Exercir l’autoritat en l’institut no és manar, és organitzar, respectar als alumnes i fer-se respectar.
Alguns adolescents en l’actualitat no tenen referents per a identificar-se, desconeixen les jerarquies i la necessitat del compliment de regles per a la convivència.
A casa han perdut la comunicació; els pares no tenen temps per a escoltar als fills i estan massa cansats per a mantenir l’organització de casa seva i per a complir i fer complir els rols. Una casa és com un vaixell, ha de tenir un timó ferm per a no anar a la deriva i a més una organització que permeti complir a cadascú la seva tasca amb disciplina i entusiasme. Exercir l’autoritat no habilita a cridar o a insultar ni a faltar el respecte als fills.
Perquè els professors puguin mantenir la disciplina en classe, haurien d’identificar als caps disruptius que lideren al grup, i situar-los en els primers seients, per a mantenir el control i al mateix temps tenir l’oportunitat de fer-los participar en classe incentivant el seu interès i la seva motivació. Des del primer dia els professors haurien de fixar les normes clares de comportament, i sempre donar exemple, perquè els adolescents s’identifiquen amb ells.
Què fàcil és la teoria, però posar-ho en pràctica?
