Els 4 factors crítics del naixement d’una idea de negoci

Normalment, s’associa el concepte de “factibilitat” amb els estudis que recomanen acadèmics i consultors realitzar abans d’iniciar una aventura empresarial amb l’objectiu de minimitzar el risc natural que comporta la incertesa. Sense posar en dubte la conveniència d’aquests estudis, vull cridar l’atenció dels emprenedors i emprenedores a consideracions que poden ajudar a validar la viabilitat d’un projecte en la seva gestació.

En aquesta fase inicial, emprenedors i emprenedores de totes les edats se solen enlluernar davant el mite de la idea genial, però la gran majoria de les idees no resisteixen una anàlisis bàsica i arrosseguen a l’emprenedor/a a un remolí de pèrdues i frustracions.

A través d’anys d’experiència amb emprenedors, he pogut identificar un conjunt de quatre variables que tot emprenedor/a ha de considerar el gestar una idea de negoci:

Les idees han d’estar lligades a un mercat

Un dels errors més comuns és pensar que els nostres gustos i aficions són compartits per més gent. Aquest criteri de validació interna és arriscat doncs deixa de banda l’element més important d’un projecte empresarial: el mercat.

És el mercat qui decideix la sort d’un nou producte o servei. Això implica que la idea s’ha de desenvolupar pensant en el que els consumidors necessiten o desitgen, en comptes de pensar en les nostres pròpies necessitats. Encara que les necessitats pròpies o immediates són una bona font d’idees, sempre és convenient validar la seva vinculació amb el mercat.

Una idea cobra valor només si està vinculada a una necessitat que representi una oportunitat, encara que el mateix mercat no conegui encara aquesta necessitat.

Henry Ford va dir: “Si li hagués preguntat a la gent el que volia, m’haguessin respost un cavall més ràpid“.

Ford no va inventar l’automòbil, però va ser qui va tenir l’habilitat empresarial de portar aquesta idea al mercat aprofitant la finestra d’oportunitat.

Pensar en solucions més que en productes

Quan pensem en productes, el nostre espectre mental es tanca a un procés lineal que no admet desviacions. La conseqüència és oferir més del mateix a un mercat que necessita opcions “out of the box“.

Ted Levitt, ho explica de la següent manera: “La gent no vol un trepant de 1/4. Utilitzen un trepant d’1/4 perquè volen un forat d’1/4“. El que la gent vol són solucions.

Si l’emprenedor canalitza la seva idea en termes de solucions, l’empatia amb el mercat es farà més transparent. A més, la solució desenvolupada “out of the box” té més possibilitats de ser disruptiva i crear mercats nous.

Pensar diferent

La diferenciació és un dels valors més importants de qualsevol aventura empresarial. Cada producte o servei ha de tenir una personalitat de mercat que el faci diferent a l’oferta actual tant en característiques interiors com en exteriors. Aquests punts de diferenciació han de ser desenvolupats en harmonia amb les necessitats i expectatives dels consumidors, de manera que aquests apreciïn el valor afegit i el converteixin en un motiu de compra.

Quan Nintendo va llançar la seva consola Wii, molts analistes temien que la seva qualitat de gràfics la condemnés al fracàs. No obstant, Nintendo va concentrar la seva diferenciació en la interactivitat amb l’usuari, factor que per a sorpresa de molts, va ser àmpliament valorat pels consumidors, portant al Wii a alts nivells de vendes.

Nicholas Negroponte, director per molt temps del MediaLab del MIT sostenia que “l’incrementalisme és el pitjor enemic de la innovació“. La temptació d’anar millorant incrementalment un producte, procés o servei pot ocasionar que fem millor cosa que ja és dolent en si mateix, allargant la seva vida i postergant la seva agonia a l’espera que una nova tecnologia li doni el tret de gràcia.

Pensar diferent“, el famós lema d’Apple, bé pot considerar-se el nou mantra de l’emprenedor contemporani.

índex

Timing

La determinació del moment adequat per iniciar una aventura empresarial o llançar un nou producte o servei al mercat és una de les decisions més difícils i perilloses que tot emprenedor ha de prendre.

Els casos d’èxit i de desastre en la història són nombrosos i ben coneguts.

Iridium i el seu pla de cobertura telefònica mundial va ser un grandíssim fracàs atribuïble en gran part a la mida i pes del seu telèfon. ¿Haurien estat diferents els resultats en aquests moments, amb la possibilitat de produir un aparell molt més petit i lleuger?

