LES PARAULES SECRETES DELS ÓSSOS POLARS

EL CRIT .
Edvard Munch (Løten, Noruega, 1863 – Ekely, prop d’Oslo,  1944) fou un pintor i gravador noruec expressionista. Les seves obres sobre l’angoixa van influenciar profundament l’expressionisme alemany de començament del segle XX. El crit (1893; originalment titulat Desesperació) és la seva obra més coneguda i considerada com una icona de l’angoixa existencial. El pintor deia de si mateix que, de la mateixa manera que Leonardo da Vinci havia estudiat l’anatomia humana i dissecat cossos, ell intentava «dissecar ànimes». Per això, els temes més freqüents en la seva obra van ser els relacionats amb els sentiments i les tragèdies humanes. Munch va descriure així l’experiència que va donar lloc a la seva creació:”Caminaba yo con dos amigos por la carretera, entonces se puso el sol; de repente, el cielo se volvió rojo como la sangre;  me detuve, me apoyé en la valla, indeciblemente cansado. Lenguas de fuego y sangre se extendían sobre el fiordo negro azulado. Mis amigos siguieron caminando, mientras yo me quedaba atrás temblando de miedo, y sentí el grito enorme, infinito, de la naturaleza”.

(FONT: VIQUIPÈDIA)

La caducitat del temps , que tot ho destrueix, es converteix en un tema recurrent de la literatura barroca. La caducitat de la bellesa i el pas indeturable del temps són dos aspectes bàsics de la poesia barroca. Aquest quadre de Hans Baldung, Les edats i la mort, ho pot exemplificar de forma clara.

D’entre els quadres que pintà cal destacar-se dos: Filòsof donant una conferència sobre un planetari i Experiment amb una bomba d’aire, tots dos datats cap al 1768. La importància d’aquest pintor rau en la diferència entre la seva representació i el típic quadre conversacional. El paper que ocupava tradicionalment un clergue jove com a preceptor ha estat substituït per la figura del savi científic. Així doncs, Wright de Derby subordinà tots els elements del quadre al protagonisme absolut de la figura del científic. Deixaran de ser persones al servei de la famílita per passar a ser els convidats que il.lustraran els seus amfitrions amb el seu coneixement superior.
Aquests quadres ens mostren com la experimentació cientificotècnica estava assolint en aquells moments la mateixa importància que havia tingut la religió i, per tant, també les mateixes reaccions que van de la fascinació a la por.
(font: El arte contemporáneo, Francisco Calvo)

Théodore Géricault (1791-1824) fou una figura típicament romàntica -apassionat, rebel i melancòlic- que tingué una vida molt curta. Aquest pintor es feu famós amb un quadre monumental, La balsa de la Medusa (1818), que narrava la terrible peripècia real que patiren uns pocs supervivents en naufragar el vaixell Medusa davant les costes d’Àfrica i haver de romandre perduts enmig de l’oceà durant molts dies fins que van poder ser rescatats.
En interessar-se per presentar un tema d’actualitat polèmic en lloc de tractar temes llegendaris del passat, aquest pintor tenia l’actitud de l’artista modern, entès aquest terme com el de modernitzar els temes, atorgant a l’actualitat la mateixa categoria artística que fins aleshores només es concedia al passat.

(font: El arte contemporáneo, Francisco Calvo Serraller.)