1492 fins 1789
EL DESCOBRIMENT D’AMÈRICA LA REVOLUCIÓ FRANCESA
Les primeres notícies de la població de Picamoixons són del 1496 (s. XV), on hi ha documents que diuen “ Pichamoxons, terme de Valls ” tres fogatges.
A l’edat mitjana un foc volia dir una casa, un habitatge.
PICAMOIXONS: 3 FOCS
MASMOLETS: 5 FOCS
FONTSCALDES: 3 FOCS
VALLS: 234 FOCS
ALCOVER: 107 FOCS
ALIÓ: 16 FOCS
LA MASÓ: 6 FOCS
EL ROURELL: 7 FOCS
EL MILÀ: 4 FOCS
FARENA: 5 FOCS
LA RIBA: 7 FOCS
L’any 1553 (s. XVI) i només 57 anys més tard, hi ha un canvi important en la demografia de la comarca:
PICAMOIXONS: 45 FOCS (225 persones)
MASMOLETS: 6 FOCS
FONTSCALDES: 5 FOCS
VALLS: 609 FOCS
ALCOVER: 221 FOCS
ALIÓ: 33 FOCS
LA MASÓ: 7 FOCS
EL ROURELL: 8 FOCS
EL MILÀ: 5 FOCS
FARENA: 7 FOCS
LA RIBA: 9 FOCS
L’any 1787, a les acaballes de l’edat moderna, Picamoixons tenia una població de 277 persones.
EL BANDOLERISME
Què és ?
Bandolerisme : Activitat feta per bandes de bandolers contra persones, propietats, etc. El bandolerisme expressava el malestar econòmic i social, que tenien a veure amb la política, la religió sobretot amb la misèria.
Aparegué en l’antiguitat a l’imperi romà i reaparegué durant la Baixa Edat Mitjana com a conseqüència de la crisi social. Fou a l’Edat Moderna, però, on prengué una gran força.
ELS BANDOLERS
Quins foren els més populars ?
A Catalunya el bandolerisme comença amb l’Antoni Roca i Mateu Cisteller en el s. XVI i s’acaba amb el Joan Serrallonga en el s. XVII, tot passant per el Bartomeu Camps, el Perot Rocaguinarda i els germans Margarit.
Però a casa nostra també en tenim alguns de ben nomenats:
CLAUDI “EL MOLINER”
Un dels més cèlebres bandolers amb els quals, en principi, van haver de lluitar els Mossos d’Esquadra, a més de Carrasclet i que es veuria obligat a abandonar el país fugint dels seus persecutors, va ser Claudi “el Moliner”, la vida del qual reuneix tots els requisits d’autèntic fulletó. Aquest famós bandoler, la vida del qual comença al ser abandonat, nounat, a la porta d’un molí de Pont de Goi, amb una nota en la qual es promet una forta recompensa per a qui li reculli i atengui.
Creix Claudi a cura de l’amo del molí, Antoni Pujol, i la seva esposa, qui contínuament el maltractaven, mancats de tot afecte cap al nen, al que van recollir creient certa la recompensa oferta. De qualsevol forma, sempre podria treure-se-li rendibilitat utilitzant-ho com criat gratuït. Sembla ser que l’any 1706 el noi va anar a Valls amb uns sacs de farina carregats en una cavalleria i es va extraviar a la tornada a causa d’una forta tempesta. La cavalleria es va espantar i mai més es va saber d’ella, Claudi va poder arribar fins al molí i en adonar-se de la pèrdua de la seva cavalcadura a els moliners, el van copejar fins a deixar-ho sagnant. Va ser l’última pallissa. A la primera oportunitat i amb l’ajuda d’un criat del molí, cridat Pepus, qui sempre li va demostrat deferència i que ara li lliurà diners perquè pugues alimentar-se els primers dies, Claudi desapareix del que fins aquí ha estat la seva llar.
A Reus es col·locà com “lazarillo” d’un cec que resulta lladre de molta vista. La seva ceguesa és un ardid útil per a pidolar durant el dia i preparar els seus robatoris nocturns. Claudi aprèn a la velocitat que li permet la seva natural intel·ligència, i no triga a donar amb els seus ossos a la presó, capturat amb motiu de l’incendi d’un mas, prèviament robat del que es acusat. El fals cec, expert i astut, aconsegueix escapar. Els pares adoptius del petit lladre acudeixen a la presó reclamats per les autoritats per a ser interrogats. En lloc d’ajudar a Claudi li acusen de ser noi de dolents instints del que tot es pot esperar. No necessiten més els jutges per a condemnar-lo i enviar-lo a la presó de Tarragona, on rebrà sustanciosas lliçons sobre ardits, trucs i ardides comuns en el món de la delinqüència. Té 17 anys quan es posa en llibertat. La seva primera cura és dirigir-se al molí de Pont de Goi, carregat de records sobre maltractaments i acusacions . El moliner i la seva esposa aquesta nit estan escalfant-se al foc de la llar. Amb ells es troba Pepus, el criat, que vol intervenir per a evitar el que s’endevina en els ulls encesos de Claudi. Aquest al tira a un costat, treu un ganivet de la seva cintura i escomet, primer, al moliner; després, a la seva esposa, i ambdós queden al terra sagnants i sense vida.
La guerra de successió es troba en el seu període final. Un grup de nobles catalans, quan ja tot sembla perdut, decideixen continuar la lluita contra Felip V. Tota Catalunya aparagué plagada d’escamots.
El de menys en aquests dies és la persecució de criminals, doncs tot el Principat viu obstinat en la guerra. Claudi s’allista en un dels escamots utilitzant el nom d’Ernest Grau i es lliura completament a una vida d’aventures, emboscades i sorpreses contínues. La lluita es perllonga gairebé dos anys, fins que pren Barcelona el duc de Berwick, amb la qual cosa cessa la resistència i tot el territori català queda sotmès a Felip d’ Anjou. Si a molts altres, al llarg de la història, el final d’una guerra els ha dut a un bandidatge forçat, com millor alternativa que la de lliurar-se a l’enemic, a Claudi “el Moliner” -a partir d’ara se li coneixerà per aquest sobrenom- li durà a la vida de bandoler per la seva predisposició innata. No se sent forçat per ningú ni per no-res, sinó que segueix una resolució meditada i que assumirà amb decisió. No es limita a formar una quadrilla amb els homes que té al voltant, units per unes mateixes circumstàncies, sinó que busca als millors, és a dir els de més sanguinaris instints, a “el Pigot”, “el Gravat”, “el Bardassa”, “el Pages”, “el Llarc”… a qui convenç perquè el segueixin a les muntanyes. Amb els anomenats, està Pepus, l’antic criat dels moliners, qui des del dia de l’assassinat d’aquests segueix a Claudi com criat fidel.
Per a més informació sobre el bandolerisme i els bandolers: BTT LA PERA