El primer iPod va ser llançat amb èxit poques setmanes després de l’atac terrorista contra les Torres Bessones a Nova York, moment en què tota lògica feia pronosticar un fracàs.

Kodak va calcular la maduració de la fotografia digital amb molt de retard, el que va fer possible que nous competidors penetressin a un mercat sense el lideratge i domini del gegant de Rochester.

Apple va crear, des d’una cotxera, el mercat de l’ordinador personal en temps en què els estudis de mercat ho creien inexistent, davant la mirada complaent i incrèdula d’IBM.

Davant aquests casos, una anàlisi senzill i pràctic pot ajudar-nos a prendre la decisió correcta.

Està la tecnologia actual en un procés d’estancament? Està saturat el mercat amb l’oferta vigent? Es veuen en l’horitzó nous desenvolupaments o substituts? Estan llestes les condicions de màrqueting per a un nou llançament?

Conclusions

La gestació d’una idea de negoci s’ha de validar abans de prendre qualsevol decisió. Una idea per si mateixa no té cap valor si no està lligada a una oportunitat de mercat.

Així, quatre variables a tenir en compte en la gestació d’una idea empresarial són:

Existència d’un mercat

  1. Desenvolupament basat en solucions
  2. Diferenciació del producte o servei
  3. Determinació del temps correcte.

Les respostes a aquesta anàlisi inicial permetran abordar estudis més sofisticats sobre estratègia, enginyeria de producte i investigació de mercat que maximitzin el potencial d’una idea de negoci.

I vosaltres, què en penseu?

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Presentacions Projectes 2016-2017

Horaris de presentacions de Projecte Empresarial

Benvolguts/des,

Us adjunto a la present Horaris de presentacions del Projecte Empresarial.

Salutacions.

Àngels Codina

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

El pressupost de tresoreria: una aproximació

L’estat de flux de tresoreria ens informa de les transaccions que afecten el disponible de l’empresa; per tant, ajuda a avaluar la capacitat de l’empresa per generar tresoreria, i a fer front a les futures obligacions de pagament.

L’estat de flux de tresoreria pot calcular-se amb dades històriques (un cop ja són conegudes) o amb dades provisionals (quan es té previst que succeiran). En aquest segon cas, l’estat de flux de tresoreria, també anomenat pressupost de tresoreria o de caixa, és una eina molt útil per a les empreses per saber el seu estat financer, ja que permet estimar els dèficits o superàvits de tresoreria que tindrà l’empresa a curt termini i, per tant, actuar en conseqüència.

Què s’ha de tenir en compte per dur a terme un estat de flux de tresoreria ?

Quan es fa un estat de flux de tresoreria és útil distingir els cobraments i pagaments d’explotació dels que no són d’explotació. Els d’explotació són aquells moviments de tresoreria directament relacionats amb l’activitat pròpia de l’empresa (cobrament de clients, pagament de proveïdors, pagament de despesa d’explotació, etc.). Els moviments de tresoreria que no són d’explotació són la resta (cobrament per préstecs, ampliacions de capital, inversions en immobilitzat, devolucions de préstecs, etc.).

Informació necessària per dur a terme un estat de flux de tresoreria

Perquè una empresa pugui dur a terme un estat de flux és necessària la informació següent:

  • Saldo final de tresoreria de l’any anterior.
  • Previsió de tots els cobraments i pagaments que hauran de realitzar al llarg de l’any.

Apartats que cal tenir en compte

Operacions d’explotació

  • Cobrament de clients: diners que cobra una empresa dels seus clients pel fet de vendre’ls els seus productes o serveis.
  • Cobrament d’altres deutors: diners que cobra una empresa pel fet de vendre’ls productes o serveis a persones que no tenen el qualificatiu estricte de client.
  • Pagaments als proveïdors: diners que paga l’empresa als seus proveïdors pel fet de comprar-los les matèries primeres, els productes semiacabats…
  • Pagament al personal: sou que paga l’empresa als seus treballadors.
  • Tributs: diners que paga l’empresa a l’Estat en concepte de seguretat social, IVA, taxes, IRPF…
  • Pagament a altres creditors: tots aquells pagaments que fa l’empresa a proveïdors per prestació de serveis, com ara advocats, assessors, auditors, publicitat…

Operacions financeres

  • Cobrament d’interessos i dividends: diners que cobra una empresa per interessos, majoritàriament del banc, i dividends d’accions que té d’altres empreses.
  • Pagament d’interessos i dividends: diners que paga una empresa per interessos de préstecs i altres, i dividends que paga l’empresa als seus accionistes.

