Èxit de la VI trobada d’ Empresaula al Auditoria Axa de Barcelona.

Dimecres dia 7 de febrer, els alumnes de Grau Mitjà de Cicles Formatius de Gestió Administrativa de la la Salle Manlleu van participar a la VI trobada d’empreses simulades Empresaula a l’Auditori Axa de Barcelona. Les quatre empreses participants, Occamy SASBoarding Smiles SASIklan SAS i Make your Style SAS, van fer una presentació molt acurada de la seva proposta empresarial al costat de més de 70 empreses de tota Espanya. L’empresa Occamy SAS va obtenir un tercer premi. Tot un reconeixement a la feina ben feta.

Els quatre equips participants també van estar presents al networking, mitjançant el qual van poder contactar i establir relacions comercials amb altres empreses, representar l’empresa i posar en pràctica les tècniques de comunicació i presentació del seus productes.

Aquesta experiència va resultar molt positiva pels alumnes ja que van poder desenvolupar en viu tot allò que fan de manera virtual a l’aula de simulació, aula empresa.

Felicitats noi/noi@s per la vostra feina !

Publicat dins de Bones pràctiques empresarials, General | 1 comentari

El Macroentorn

El macroentorn de la companyia es composa de sis factors o forces principals: l’entorn demogràfic, econòmic, natural, tecnològic, polític i el cultural.

Està compost per totes aquelles variables que influeixen en l’organització i que aquesta no pot controlar, encara, solen ser molt poderoses i tenen un efecte decisiu sobre l’organització. A diferència dels factors que formen el microentorn, els factors del macroentorn, teòricament, no guarden una relació causa-efecte amb l’activitat empresarial. Són genèrics i existeixen amb independència de la companyia al mercat. Es refereix al medi extern que envolta l’organització des d’una perspectiva genèrica, és a dir, a tot el que envolta l’organització derivat del sistema socioeconòmic en què desenvolupa la seva activitat.

Reuneix tots els altres nivells. Cada vegada té una dimensió més àmplia i intensa, degut en gran mesura a la creixent internacionalització de l’activitat econòmica.

La Nació o àmbit geogràfic que no inclou necessàriament al sector ni a la cadena d’activitats empresarials, tot i que s’interrelaciona amb ell. És un espai intermedi que pot equiparar a un cert espai econòmic, nació o regió en què múltiples cadenes empresarials desenvolupen la seva activitat i en el qual les administracions públiques o els agents econòmics representen un paper més o menys destacat en el desenvolupament de la mateixa. “Porter”, en estudiar els avantatges competitius de les nacions, considera l’existència del que anomena “el diamant”, format per quatre elements: Microentorn

 

Les condicions dels factors: fa referència als recursos disponibles a l’àrea, distingint fonamentalment els recursos físics, els de capital, els humans i de coneixement, les infraestructures i els equipaments.
Les condicions de la demanda: es refereix a les característiques del mercat on actua l’empresa. té especial importància el coneixement de l’estructura del mercat, la grandària, composició i pautes de creixement de la demanda, els sistemes de distribució i la posició dels clients i consumidors.
Els serveis connexos i de suport: són elements significatius pel que fa al procés d’innovació i perfeccionament derivat d’unes estretes relacions de treball entre proveïdors i clients, per una banda, i per un altre d’iniciatives tant públiques com privades que realitzin activitats capaços d’estructurar en l’àrea elements que afavoreixin la competitivitat de les organitzacions empresarials.
L’estratègia, estructura i rivalitat de les empreses: “Porter”considera que la configuració empresarial, tant pel que fa a unes determinades configuracions de l’estratègia i estructura de les empreses d’una àrea, com al grau de rivalitat existent entre les empreses, eleva el nivell competitiu de les mateixes.
Factors Indirectes ( Macroentorn)
Són aquells sobre els quals l’empresa no pot influir de manera directa i no té un control sobre ells.
Econòmics:
Vénen determinats per l’estructura i conjuntura econòmica de cada país. A l’hora de prendre decisions estratègiques les dades econòmiques són essencials, per exemple, la ubicació i instal · lació d’una nova planta productiva o entrar en un nou mercat. S’haurien de tenir en compte les condicions econòmiques del país mitjançant estudis comparatius entre regions o països.
Inflació
Dèficit públic
Taxa d’atur
Taxa de creixement del PIB (Producte Interior Brut)
Renda per càpita
Tipus d’interès
Tipus de canvi
Dèficit exterior
Energia
Preu del sòl
Condicions de risc d’un país
Disponibilitat, preu i qualitat, tant del factor capital com de la mà d’obra qualificada, o altres recursos productius
Internacionalització (regionalització i globalització)

