Espectres se’ns presenta aquests dies al teatre Romea com una funció de teatre de les més intenses que he vist últimament. L’argument de l’obra gira entorn de les pors que cadascú de nosaltres porta dins. Tots tenim un passat, i tot i que el superem i continuem endavant amb la nostra vida, sempre hi ha aquelles imatges que ens persegueixen, aquells fantasmes que no ens deixen viure tranquils. I no estem tranquils perquè sovint tenim por de cometre els mateixos errors que ja tingut en el passat, perquè volem aprendre i ser més llestos i més vius, perquè volem ser millors… però això no és una tasca fàcil.

Això és el que li passa a la protagonista de l’obra. Ella ha viscut un passat horrorós, que ha mantingut amagat per la vergonya que representa, i que tot i que l’ha superat no l’ha oblidat; i a més ara es veu obligada a reviure’l.

A mi m’ha agradat molt, però cal tenir present què és el que vas a veure. No és una obra fàcil i entretinguda, d’aquelles que et fan passar una tarda de diumenge més distreta… És una obra dura que et fa reflexionar i que has d’anar a veure amb una certa predisposició del que et trobaràs.