Operacions per activitat d’inversió

  • Cobrament per vendes d’immobilitzat: diners que cobra l’empresa per la venda dels seus immobilitzats.
  • Cobrament per vendes d’inversions financeres: diners que cobra l’empresa per la venda de les seves inversions financeres.
  • Cobrament per subvencions de capital: diners que cobra l’empresa amb motiu de subvencions.
  • Pagament per compres d’immobilitzat: diners que paga l’empresa amb motiu d’invertir en immobilitzats: màquines, edificis, terrenys…
  • Pagament de compres d’inversions financeres: diners que paga l’empresa amb motiu d’invertir en financers.
  • Pagament per compres o absorció d’altres empreses: diners que paga l’empresa a tercers per la compra o absorció de les seves empreses.

Impost sobre beneficis

  • De l’exercici anterior: impost que paga l’empresa a causa de l’impost sobre societats (normalment les empreses el paguen el mes de juliol).
  • Entregues a compte: pagaments a compte que realitza l’empresa amb motiu de l’impost de societats de l’any en curs (tres pagaments anuals: els mesos d’abril, octubre i desembre).

Font del text: GPM  auditors associats, SL.

 

Publicat dins de El projecte pas a pas, General | 16 comentaris

Pla de Vendes. Previsió de vendes

Fins ara hem estudiat, entre altres coses, quina és la nostre àrea objectiu? D’aquesta àrea objectiu, qui forma part del públic objectiu i qui no?

Les enquestes ens han marcat un abans i un després en el nostre projecte, són el termòmetre que ens marcarà si  aquell públic objectiu que hem dirigit el producte /servei, està disposat a consumir-lo i de quina manera, com nosaltres volíem ?  O amb petites o grans modificacions?

El següent pas serà determinar QUANT? Quant vendrem en aquest mercat i quin posicionament tindrem?

La PREVISIÓ DE VENDES, no tracta de tot el que ens agradaria vendre, sinó com és possible vendre en funció del mercat que volem entrar i en relació a l’estructura de la nostra empresa i recursos.

En definitiva anem a determinar l’objectiu de venda pel proper any del nostre projecte. Aquest objectiu ha de ser: realista, que es pugui aconseguir, ambiciós, definit  amb claredat i comunicar a totes les parts de l’empresa.

Pregunten-nos que ha passat amb aquest dos productes/ serveis que últimament han esdevingut noticia d’actualitat:

L’anàlisi del Macroentor i del microentorn, l’ Anàlisi DAFO, les enquestes amb l’ anàlisi acurat dels resultats, analitzant quina és la quota de mercat amb tots els elements de què disposem ens ajudaran a establir la quantitat a oferir o produir. Hem de tenir en compte per altra banda la nostra capacitat de producció i/o servei.

És convenient utilitzar un procés que sigui el més objectiu possible com determinar el volum total de compra del mercat i marcar la porció que lluitarem per aconseguir , com pot ser un percentatge.

Aquesta previsió de vendes determinarà les meves accions i estratègies comercials per aconseguir els resultats econòmics que vull obtenir, no cal oblidar que aquests s’aconsegueixen a través dels clients, de manera que sempre els tindrem presents, ( canvis de gustos, preferències, situació econòmica, modes…).

No serveix de res fixar uns objectius i asseure’ns a que vinguin a consumir el nostre producte o servei. Hem de tenir una postura de cerca de clients i de satisfacció d’aquests.

Publicat dins de General | 3 comentaris

La forma jurídica

Una de les qüestions més importants per posar en marxa una petita empresa és l’elecció de la seva forma jurídica, ja que d’aquesta decisió en depenen qüestions tan importants com el nivell de responsabilitat econòmica de l’empresari o el capital inicial mínim del qual disposar. Per això cal realitzar una anàlisi de les diferents formes jurídiques que el sistema legal permet prendre a l’empresari per posar en marxa la idea de l’emprenedor.

Consideracions per determinar la forma jurídica:

1. Activitat o negoci que realitzarà l’empresa objectiu que té l’empresa.

2. Nombre de promotor/s o Emprenedor/s.

3. Responsabilitat a assumir per part de l’emprenedor/s.

4. Necessitat econòmica i financera del projecte empresarial.

5. Aspectes fiscals.

 

Publicat dins de El projecte pas a pas, General | 14 comentaris

La investigació de mercats: L’ enquesta

Els experts en màrqueting van descobrir que un dels millors camins per reduir el risc era dirigir el producte cap el públic objectiu. I varen veure que calia acudir a la investigació de mercats, per poder fer una correcta segmentació del mercat.