Socioculturals i demogràfics
Són aquells que fan referència a les característiques de la societat en què opera la companyia. L’entorn sociocultural té grans repercussions sobre els hàbits de compra i consum de la societat. Moltes organitzacions, com General Motors, Kellog, Toyota, Sony, Burger King … són avui globals, i contemplen el món com un gran mercat. Productes com els rellotges Swatch, l’ Ipah, l’ Iphone  o els serveis financers de Citibank es dirigeixen a una clientela planetària. És per això, que és tan important aprendre a operar amb cultures diferents, i manejar la diversitat és un dels grans reptes que ha d’afrontar la direcció d’empreses en l’actualitat
Demografia
Nivell educatiu
Envelliment de la població
Incorporació laboral de dones i joves
Valors culturals i ètics
Estils de vida
Emigració
Polítics, Legals i Regulacions:Es deriven del sistema polític, de la seva estructura i de la seva legislació específica. L’ambient polític es reflecteix en les actituds i accions dels legisladors i els líders socials, tractant de respondre a les demandes de la societat.

Legislació laboral. El poder polític afecta totes les esferes de l’activitat empresarial i, en relació amb els negocis, realitza dues accions fonamentals: els impulsa o els limita. Els impulsa si crea unes condicions positives per atreure la inversió o per localitzar o crear noves companyies, o incentiva el desenvolupament de les existents.
Sistema Fiscal
Normes de qualitat
Responsabilitat per danys causats per defectes dels productes
Nivells de contaminació
Sistema mercantil
Protecció de patents i marques
Regulació del mercat financer
Normes en matèria laboral
Seguretat i higiene ocupacional
Mesures proteccionistes
Restriccions legals o barreres que impedeixen el desenvolupament d’empreses
Sector públic competeix en la captació de recursos financers
Política governamental en el desenvolupament tecnològic
Sarbanes Oxley (SOx)

Mediambientals
Lleis Mediambientals (ús materials reciclables, ús eficient de l’energia)
Costos en adaptar-se a les lleis ambientals

En una economia globalitzada constitueixen costat dels factors econòmics un criteri decisiu de localització o deslocalització empresarial.
Tecnològics:
Els avenços tecnològics no només són els que més ràpidament evolucionen, sinó que són els que tenen més abast a l’hora d’ampliar o limitar les oportunitats d’una empresa establerta. La tecnologia, influeix en l’organització de diverses formes: a les tècniques de producció i de gestió, a les característiques dels productes o serveis i als equips i processos productius. Està relacionada amb la millora contínua de qualitat i és una font d’avantatge competitiu. Per això cal que la gerència estigui molt atenta als canvis i avenços que es produeixen en aquest camp, per tal de considerar la viabilitat de la seva aplicació.

Política seguida per les empreses o pels estats en matèria de recerca i desenvolupament (R + D) més Innovació
Continu procés d’innovació tecnològica
Tendències Tecnològiques

Adolfo Araujo J

Publicat dins de General | 3 comentaris

“El microentorn”

El “microentorn” o entorn comercial de l’empresa el configuren tots aquells agents que intervenen habitualment en l’espai extern de l’empresa: els proveïdors, que subministren el que necessita l’empresa; els competidors, que fa el mateix que l’empresa (competència directa) o alguna cosa similar o substitutiva del que ofereix la nostra empresa (competència indirecte), i els clients (clients potencials), que compren (siguin usuaris o consumidors) allò que se’ls ofereix.

L’objectiu d’aquest segon pas és buscar i recopil·lar la informació necessària sobre la situació del mercat i de l’entorn directe en el que s’haurà d’inserir la nostra empresa. D’aquesta forma podrem establir millor les nostres estratègies i prendre decisions més precises.

Descriu els teus clients potencials!

També és important que decidim quina serà la nostra activitat i triem un Codi d’activitats. D’aquesta forma serà més fàcil trobar la informació pròpia de l’activitat, de la seva evolució i de l’estat actual.

A continuació determinarem el mercat objectiu (Àrea Objectiu i Clients Potencials). La situació geogràfica, i una imatge el més completa dels nostres clients potencials (edat, sexe, distribució geogràfica, gustos, sensibilitats, nivell d’ingressos, relació amb el producte o servei,…)

Després convé dedicar l’atenció als competidors, fent una relació de les empreses que ofereixen els mateixos productes o serveis que nosaltres, analitzant la seva ubicació, l’estat econòmic, els serveis concrets que ofereixen, la relació amb els seus clients i la política de preus i/o descomptes.

