LES PARAULES SECRETES DELS ÓSSOS POLARS

Llach posà música a un dels poemes més bonics del poeta lleidatà Màrius Torres. Una versió realment emotiva que transmet plenament els sentiments d’aquest home que visqué gairebé tota la seva vida envoltat per les ombres de la mort.

Presentació sobre la vida i l’obra d’un dels grans poetes catalans del segle XX, el lleidatà Màrius Torres. Agraeixo a la meva companya al departament de Català Teresa Balasch que m’hagi permès utilitzar el seu power point -per cert, molt ben fet!

Quan els nostres records retornen sense saber per què, quan es barregen sentiments tant oposats com l’alegria, la desesperació, la nostàlgia d’uns temps passats feliços, la il.lusió del futur… Sense ser-ne del tot conscients, suren totes les emocions que creiem eternament enterrades. Una simple cançó té el poder de desvetllar-nos allò que un dia vam ésser i allò que som. Els mateixos, però alhora diferents. Tot gràcies al poder encisador de la música.

La tercera i darrera lectura que hem de fer a 4r d’ESO aquest curs és l’obra teatral de Puig i Ferreter “Aigües encantades”. Tenint en compte que és una obra de començaments del segle XX, és bo tenir uns mínims coneixements sobre el moviment cultural del Modernisme i saber quins són els temes que planteja. A més, també crec que és interessant veure què n’han dit els diferents crítics. Tot això ho teniu en aquest document, que no té altra intenció que facilitar-vos la lectura d’aquest gran clàssic de la dramatúrgia catalana que planteja temes que actualment encara són ben vigents.

Què hi ha en les obres del pintor Francis Bacon que ens inquieten i ens provoquen reaccions tan diferents com poden ser les de seducció i ,alhora, repulsió? Què sembla voler-nos dir amb aquesta presència constant de cossos mutilats, monstruosos? No serà el qüestionament de la racionalitat de l´ésser humà i de la identitat sense conflictes? Obsessió pel cos, un cos que en altre temps era morada d’una identitat única i que després de la segona guerra mundial s’esquinça en mil trossos. A partir d’aquell moment, res serà el mateix.

Una tornada a l’animalitat, a la bestialitat? Potser sí. Veient molts dels quadres de Bacon, un no pot deixar de sentir calfreds davant l’intens sentiment d’atracció per aquests cossos que semblen remetre’ns a una època remota de l’home. Però, al mateix temps, hi ha un sentiment oposat: la repulsió que provoquen en fer-nos conscients de l’existència d’una part que creiem plenament oblidada i que ens és molesta. Crec que com tota gran obra d’art, l’ambigüitat i l’ambivalència es fan presents en l’obra de Bacon.

Cossos deformes, contorsionats, monstruosos, que vomiten, copul.len, i deixen enrere la racionalitat de l’ésser humà. Com assenyala el Dr. Adolfo Vásquez, en l’obra de Bacon “el cos es fa carn, es dessacralitza, trenca amb l’harmonia de la superfície i la forma, esdevenint un ésser amenaçat per la seva pròpia definició, és a dir, per la dispersió de la seva identitat”. Penso que un dels objectius principals de l’artista, doncs, és mostrar-nos la fragilitat i la vulnerabilitat de l’home contemporani.

Reflexions a partir de l’interessant article d’Adolfo Vásquez, “Francis Bacon: de la metamorfosis a la disgregación” (es pot trobar a Internet)

Maria del Mar Bonet musica una de les grans poetes que ha donat la literatura catalana del segle XX. En aquest cas, el bonic poema “Cançó de la bruixa cremada”, en el qual hi trobem la figura, tractada també en altres poemes per l’autora d’Ivars d’Urgell, de la bruixa, la dona que viu al marge de la societat i que és temuda i vista com un perill pel fet de representar “allò diferent”, l’anormalitat.

Un dels descobriments més agradables de l’interessant panorama musical català actual. Una pianista amb unes lletres realment exquisides. Aquí us deixo amb la seva cançó “Cel salat”.