Adjunto el link del nou espai professional i educatiu de TV3. Trobareu tots i cadascun dels programes que s’estan emetent des de l’1 de febrer i a 11 d’abril. La televisió catalana fa bons programes. De mica en mica la televisió va canviant!
http://sermestreavui.cat/tots-els-debats/
Continuem aprenent i educant conjuntament.
He trobat aquestes dues frases interessants que us adjunto:
” L’art de ser mestre es basa fonamentalment en ser capaços de crear les condiciones necessàries per despertar el gust per aprendre. L’alumne no està a l’aula per instruir-se i per reproduir esquemes. L’alumne és el protagonista de l’acte educatiu ”
Novament recordem com el protagonista ha de ser l’infant; sempre acompanyat per l’adult, evidentment, però ell és el creador, protagonista, qui descobreix experimentant i el científic del seu propi aprenentatge.
Nosaltres, els adults, hi posem els mitjans i les il·lusions per entusiasmar, no sense fer-nos abans la gran pregunta: Per a què eduquem? És una pregunta bàsica per a qualsevol professional de l’educació i que no sempre hem tingut l’espai per fer-nos-la. Hi haurien moltes possibles respostes vinculades als valors socials, personals i emocionals, però destacaria alguna resposta amb visió global. Educar per formar persones segures i amb criteris, lliures, actives i responsables de les seves decisions i actuacions. Persones preparades per afrontar els reptes dels seu futur. Educar per tenir coneixements, per a ser, fer, estar i conviure, segons ja apuntava l’Informe Delors a la Unesco.
Fa dies una mare va escriure en aquest bloc i m’exposava el seu desànim educant al seu fill. M’explicava com el seu fill feia tot al contrari del que ella li ensenyava.
Us deixo aquí mateix la meva resposta per crear consciència de que la llavors que plantem està fent el seu procés, s’està resguardant, està esperant que arribi el seu moment per sortir, veure la llum del sol i decidir que ja ha arribat el moment de créixer amb tota la força
Crec que els pares eduquen als fills educant i fent allò que saben i poden fer, amb la seva pròpia experiència i fent de model.
El teu escrit em fa pensar en que els nens necessiten provar el contrari del que els ensenyem, però això no vol dir que no s’estiguin impregnant d’allò que els ensenyem els adults. Cal esperar, cal confiar en que allò que ensenyem germinarà, segur!
Em fas pensar en que els nens ens posen a prova cada dia però que alhora necessiten de nosaltres i no podem tirar cap tovallola perquè sabem, del cert, que ens necessiten.
Em fas pensar que les provatures que fan els infants són un pas necessari per créixer; a vegades per constatar que ens tenen al costat per salvar-los de qualsevol situació.
Em fas pensar que és fàcil que ens desanimem com a pares però que no ho hauríem de fer i que aprendre estratègies per saltar situacions conflictives ens anirien bé. Deixa passar els minuts, les hores o els dies abans de decidir alguns càstigs, algunes actituds amb els fills.
I quan calgui, perquè és molt gros el que trobem que han fet, cal actuar; sense cridar, però de forma clara i inamovible.
Em fas pensar que reflexionis i que no li donis més importància del que pot tenir el cas que m’expliques.
Em fas pensar en la importància del diàleg i la negociació.
Em fas pensar en que creïs consciència en el teu fill i li preguntis el per què de les coses; el per què de les seves actuacions.
Em fas pensar en que cal dir als fills que els estimem.
El Carles Parellada m’ha passat aquest power que em sembla un tresor en tots els sentits.
En veure’l i llegir-lo una acaba pensant que defineix l’escola i el món que jo voldria. Em fa pensar que tenim la possibilitat de continuar treballant en aquesta línia per educar persones sentint la vida i construir el món que, possiblement, tots volem. Un material magníficament ben pensat i sensible que ens obre els ulls per mirar més enllà, sentir el què i el com de l’educació i caminar per viure la vida de forma conscient. Caminar per senders rics, plantant llavors significatives i amb sentit i fer-ho acompanyats amb persones que estimen la vida. Persones que volen millorar el món igual que nosaltres; respectuoses, amb energia i sentit d’humor, que miren les meravelles de la vida amb positivisme i actuen amb harmonia, plenitud i coherència, que cooperen i treballen per canviar sistemes buits i erronis que només ens poden portar a la confusió.
Obrim els ulls i mirem les grans possibilitats de viure la vida amb alegria i feliços.
Gràcies a qui de manera tan sàvia ha pogut fer un recull colpidor. UN TRESOR ORIENTADOR.
[vimeo]http://vimeo.com/11243365[/vimeo]
Sense comentaris
Ahir vaig anar a una trobada de mestres, possiblement molts d’ells pares i mares d’infants fantàstics, per fer la presentació del nou llibre de la Rebeca Wild, “Etapas del desarrollo humano”. Va ser una trobada molt instructiva per part de centres privats i públics que estan portant a terme la filosofia pedagògica dels Wild’s; una pedagogia alternativa humana que cada vegada m’agrada i em convenç més.
Volia deixar constància d’algunes de les frases que penso us faran reflexionar i pensar pel que fa a la importància de l’afecte, els vincles i l’estimació per aprendre i créixer:
L’Olga Arnedo de la Fundació Laura Luna de Pamplona; centre privat on porten a terme una educació autodidacta, va acabar la seva ponència amb una frase de la Rebeca Wild que em va semblar fantàstica:
CADA NIÑO NOS INVITA A CRECER CON ÉL
Posem-nos-hi al costat deixem i respectem el seu ritme, el seu temps i el seu talent. Acompanyem-los esperant, escoltant, mirant com prenen decisions, preparant i anticipant què necessiten i actuant qual faci falta. Observem com creixen i es fan persones equilibrades, sanes i en harmonia.
La web del Departament d’Ensenyament ha publicat un decàleg per a pares i mares que us adjuntem a continuació. És necessari refrescar què podem fer i de quina manera podem col·laborar per tal que els infants se sentin acompanyats i puguin formar-se i crèixer de la millor manera.
En la tasca d’educar