Amb tot, anirem configurat part del Pla de Màrqueting, que ens donarà el coneixement necessari per enfrontar la resta de passos del Projecte Empresarial.

A.Codina

Publicat dins de El projecte pas a pas, General | 2 comentaris

Enquestes i qüestionaris a través d’internet

Ara que estem treballant l’enquesta en el projecte empresarial, m’ha semblat adequat recollir algunes eines d’Internet per a l’empresa que estan destinades a facilitar la recollida de dades en aquesta part de l’estudi de mercat. No obstant, abans de començar, cal tenir en compte que no totes les enquestes i mostres preses a través d’Internet donaran resultats fiables, i que no totes les empreses recolliran respostes representatives des d’aquest mitjà.

Malgrat tot, al tractar-se d’eines que pot gestionar i adaptar el propi usuari de forma gratuïta, no esta mai de més conèixer-la i ressenyar-la. També poden servir per reunir tots els resultats en un únic sistema. De moment, les opcions que us puc presentar són les següents:

Doodle: Ideal per organització d’esdeveniments, i per preguntar preferències horàries i de calendari.

GoogleDocs: Té una opció (formularis) que és idònia per elaborar enquestes, publicar-les, compartir-les i consultar un resum de resultat.

Tutorial per a fer un qüestionarihttp://Crear Formularios en Google Drive – 2017

Publicat dins de El projecte pas a pas, General | 2 comentaris

Granja cafeteria : Art i Crep la cafeteria de la Mari

Continuant el nostre particular viatge de l’ emprenedor, aquest dimecres  dia 22 de novembre  gaudiren  de la presència de Mari Gualda d’ Art i Crep. La Mari és una dona inquieta i creativa que porta una cafeteria i sala d’exposicions als Hostalets de Balenyà.

10885121_1596283313916382_4670876895988894582_n

La Mari Gualda, va obrir el seu negoci  el gener del 2015 ; Una granja cafeteria on poder realitzar els seus somnis, on mima als seus clients amb  una atenció personalitzada, i uns  productes exquisits .Després de gairebé tres anys de rodatge en el negoci ha aconseguit consolidar una clientela, fer que els clients se sentint com a casa i poder gaudir amb el dia a dia de la seva feina. No ha estat una feina fàcil, La Mari. Fa entrepans, ” foccacies” , creps dolces, salades, tapes, “montaditos”,  coques i una  gran varietat  de pastissos artesans ( de pastanaga, de taronja , xocolata negra , blanca , ametlles i molts més).

Ella ens explicarà que amb esforç ,constància i il·lusió s’ aconsegueixen els somnis.

Moltes gràcies Mari, tot un plaer !

PS: Per a més informació: https://www.facebook.com/articrepcafe/ i també a Instagram.

Publicat dins de Emprenedors, General | Deixa un comentari

Simulació Empresarial

Hola a totes i tots,

Primer de tot donar-vos la benvinguda a aquest nous curs que comença.

Durant aquest curs seré la professora  d’ aquesta nova aventura Modul 11 i Mòdul 13 . Simulació Empresarial i Projecte d’ Administració i Finances.

images

A  partir  de dimecres dia 19 de setembre   i durant vuit setmanes  els  alumnes  del  Mòdul  11 Simulació empresarial  de  Grau Superior d’ Administració i Finances , realitzaran activitats en les seves empreses simulades , Adventure Time, SAS, Ecocuida’t, SAS, Ka Animals, SAS i Diamond Luxury, SAS.

Adventure time

                                    diamond luxury

Ka animals                     logo_ecocuida_t

Utilitzaran la xarxa de simulació  “Empresaula.com”  i  el programari DelSol amb els aplicatius: Factusol ,  Contasol i Nominasol.

Els alumnes  disposaran de 4 empreses,  en les que aniran treballant la simulació empresarial durant aquestes setmanes. Tots ells passaran pels  diferents departaments ( comercial  compres, comercial vendes , comptabilitat / finances  i recursos humans) i  aprendran  les diferents  tasques que han de realitzar en cadascun d’ ells.

Us desitgem un Bon viatge !

Salutacions i bona feina !

