterra, van conèixer les tradicions funeràries d’aquests pobles celtes. La seva festa principal era el Samain, que vol dir “l’acabament de l’estiu” i tenia lloc el darrer dia d’octubre al primer de novembre, que era per a ells el primer de l’any. La festa, la més alegre de l’any, consistia en una assemblea en què es discutien problemes polítics, econòmics i religiosos i feien un àpat abundós amb força vi. Aquest dia vagaregen les ànimes dels morts, les bruixes i els fantasmes. La gent es disfressava i sortia al carrer tot fent soroll per espantar els esperits. És l’origen del Halloween (que significa “vigília del Dia de Tots Sants”) i de la tradició de les carbasses buides, amb cares de por i amb una espelma a dins, que les posaven a les finestres per espantar i fer fora els mals esperits.

L’Església cristiana, declarada religió oficial de l’Imperi romà per l’emperador Constantí el 313, que s’oposava a aquests costums romans i celtes imposa una festa cristiana i l’any 607 s’estableix la Festa de Tots Sants el primer dia de novembre i uns cents anys després, comença a celebrar-se la Commemoració dels Fidels Difunts el dia 2 de novembre.

Sigui el que sigui el que celebrem,  la Castanyada o el Hallowen, la por a la mort i als morts continua essent patrimoni de l’ésser humà. Sense saber-ho tenim por de les mateixes coses que els romans:  històries de l’home llop, dels fantasmes, dels lemurs que vaguen per la terra aquests dies, de velles que es trasnformen en monstres, de bruixes i vampirs que entraven a les cases per menjar-se els cadàvers…. Molt antigues supersticions… Ja veieu, què faria Hollywood sense les històries dels romans? Això sí, vigileu aquests dies en què els morts vaguen per la terra, deixeu-los descansar en pau ( Requiesce In Pace ) i aplaqueu la seva ira amb ofrenes a les tombes.