La investigació de mercats consisteix en “escoltar al consumidor”. La investigació de mercats es dur a terme per oferir a les organitzacions/empreses aquest tipus d’informació per tal que puguin adoptar les decisions més encertades.

Les tècniques utilitzades per fer una bona audició de l’opinió del client són: l’observació, l’experimentació i l’enquesta.
L’enquesta, és la tècnica que fareu servir en el vostre projecte. Caldrà doncs començar per fer un mostreig estadístic.

Tècniques del mostreig estadístic:
En tota enquesta la selecció de les persones que s’hauran d’entrevistar és un procés que és de vital importància en la investigació de mercats.

A quantes persones s’ha d’entrevistar?
Només s’entrevista a una petita proporció del col.lectiu objecte d’interès, és a dir del públic objectiu. Quan més gran sigui la mostra, menor serà l’error mostral. Quan més gran sigui el grau de variabilitat o heterogeneïtat de l’univers mostral, més gran serà l’error.

Com seleccionar les persones que s’han d’entrevistar?
En el nostre cas com que el que farem serà una enquesta, podem utilitzar el mostreig no probabilístic. Es caracteritza per ser un “mostreig per quotes”.

El control del treball de camp i la realització de les entrevistes.
Els resultats de l’estudi seran tant fiables com l’encert del públic objectiu per part de l’entrevistador. Cal fer les entrevistes amb cura i que els entrevistador estiguin qualificats, preceptius i intel·ligents que puguin jutjar o intervenir quan calgui i interrompre si l’entrevista generalitza massa o esquiva algunes preguntes.

El tractament i l’anàlisi estadístic de les dades.
Gràcies a l’ús dels ordinadors i els seus programes, el tractament de les dades obtingudes ha estat relativament fàcil i donen sortida als resultats en funció de les variables demogràfiques del consumidor (edat, sexe, nivell de renda…) i de les variables psicogràfiques o relatives a l’estil de vida.

A continuació adjunto un link  que pot ser interesant.“Consells per fer un bon qüestionari de l’ enquesta”

Bona sort !

Publicat dins de El projecte pas a pas, General | Etiquetat com a | Deixa un comentari

TERCER PAS: “El macroentorn” o Factors externs

En el tercer pas de l’elaboració del vostre projecte treballarem el “macroentorn“, on tractarem de buscar tota aquella informació sobre els factors externs a l’empresa que pugui ser rellevants pel vostre projecte. Ha de ser informació que contribueixi a reproduir el marc o l’escenari on es desenvoluparà la vostra empresa i l’activitat de la mateixa. La vostra empresa, com a activitat econòmica, estarà regulada per lleis, disposicions, ordenances, normatives… D’altre banda es veurà afectada per la situació de crisi actual en major o menor grau. La dependència del recursos naturals. El tipus de població al que va dirigit el  vostre producte/ servei ( joves, gent gran, famílies…). Els costums ,la cultura de la vostra zona d’influència. La tecnologia i la seva aplicació en els vostres projectes són alguns dels factors que haurem d’analitzar-se en el macroentorn.

Dels diferents tipus de factors externs que existeixen us demanem que analitzeu els següents:

Polítics, Econòmics, Socioculturals, Ecològics o Naturals i Tecnològics.

Cal tenir en compte la influencia que tenen els diferents entorns sobre les empreses.Poden ser diferents d’una empresa a una altra. Hi ha però alguns entorns, que en funció de la tipologia de l’activitat, de la zona d’influència o del servei, poden esdevenir comuns en algunes activitats o negocis.No oblideu però que tots els entorns us afecten en major o menor grau :

Analitzar amb cura el lloc on volem ubicar el nostre negoci/projecte. Hi haurà un lloc físic? A quin públic objectiu el volem adreçar? Quina cultura o costums tenen? Quina tecnologia o mitjans caldrà emprar? Com està la situació econòmica de l’àrea objectiu? Quin és el nivell econòmic actual del nostre públic objectiu? Quines normatives haurem de tenir en compte per poder tirar endavant el nostre projecte?

Aquestes són algunes de les preguntes que us podeu fer:

Entorn demogràfic: a quina població objectiu/públic objectiu dirigim el nostre producte? És un segment de la població en creixement? És un segment que s’ha estancat o està en declivi ?