Publicat dins de General, Simulació Empresarial | Deixa un comentari

Els 4 factors crítics del naixement d’una idea de negoci

Normalment, s’associa el concepte de “factibilitat” amb els estudis que recomanen acadèmics i consultors realitzar abans d’iniciar una aventura empresarial amb l’objectiu de minimitzar el risc natural que comporta la incertesa. Sense posar en dubte la conveniència d’aquests estudis, vull cridar l’atenció dels emprenedors i emprenedores a consideracions que poden ajudar a validar la viabilitat d’un projecte en la seva gestació.

En aquesta fase inicial, emprenedors i emprenedores de totes les edats se solen enlluernar davant el mite de la idea genial, però la gran majoria de les idees no resisteixen una anàlisis bàsica i arrosseguen a l’emprenedor/a a un remolí de pèrdues i frustracions.

A través d’anys d’experiència amb emprenedors, he pogut identificar un conjunt de quatre variables que tot emprenedor/a ha de considerar el gestar una idea de negoci:

Les idees han d’estar lligades a un mercat

Un dels errors més comuns és pensar que els nostres gustos i aficions són compartits per més gent. Aquest criteri de validació interna és arriscat doncs deixa de banda l’element més important d’un projecte empresarial: el mercat.

És el mercat qui decideix la sort d’un nou producte o servei. Això implica que la idea s’ha de desenvolupar pensant en el que els consumidors necessiten o desitgen, en comptes de pensar en les nostres pròpies necessitats. Encara que les necessitats pròpies o immediates són una bona font d’idees, sempre és convenient validar la seva vinculació amb el mercat.

Una idea cobra valor només si està vinculada a una necessitat que representi una oportunitat, encara que el mateix mercat no conegui encara aquesta necessitat.

Henry Ford va dir: “Si li hagués preguntat a la gent el que volia, m’haguessin respost un cavall més ràpid“.

Ford no va inventar l’automòbil, però va ser qui va tenir l’habilitat empresarial de portar aquesta idea al mercat aprofitant la finestra d’oportunitat.

Pensar en solucions més que en productes

Quan pensem en productes, el nostre espectre mental es tanca a un procés lineal que no admet desviacions. La conseqüència és oferir més del mateix a un mercat que necessita opcions “out of the box“.

Ted Levitt, ho explica de la següent manera: “La gent no vol un trepant de 1/4. Utilitzen un trepant d’1/4 perquè volen un forat d’1/4“. El que la gent vol són solucions.

Si l’emprenedor canalitza la seva idea en termes de solucions, l’empatia amb el mercat es farà més transparent. A més, la solució desenvolupada “out of the box” té més possibilitats de ser disruptiva i crear mercats nous.

Pensar diferent

La diferenciació és un dels valors més importants de qualsevol aventura empresarial. Cada producte o servei ha de tenir una personalitat de mercat que el faci diferent a l’oferta actual tant en característiques interiors com en exteriors. Aquests punts de diferenciació han de ser desenvolupats en harmonia amb les necessitats i expectatives dels consumidors, de manera que aquests apreciïn el valor afegit i el converteixin en un motiu de compra.

Quan Nintendo va llançar la seva consola Wii, molts analistes temien que la seva qualitat de gràfics la condemnés al fracàs. No obstant, Nintendo va concentrar la seva diferenciació en la interactivitat amb l’usuari, factor que per a sorpresa de molts, va ser àmpliament valorat pels consumidors, portant al Wii a alts nivells de vendes.

Nicholas Negroponte, director per molt temps del MediaLab del MIT sostenia que “l’incrementalisme és el pitjor enemic de la innovació“. La temptació d’anar millorant incrementalment un producte, procés o servei pot ocasionar que fem millor cosa que ja és dolent en si mateix, allargant la seva vida i postergant la seva agonia a l’espera que una nova tecnologia li doni el tret de gràcia.

Pensar diferent“, el famós lema d’Apple, bé pot considerar-se el nou mantra de l’emprenedor contemporani.

índex

Timing

La determinació del moment adequat per iniciar una aventura empresarial o llançar un nou producte o servei al mercat és una de les decisions més difícils i perilloses que tot emprenedor ha de prendre.

Els casos d’èxit i de desastre en la història són nombrosos i ben coneguts.

Iridium i el seu pla de cobertura telefònica mundial va ser un grandíssim fracàs atribuïble en gran part a la mida i pes del seu telèfon. ¿Haurien estat diferents els resultats en aquests moments, amb la possibilitat de produir un aparell molt més petit i lleuger?

El primer iPod va ser llançat amb èxit poques setmanes després de l’atac terrorista contra les Torres Bessones a Nova York, moment en què tota lògica feia pronosticar un fracàs.

