Filosofia per a joves

Ja heu llegit algun llibre?: parleu-nos-en, si us plau!

Jo n’he acabat dos avui mateix, i us els recomano: per als del 1r Cicle de l’ESO (és a dir, els qui heu acabat 1r i 2n), el llibre de la Maria Carme Roca, Els llibres també s’equivoquen? (Casals), i per als del 2n Cicle de l’ESO (els que ja heu superat 3r o 4t), el de John Boyne, El noi del pijama de ratlles (Empúries).

Fins aviat. I cada dia, una horeta o – si podeu – més, de lectura tranquil·la, eh?

Sobre el segon llibre, el d’en Boyne, han escrit: “Silenci. Dolça crepitació de la darrera pàgina. Fi de la història. I els ulls inquiets que han devorat aquestes 203 pàgines no acaben de decidir si volien que s’acabés aquesta angoixa o és una pena abandonar, de nou, un conte més al prestatge.

En John Bayne ens presenta una novel·la apta per a tothom. Ell mateix no sap encaixar-li un gènere. En una entrevista va dir que li agradaria pensar que és una al·legoria, una faula literària que pot ser llegida per tots els públics”.

El noi del pijama de ratlles ens apropa a l’amistat que sorgeix entre en Bruno, fill d’un comandant nazi, i en Shmuel, el nen jueu. Una amistat separada per una tanca mal decorada amb filferros…”

Seguim completant el bloc, sense pausa però tampoc esverats. Agraeixo els comentaris que em feu: els podeu escriure també aquí, al bloc.

Ara només tres cosetes: primera, la prestigiosa Palma d’Or del Festival de Cinema de Cannes 2008 ha estat atorgada a una pel·lícula francesa que tracta d’Instituts i d’educació: “Entre les murs”, de Laurent Cantet.

La sinopsi (encara no és a IMDB, però aviat sí, suposo!!!): “François és un jove professor de francès. Fa classes a primària, en un col·legi difícil. No dubta a encarar Esmeralda, Souleymane, Khoumba i a tota la resta en estimulants combats verbals, com si la llengua en si mateixa fos el que estigués en joc. Tanmateix, l’aprenentatge de la democràcia pot comportar autèntics riscos”. A veure quan la veig… Si algú en té referències, que avisi!!!

S’ha escrit que aquest fils de Cantet és “una nova ficció amb la vocació social i la textura documental característiques del seu cinema (Recursos humans, L’emploi du temps, Cap al sud)”. El mateix director diu que: “vol mostrar [l'educació] com a caixa de ressonància, on es fan presents les turbulències del nostre món, un microcosmos on es posen en joc d’una manera molt concreta les qüestions d’igualtat o desigualtat d’oportunitats, de treball i de poder, d’integració cultural i social, d’exclusió“.

És una pel·lícula basada en el llibre-experiència del professor de francès François Bégaudeau sobre la docència en un col·legi difícil. Els actors són alumnes.

Segona qüestió: he publicat alguns articles, no només a la premsa diària, sinó en un parell de revistes de Federacions d’AMPAs (un AMPA no és pas una agrupació de malfactors, no!!!, sinó una Associació de les i dels vostres mares i pares). Publico a “Temps d’AMPA” (FaPaC) i la “Fapel News” (FAPEL). Ja us en parlaré, perquè encara espero que m’arribin impreses.

Tercer tema, i últim: m’han acceptat una contribució en el “1r Congrés Nacional Internet en el Aula“. Du com a títol “Fixar límits raonables en l’ús educatiu de les TCI“. Encara no sé quin dels tres dies del Congrés la presentaré, però es podrà seguir i trobar per Internet, “lò-gi-ca-ment”. Ja veieu pel títol que la idea és sí a Internet, NO al xateig descontrolat i la pèrdua de temps institucionalitzada. Jeje…

És freqüent que els estudiants dels nostres Instituts d’Educació Secundària i Batxillerat no tinguin massa clara quina és l’estructura del centre educatiu on fan la seva vida acadèmica. Un dels aspectes més importants en la vida és “situar-se”, i per això podem repassar aquí algunes idees que poden ser útils a joves i a famílies.

El conjunt del docents formen el Claustre acadèmic de l’IES: Els professors solen treballar en grups segons dos criteris principals:

a) per l’edat de l’alumnat: es tracta dels “Equips docents”, que solen ser tres: el de 1r Cicle de l’ESO, el de 2n Cicle i el de Batxillerat (cada un amb una coordinadora o coordinador al davant);

b) per les matèries o àrees de coneixement: en aquest cas es parla dels Seminaris o Departaments. En el nostre IES hi ha un Departament per cada grup de docents: Matemàtiques, Naturals, Llengües catalana i castellana, Llengües estrangeres, Diversitat, Humanitats (inclou Clàssiques, Socials i Filosofia), etc.

El Departament d’Humanitats, com es veu, acumula un ampli ventall d’assignatures de les quals en fa la programació , el seguiment, l’atribució dels docents de cada curs, etc. Les competències del Departaments són amples, sempre en funció de les necessitats de la Coordinació Pedagògica de l’IES.

Les programacions didàctiques de les assignatures tenen tres nivells. En el 1r es tracta de les decisions curriculars que provenen de l’administració educativa, en aquest cas el Departament d’Educació (poden consultar-se a la XTEC) . El 2n nivell de concreció correspon a la Programació anual de cada assignatura i queda recollida en el Projecte Curricular de Centre (PCC). Finalment, hi ha un 3r nivell de concreció, o Programació d’Aula, on les unitats didàctiques segueixen el dia a dia de la docència. Inclou la temporització concreta del que s’ha previst en el 2n nivell i altres particularitats.

Les assignatures que, tradicionalment, corresponen a un Departament com el d’Humanitats són (s’indica l’enllaç al currículum oficial, o 1r nivell de concreció):

a) a l’ESO: Socials, Història i Cultura de les Religions, Religió, Ciutadania, Cultura clàssica, Llatí. Possibles Optatives del Centre.

b) al Batxillerat: Geografia, Història, Història de l’Art, Filosofia, Història de la Filosofia, Història del món contemporani, Economia, Llatí, Grec, Psicologia i Sociologia. Possibles Optatives del Centre.

Les Instruccions anuals del Departament d’Educació indiquen que “correspon als departaments, seminaris i altres equips específics de professors l’elaboració, abans de l’inici del curs, de la programació dels ensenyaments que tenen assignats i de les seves adaptacions curriculars (…). En la programació de cada matèria es reflectiran les connexions amb altres matèries, així com la contribució de cada matèria a l’assoliment de les competències bàsiques, entenent que aquestes inclouen tant els sabers o continguts conceptuals com els procediments i les actituds. La programació també haurà de concretar les estratègies, tant en la part comuna com en l’optativa, perquè els alumnes puguin desenvolupar al màxim les seves capacitats d’aprenentatge”. Això es refereix, per tant, a la programació en el 2n nivell de concreció.