MÚSICA A L'ESCOLA LLUÇANÈS

Entre les cançons infantils sempre hi ha hagut una gran atracció per interpretar temes referents als animals, algunes acompanyades amb sons característiques d’aquests, cosa que les fa molt més accessibles als més menuts. Al cançoner de casa nostra n’hi ha unes quantes que des de fa anys formen part del repertori a les escoles, esplais i també a casa sense que perdin la seva vigència. Podem recordar Cargol treu banya, El gall i la gallina, El poll i la puça, El lleó, Quan les oques van al camp, L’escarabat bum-bum, El ruquet valent, Pica-soques… i un llarg etcètera. La majoria d’aquestes han estat interpretades per animadors infantils i diferents grups, alguns dels quals han adaptat igualment temes procedents d’altres cultures i que ja hem fet ben nostres com és el cas de Puff era un drac màgic o El gripau blau, tot uns referents per una generació marcada pel folk nord-americà. Avui, amb la facilitat d’accedir a qualsevol indret del món a través d’internet, hem ampliat moltíssim aquest repertori i fàcilment podem aprendre cançons d’arreu, tot i que sense adonar-nos-en acabem tornant a les tradicionals, aquelles que d’una manera o altra tenen un deix especial de la nostra cultura que ens les fa sentir més entranyables i properes.

A la primera meitat del segle XIX, de la barreja de les aportacions europees de francesos, anglesos i espanyols sorgí a Cuba el que coneixem com a havanera, un gènere que aviat es difongué pel vell continent, especialment a l’Estat espanyol, inicialment a través de la sarsuela. Fou un tipus de cançó que arrelà molt a les tavernes i igualment en grups corals, i cal remarcar que alguns compositors de renom en van incorporar a les seves obres. És el cas entre altres d’Albéniz, Ravel, Debussy, Saint-Saëns, o Bizet, aquest darrer amb la conegudíssima peça de la seva òpera Carmen.
L’havanera rebé un gran impuls a mitjans del segle passat, sobretot a Catalunya, on es començaren a organitzar diferents trobades i recitals entre les que destaca la que es fa anualment a Calella de Palafrugell des de l’any 1967.
Hi ha havaneres d’origen desconegut i altres d’autor, en català i castellà, però sí n’hi ha una que ha donat la volta al món ha sigut El meu avi, escrita per Josep Lluís Ortega i Monasterio el 1968, i adaptada com a rumba pel grup Los Manolos que la van interpretar en la clausura dels Jocs Olímpics del 1992 a Barcelona.

En els darrers anys, qui no ha sentit a parlar de Mamma mia o de Grease? Són pel•lícules que a part de comptar amb una versió cinematográfica també s’han representat en diversos teatres de tot el món amb una gran acollida per part del públic.
Tant Grease com Mamma mia pertanyen al gènere musical, en el que la història desenvolupada té moltes parts cantades i ballades.
Sembla que aquest gènere va néixer a finals del segle XIX als Estats Units per tal d’entretenir les grans masses partint d’una trama senzilla, a l’abast de tothom, i en la qual la part visual era una dels grans atractius. Broadway a Nova York va ser un dels primers llocs on es van oferir aquestes representacions, un escenari que encara continua sent una de les seus principals juntament amb els teatres de la zona de West End a Londres. Entre els musicals que han triomfat arreu es pot parlar de Jesucrist Superstar, Grease, Cats, Els miserables, A chorus line o Rent, a part dels ja mencionats.
A la década dels noranta del segle passat algunes de les pel•lícules de Walt Disney es van adaptar al musical obtenint un gran reconeixement. És el cas de La bella i la bèstia o El rei lleó. Als darrers anys una altra opció existosa ha sigut la creació d’una història aprofitant les cançons d’èxit d’un grup reconegut, com el cas d’Abba amb Mamma mia.
A Catalunya va ser la Companyia Dagoll Dagom qui es va estrenar en aquest gènere representant grans èxits com La nit de Sant Joan, Mar i cel o Flor de nit, i més endavant hi ha hagut adaptacions dels musicals que triomfaven a Londres o Nova York.

MENÚ MUSICAL GENER 2015 by ceipllucanes