Kodak va calcular la maduració de la fotografia digital amb molt de retard, el que va fer possible que nous competidors penetressin a un mercat sense el lideratge i domini del gegant de Rochester.

Apple va crear, des d’una cotxera, el mercat de l’ordinador personal en temps en què els estudis de mercat ho creien inexistent, davant la mirada complaent i incrèdula d’IBM.

Davant aquests casos, una anàlisi senzill i pràctic pot ajudar-nos a prendre la decisió correcta.

Està la tecnologia actual en un procés d’estancament? Està saturat el mercat amb l’oferta vigent? Es veuen en l’horitzó nous desenvolupaments o substituts? Estan llestes les condicions de màrqueting per a un nou llançament?

Conclusions

La gestació d’una idea de negoci s’ha de validar abans de prendre qualsevol decisió. Una idea per si mateixa no té cap valor si no està lligada a una oportunitat de mercat.

Així, quatre variables a tenir en compte en la gestació d’una idea empresarial són:

Existència d’un mercat

  1. Desenvolupament basat en solucions
  2. Diferenciació del producte o servei
  3. Determinació del temps correcte.

Les respostes a aquesta anàlisi inicial permetran abordar estudis més sofisticats sobre estratègia, enginyeria de producte i investigació de mercat que maximitzin el potencial d’una idea de negoci.

I vosaltres, què en penseu?

Publicat dins de General | Deixa un comentari

l’Anàlisi DAFO

DAFO és l’acrònim de Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats.

En tots els manuals de màrqueting hi ha un nom que es repeteix: Anàlisi DAFO. Més que una nova marca de detergent o l’últim en telefonia mòbil, el DAFO és l’anàlisi de les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats d’un producte, d’ un servei, d’un negoci, de nosaltres mateixos , pel que fa a l’anàlisi extern (on s’emmarcarien les oportunitats i també les amenaces), com en relació amb la pròpia organització, en anàlisi intern (on entren en joc les fortaleses i les debilitats).

És una metodologia d’estudi de la situació competitiva de nosaltres, de la nostra idea de negoci ,d’ un producte, d’ un servei dins del seu mercat i de les característiques internes del mateix. Unes característiques que es poden traduir en debilitades i fortaleses (aspectes interns del microentorn) i les amenaces i oportunitats (que es presenten en l’entorn , macroentorn).

Anàlisis D.A.F.O.

L’anàlisi D.A.F.O apareix dins del Pla de Màrqueting com un capítol de conclusions. Després d’haver realitzat l’anàlisi de posicionament, en el qual l’empresa defineix quina és la “posició” que vol tenir en el mercat, i de l’anàlisi del mercat, en el qual s’estudia l’oferta i la demanda, en aquesta etapa és quan es reflexiona en quina mesura afecten a l’empresa aquestes variables. Agafem tota la informació recollida i en fem un balanç i una classificació.

La finalitat última de l’anàlisi D.A.F.O. és ajudar a establir els objectius de l’empresa i desenvolupar les estratègies de màrqueting i programes en el màrqueting mix que, d’una banda capitalitzin les oportunitats i fortaleses, i de l’altra, contrarestin les amenaces i debilitats.

Plantejat així és bastant senzill, la dificultat rau en saber distingir les amenaces i les debilitats i sobretot en dirigir les accions per aconseguir que aquestes característiques es converteixin en fortaleses i oportunitats. I el més difícil és que les petites i mitjanes empreses s’adonin de la seva utilitat.

El DAFO és un petit trencaclosques que s’ha d’anar acoblant, estudiant i analitzant per convertir-lo en el que és: una eina fonamental per saber quin lloc ocupa cada empresa en el mercat, com enfortir o millorar aquesta presència i com no, per dirigir els passos cap al futur.

dafo

Els elements de l’anàlisi DAFO són els següents:

Debilitats, que són també les capacitats, recursos i posicions assolides que limiten les possibilitats d’aprofitar les oportunitats, per la qual cosa s’ha d’intentar evitar-les o minimitzar-les.

Amenaces, en els quals s’inclouen totes les forces procedents de l’entorn, la competència o el mercat que poden presentar dificultats per a l’empresa, per exemple, pot ser el llançament d’un nou producte al mercat d’un competidor.

Fortaleses, aquí caldria situar les capacitats, recursos i posicions assolides en determinades àrees empresarials i en el mercat, que ajuden a aprofitar les oportunitats o superar les amenaces: tecnologia del producte, imatge, costos, …

Oportunitats, són les forces procedents de l’entorn, competència o mercat que suposen ocasions que l’empresa ha d’aprofitar per millorar la seva posició. Un exemple pot ser la retirada d’un competidor del mercat.

