A la primera meitat del segle XIX, de la barreja de les aportacions europees de francesos, anglesos i espanyols sorgí a Cuba el que coneixem com a havanera, un gènere que aviat es difongué pel vell continent, especialment a l’Estat espanyol, inicialment a través de la sarsuela. Fou un tipus de cançó que arrelà molt a les tavernes i igualment en grups corals, i cal remarcar que alguns compositors de renom en van incorporar a les seves obres. És el cas entre altres d’Albéniz, Ravel, Debussy, Saint-Saëns, o Bizet, aquest darrer amb la conegudíssima peça de la seva òpera Carmen.
L’havanera rebé un gran impuls a mitjans del segle passat, sobretot a Catalunya, on es començaren a organitzar diferents trobades i recitals entre les que destaca la que es fa anualment a Calella de Palafrugell des de l’any 1967.
Hi ha havaneres d’origen desconegut i altres d’autor, en català i castellà, però sí n’hi ha una que ha donat la volta al món ha sigut El meu avi, escrita per Josep Lluís Ortega i Monasterio el 1968, i adaptada com a rumba pel grup Los Manolos que la van interpretar en la clausura dels Jocs Olímpics del 1992 a Barcelona.
CALENDARI
Meta