avantguardes artístiques

Cubisme

Els antecedents del cubisme poden trobar-se en les pintures de Cézanne, en les que el paisatge s’estructura per mitjà de zones cromàticament diferenciades, que tenen la finalitat de produir sensació de profunditat, sense necessitat d’utilitzar la perspectiva. Les gammes de colors utilitzades per Cézanne: els tons càlids d’ocre, beig i ataronjat, així com els freds ( blau, verd i gris), constitueixen el fonament de la tendència cubista.

Paul Cézanne

Paul Cézanne


El cubisme pròpiament dit comença amb el treball de Picasso de 1907 Les senyoretes d’Avinyó . L’esquematització dels personatges té molts punts en comú amb les talles primitives. Al llarg de 1908 Picasso va investigar en una modalitat del cubisme que es coneixerà com a cubisme analític, en què els elements del quadre es descomposen en diverses formes geomètriques, superposant-se de tal manera que resulta impossible identificar de què es tracta. En la primera etapa del cubisme la temàtica dominant són natures mortes, en les que instruments musicals, partitures, pipes, fruites, fruiteres, gots, ampolles, taules i cadires es barregen i ofereixen aspectes nous i insòlits.

Les senyoretes d'Avinyó

Les senyoretes d'Avinyó

màscara africana

màscara africana

Durant una època Picasso i Braque van treballar conjuntament, i a ells es deu una de les troballes més significatives per l’art del s. XX: el collage . El fet d’integrar materials diferents en les composicions cubistes va determinar que en part Picasso i Braque canviesin el procés analític del cubisme inicial per un altre de sintèsi, en el que les pintures, tot i tenir una composició clarament geomètrica, permetien que l’espectador percebés amb fàcilitat una forma global identificable.

Georges Braquebraque2
Georges Braque
Ferdinand Léger

Ferdinand Léger

Juan Gris (vídeo)


Futurisme

Moviment artístic amb implicacions politiques fundat per Marinetti, poeta Italia, l’any 1909. Exaltava el món modern (les màquines, la velocitat). L’any 1912 es va fer a París la primera exposició futurista. Van adoptar els recursos del cubisme que els permetien copsar el moviment, una de les preocupacions del grup. Alguns autors d’aquest moviment van ser: Umberto Boccioni, Carlo Carrà, Luigi Russolo, Giacomo Balla i Gino Severini. La desaparició del grup es va produir l’any 1916 després de la mort de Boccioni.

Giacomo Balla

Giacomo Balla

Umberto Boccioni

Umberto Boccioni

Carlo Carrà

Carlo Carrà

Gino Severini

Gino Severini

Giacomo Balla / Umberto Boccioni (vídeo)

Fauvisme

Estil de pintura basat en la utilització de colors no naturalistes intensament vius i que fou el primer dels moviments d’avantguarda en l’art europeu entre el començament de segle i la Primera Guerra Mundial. La figura dominant del grup fauvista fou Henry Matisse, el qual ja el 1899 ja feia servir uns colors d’intens contrast. Els fauvistes exposaren junts en el Salon d’Automne del 1905 i reberen el seu nom d’un crític d’art. Entre les figures importants del grup hi havia Marquet, Rouault, Vlaminck, Braque i Dufy. Reberen influències de figures com Van Gogh, Gauguin i Cézanne. La característica més notable de la seves obres era l’extrema intensitat del color: colors purs que utilitzaven arbitràriament per aconseguir efectes emocionals i decoratius però de vegades també per donar forma a l’espai. Per a bona part del grup, el fauvisme va ser una fase temporal a partir de la qual s’anaren desenvolupant estils força diferents. Tot i ser un moviment de curta durada va tenir una gran influència en el desenvolupament de l’expressionisme alemany.

André Derain (vídeo)


Expressionisme

Terme que en història de l’art s’aplica a l’art que deixa de banda les concepcions naturalistes tradicionals per proposar deformacions i exageracions de formes i/o colors que permetin expressar el sentiment de l’artista. Tot i que es pot aplicar en un sentit general, el terme s’aplica a un moviment que es va produir dins l’art alemany aproximadament entre 1905 i 1930. El precursor d’aquest moviment va ser Van Gogh, que exagerà conscientment la natura per expressar les seves passions. A través de deformar la realitat i l’ús de colors violents es vol expressar les emocions més elementals: ansietat, por, amor, ira,…. Edvard Munch, James Ensor, Kirchner,Franz Marc, Otto Dix, són alguns dels artistes d’aquest moviment que va ser abolit pels nazis l’any 1933.

Alban Berg / Ernst Ludwig Kirchner (vídeo)


Dadaisme

Moviment de rebelió contra allò establert, impulsat per artistes i escriptors europeus i nord-americans. es considerat com un anti-art. S’origina a patir d’un estat d’ànim arran de la Primera Guerra Mundial. Es fa ènfasi en el que és il·lògic i absurd i s’exagera la importància de l’atzar en la creació artística. Va ser fundat a Zuric el 1915  per un grup d’artistes i escriptors entre els que hi havia Tristan Tzara i Hans Arp. Abans que s’acabés la guerra aquesta tendència s’havia estès a Barcelona, Berlín, Colònia, París, Nova York. Les formes d’expressió típiques del dadaisme són els ready-made, els collages i els poemes sense sentit.

Surrealisme

Moviment en art i literatura que sorgí a França en els anys 20 i 30 del segle XX. Es caracteritza per una fascinació pels elements estranys i irracionals. André Breton va ser el principal teòric del moviment. Bona part dels membres d’aquest moviment es van inspirar en les teories de Freud sobre l’inconscient i la seva relació amb els somnis. Alguns artistes com Ernst, Masson i Miró utilitzaven tècniques espontànies com el frottage per eliminar el control conscient. D’altres com Dalí i Magritte pintaven en un estil molt detallista escenes que racionalment no tenien cap sentit.


Deixa un comentari