Entorn cultural : Les nostres costums fan que el nostre producte/servei tingui una demanda creixent, necessària o inevitable? Cal tenir en compte que és molt important el lloc on volem ubicar el vostre projecte de negoci.

Entorn tecnològic/natural: Quins canvis, quines millores tecnològiques faran que el nostre producte/servei s’ofereixi d’una forma o d’una altre (processos productius amb unes millores rellevants en quan a la preservació en el medi ambient, processos nets de producció amb el mínim de residus). Incorporació de processos nets de reciclatge i cura del medi ambient  en el vostres productes /serveis.

Entorn econòmic: Es dona una conjuntura prou bona perquè el meu negoci pugui ser viable? Tot i la situació de crisi quins elements diferenciadors potenciaré en el meu negoci perquè s’esdevingui un negoci viable?El fet que hi hagi una situació de crisi, em perjudica o em beneficia?

Entorn polític:Com ens podem afectar les normatives i reglamentacions del sector? I les decisions dels polítics que en aquest moment ens estant governant? (tot plegat des d’un nivell local, autonòmic, estatal i supraestatal ( Normatives,reglaments  de la UE).

Aquestes i moltes més són les preguntes que us haureu de plantejar per tal de fer una anàlisi macroeconòmica en profunditat de la realitat que un envolta.

Caldrà que identifiqueu, definiu i seleccioneu les dades més importants.Redacteu un informe sobre cada factor extern. Tingueu  en compte que hi ha entorns que tindran una influència més o menys rellevant en el vostre projecte, però que tots us afecten directe o indirectament.

  A.Codina

Publicat dins de El projecte pas a pas, General | 1 comentari

1ª entrega.”Des de la Idea fins els entorns”

Benvolguts/es,

Disposeu a la bústia de la plataforma, de la carpeta corresponent a la 1ª entrega que corresponent a la part  des de La Idea  fins els entorns. Per fer l’entrega teniu temps fins el divendres 13 de gener de 2017.

Us recordem que l’entrega a la bústia s’ha de realitzar en format Pdf.

Cal que escriviu en aquest post sobre el motiu del vostre projecte.

Ànims i endavant !

Els professors.

Àngels i Núria.

Publicat dins de Els vostres projectes, General | 41 comentaris

Emprenedors en acció !

Aquest passat dissabte dia 3 desembre  les dues professores de Projecte Empresarials de 2n d’Administració i finances de la Salle Manlleu, vàrem poder  gaudir d’ una visita als negocis dels emprenedors que van fer la xerrada d’ emprenedoria  la passada setmana als alumnes de 2n de grau superior  . Art i Crep de Mari Gualda , granja cafeteria i sala d’ exposicions i Recién Llovido de Sílvia Valenciano, dissenyadora de joies i artesania, ambdues regenten dos negocis ben diferents, però amb un  nexe comú, mimar al client.

20161203_173125

 

20161203_182227

Va ser tot un plaer !

Moltes gràcies, Mari , Sílvia i Joan !

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Granja cafeteria : Art i Crep la cafeteria de la Mari

Continuant el nostre particular viatge de l’ emprenedor el proper dilluns dia 28 de novembre  gaudiren  de la presència de Mari Gualda d’ Art i Crep. La Mari és una dona inquieta i creativa que porta una cafeteria i sala d’exposicions als Hostalets de Balenyà.

10885121_1596283313916382_4670876895988894582_n

La Mari Gualda, va obrir el seu negoci  el gener del 2015 ; Una granja cafeteria on poder realitzar els seus somnis, on mima als seus clients amb  una atenció personalitzada, i uns  productes exquisits .Després de gairebé dos anys de rodatge en el negoci ha aconseguit consolidar una clientela, fer que els clients se sentint com a casa i poder gaudir amb el dia a dia de la seva feina. No ha estat una feina fàcil, La Mari. Fa entrepans, ” foccacies” , creps dolces, salades, tapes, “montaditos”,  coques i una  gran varietat  de pastissos artesans ( de pastanaga, de taronja i xocolata negra, ametlles…).

1534393_1665953260282720_4854965546871301761_n

Ella ens explicarà que amb esforç , constància i il·lusió s’ aconsegueixen els somnis.

11066536_1643857929158920_2206113638873647378_n

Moltes gràcies Mari, tot un plaer !

Publicat dins de Emprenedors, General | Deixa un comentari