A.Codina

Publicat dins de El projecte pas a pas, General | 8 comentaris

Presentacions Projectes 2016-2017

Horaris de presentacions de Projecte Empresarial

Benvolguts/des,

Us adjunto a la present Horaris de presentacions del Projecte Empresarial.

Salutacions.

Àngels Codina

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

El pressupost de tresoreria: una aproximació

L’estat de flux de tresoreria ens informa de les transaccions que afecten el disponible de l’empresa; per tant, ajuda a avaluar la capacitat de l’empresa per generar tresoreria, i a fer front a les futures obligacions de pagament.

L’estat de flux de tresoreria pot calcular-se amb dades històriques (un cop ja són conegudes) o amb dades provisionals (quan es té previst que succeiran). En aquest segon cas, l’estat de flux de tresoreria, també anomenat pressupost de tresoreria o de caixa, és una eina molt útil per a les empreses per saber el seu estat financer, ja que permet estimar els dèficits o superàvits de tresoreria que tindrà l’empresa a curt termini i, per tant, actuar en conseqüència.

Què s’ha de tenir en compte per dur a terme un estat de flux de tresoreria ?

Quan es fa un estat de flux de tresoreria és útil distingir els cobraments i pagaments d’explotació dels que no són d’explotació. Els d’explotació són aquells moviments de tresoreria directament relacionats amb l’activitat pròpia de l’empresa (cobrament de clients, pagament de proveïdors, pagament de despesa d’explotació, etc.). Els moviments de tresoreria que no són d’explotació són la resta (cobrament per préstecs, ampliacions de capital, inversions en immobilitzat, devolucions de préstecs, etc.).

Informació necessària per dur a terme un estat de flux de tresoreria

Perquè una empresa pugui dur a terme un estat de flux és necessària la informació següent:

  • Saldo final de tresoreria de l’any anterior.
  • Previsió de tots els cobraments i pagaments que hauran de realitzar al llarg de l’any.

Apartats que cal tenir en compte

Operacions d’explotació

  • Cobrament de clients: diners que cobra una empresa dels seus clients pel fet de vendre’ls els seus productes o serveis.
  • Cobrament d’altres deutors: diners que cobra una empresa pel fet de vendre’ls productes o serveis a persones que no tenen el qualificatiu estricte de client.
  • Pagaments als proveïdors: diners que paga l’empresa als seus proveïdors pel fet de comprar-los les matèries primeres, els productes semiacabats…
  • Pagament al personal: sou que paga l’empresa als seus treballadors.
  • Tributs: diners que paga l’empresa a l’Estat en concepte de seguretat social, IVA, taxes, IRPF…
  • Pagament a altres creditors: tots aquells pagaments que fa l’empresa a proveïdors per prestació de serveis, com ara advocats, assessors, auditors, publicitat…

Operacions financeres

  • Cobrament d’interessos i dividends: diners que cobra una empresa per interessos, majoritàriament del banc, i dividends d’accions que té d’altres empreses.
  • Pagament d’interessos i dividends: diners que paga una empresa per interessos de préstecs i altres, i dividends que paga l’empresa als seus accionistes.

Operacions per activitat d’inversió

  • Cobrament per vendes d’immobilitzat: diners que cobra l’empresa per la venda dels seus immobilitzats.
  • Cobrament per vendes d’inversions financeres: diners que cobra l’empresa per la venda de les seves inversions financeres.
  • Cobrament per subvencions de capital: diners que cobra l’empresa amb motiu de subvencions.
  • Pagament per compres d’immobilitzat: diners que paga l’empresa amb motiu d’invertir en immobilitzats: màquines, edificis, terrenys…
  • Pagament de compres d’inversions financeres: diners que paga l’empresa amb motiu d’invertir en financers.
  • Pagament per compres o absorció d’altres empreses: diners que paga l’empresa a tercers per la compra o absorció de les seves empreses.

Impost sobre beneficis

  • De l’exercici anterior: impost que paga l’empresa a causa de l’impost sobre societats (normalment les empreses el paguen el mes de juliol).
  • Entregues a compte: pagaments a compte que realitza l’empresa amb motiu de l’impost de societats de l’any en curs (tres pagaments anuals: els mesos d’abril, octubre i desembre).

Font del text: GPM  auditors associats, SL.

 

Publicat dins de El projecte pas a pas, General | 16 comentaris