Música i dansa

Cada 29 d’abril se celebra el Dia Internacional de la Dansa, una data triada per la UNESCO per commemorar el naixement el 1727 de Jean-Georges Noverre, considerat el pare del ballet modern.    La idea de commemorar el Dia Internacional de la Dansa va ser acollida pràcticament a tot el món i cada any es dóna a conèixer en aquesta data, un missatge especial signat per alguna personalitat de renom mundial a la dansa. Aquest any l’encarregat és el ballarí i coreògraf belga Sidi Larbi Cherkaoui.

Celebrem la inacabable coreografia de la vida

D’alguna manera, la dansa no coneix fronteres igual que d’altres arts. Encara que certs estils tracten de limitar o treballar dins d’un marc, el moviment de la vida, la seva coreografia i la seva necessitat de fluir: es tracta d’assumir el control ràpidament, permetent que certs estils es barregin amb d’altres. Tot es relaciona amb tot, naturalment, i la dansa s’instal·la només en l’espai que pertany al present, en constant canvi.

M’agrada pensar en l’espectacle de dansa com en una celebració de la coexistència, com una manera de donar i crear espai i temps per als altres i per a nosaltres mateixos. Tendim a oblidar-ho, però la bellesa subjacent de l’espectacle en viu resideix, principalment, en la convergència d’una massa de persones, assegudes una al costat de l’altra, compartint el mateix moment. No hi ha res de privat en això, un espectacle és una experiència extremadament social. Tots nosaltres reunits en aquest ritual, que és el nostre vincle amb l’espectacle, el nostre vincle amb el mateix present.

Estem aprenent aquest rap de les taules de multiplicar. Yeah!

Hem estat escoltant l’audició de “The typewriter” (La màquina d’escriure), la divertida peça del compositor dels Estats Units Leroy Anderson. Aquest compositor ja el coneixem, com a mínim perquè la seva música de El rellotge sincopat ens avisa cada matí per sortir al pati.

També hem rigut amb la famosa interpretació que en va fer l’actor Jerry Lewis:

Nosaltres també hem volgut fer-li el nostre homenatge a l’oblidada màquina d’escriure, que tants i tants llibres va ajudar a crear, abans de l’arribada dels ordinadors personals.

Caterineta, Caterineta… no és fàcil fer un ball rodó, però us n’heu sortit molt bé!

Primera activitat per aprendre el cànon dels tres rellotges.

… i no saben el camí!

“Els romeus (pelegrins que van en romiatge a un santuari) que de les valls de Sant Joan de les Abadesses, Camprodon, Ribes de Freser i Ripoll pujaven a visitar la Mare de Déu del Puig de França, en terme d’Ogassa, ballaven el Ball Francès també dit de la Francesa o Franceseta.

És un ball senzill i graciós, fet en rodona que trencaven per marcar uns punts encarats i mimats que acompanyaven amb un graciós picar de mans al ritme de la tonada i acabaven amb un ràpid canvi de parella.

Feien rodones molt amples formades per gran nombre de parelles, i no donaven el ball per acabat fins que tots els balladors havien ballat amb totes les balladores.”

Informació extreta del Costumari Català de Joan Amades i de La Dansa a l’Escola (http://www.xtec.net/~ltorres3/projecte/) projecte de Lourdes Torres.

Continuem practicant la instrumentació d’aquesta cançó de Primavera.

Provem de ballar el Salon dancé… però és que cada vegada es va complicant més, i més i…
(amb música dels Koloraines).

Fem aquest ball rodó on hi ha uns salts que algú dirigeix i que tothom ha d’imitar.