Música i dansa

Utilitzem els mocadors com a elements de suport a l’expressió amb el moviment i la dansa.

Tot i que ja ha passat el Carnaval, us volíem oferir aquesta cançó de la Dàmaris Gelabert, i l’hem gravat avui.

Coneixem una senyora amb un mocador de cap, un cistell a sota el braç i un vestit apedaçat. És la vella quaresma que aquí ja ha arribat: un peu per cada setmana fins que s’hagin acabat. (lletra i música: Pep Puigdemont).

Intentem acompanyar, amb els instruments que tenim a classe, un Rock and Roll… no és feina fàcil, eh? Però ja veureu, ja, com ho anem millorant.

Ara que treballem els sentits, aprenem la cançó del cos. Els ulls són per mirar, les mans per agafar. El cap és per pensar i el cor per estimar. Els dits són per tocar i els peus per caminar. El nas, per olorar; La boca, per parlar. La llengua, per tastar; les dents, per mastegar. Orelles per sentir… T´ho torno a repetir!

Avui a l’escola han arribat a la classe unes fades molt llamineres, mentre els nens i nenes estaven jugant i fent feina. Com tenien moltes ganes de menjar llaminadures, han començat a convertir a tothom en caramels, quan els tocaven amb la seva vareta màgica al cap.

Dramatització de “La fada ensucrada” del ballet “El trencanous”, de Piotr Ilitx Txaikovski.

.

Per continuar el Carnaval dels Animals de Camile Saint-Saëns, ens fiquem sota l’aigua per conèixer aquests bonics i divertirs animals de l’aquari:

Aprenem a fer una versió del contrapàs xinxina.

Segons el que diu el Cançoner Popular de Catalunya de Francesc Pujol i Joan Amades, de 1936:  “…És un ball molt senzill que pot ésser après amb una sola vegada de veure’l ballar. Quan feien Ball de totdiumenge a plaça, era sempre el primer que ballaven tot esperant que la concurrència de balladors fos més nodrida; hi prenia part la mainada i la gent vella. Era també molt ballat en aplecs i fontades i llocs de reunió de molta gent, encara que no es coneguessin, per la seva gran facilitat que permetia de seguir-lo a tothom…”

Avui, que el Carnestoltes ens ha dit que portéssim el cap ben decorat, era un dia molt indicat per tornar a fer “El meu capell”. Com ens agrada!

Seguim practicant aquesta dansa que es balla a Terrassa. Ara ja ens surt molt millor!

Per cert, si portem aquest vestuari és perquè el Rei Carnestoltes va demanar que avui tothom vingués a l’escola amb “roba de nit”