La Visita a l’exposició d’Andy Warhol al Caixa Forum

Aquestes són algunes de les imatges de la visita dels nens i nenes de 5è a l’exposició d’Andy Warhol.

Tapes d’àlbum de sisè

Aquestes són les precioses tapes d’àlbum de sisè.

Blanc sobre negre i negre sobre blanc

Aquest són alguns dels treballs fets pels nens i nenes de sisè on han jugat amb el blanc i el negre, tot retallant per a fer les seves creacions.

Postals de Nadal de 4t

Els nens i nenes de 4t han fet aquestes boniques postals de Nadal fent servir la tècnica del gravat amb foam.

Postals de Nadal

Els nens i nenes de ssegon han fet aquestes boniques postals de Nadal.

Safari de dibuixos

Els nens i nenes de 6è A han dibuixat tots aquest bojectes de la classse. Es tracta de mirar-los d’una manera diferent, fixant-nos en les proporcions, les formes, el ple i el buit…

Santa Cecília

El passat 22 de novembre vam celebrar Santa Cecíla a l’escola, els professors de música de l’escola ens van venir a visitar a les classes, a plàstica vam tenir el privilegi de la visita de la Gaëtanne i la Meritxell, violoncel i fagot, tot un plaer…
Imatge de previsualització de YouTube

I els nens i nenes de sisè han il·lustrat Santa Cecília amb aquests bonics dibuixos.

Robots

Els nens i nenes de 2n B han fet aquests bonics robots.

Boles de Neu

Els nens i nenes de primer ens saluden desde les seves boles de neu…

Treball de colors freds i càlids

Els nens i nenes de quart estan treballant els colors freds i càlids a classe.


I aquest és el resultat del treball fet…

Art Aborígen

Coneguem una mica l’art aborígen australià.

Imatge de previsualització de YouTube

I aqui els treballs fets pels nens i nenes de 2n A.

Andy Wharhol

Imatge de previsualització de YouTube
L’art pop va ser un moviment artístic, sorgit al final dels anys cinquanta a Anglaterra i caracteritzat per l’ocupació d’imatges i temes presos del món de la comunicació de masses i aplicats a l’art de la pintura. El terme va ser utilitzat per primera veure pel crític britànic Lawrence Alloway en 1962 per definir l’art que alguns joves estaven fent, utilitzant imatges populars dins de l’art. Pot afirmar-se que el pop és el resultat d’un estil de vida, la manifestació plàstica d’una cultura (pop), caracteritzat per la tecnologia, la democràcia, la moda i el consum, on els objectes deixen de ser únics per produir-se en sèrie. En aquest tipus de cultura també l’art deixa de ser únic i es converteix en un objecte més de consum “La raó per la qual pinto d’aquesta manera és perquè vull ser una màquina” (Andy Warhol) o l’afirmació de Richard Hamilton pel que fa al seu desig que l’art fos efímer, popular, barat, produït en sèrie, jove, enginyós, (qualitats equivalents a les de la societat de consum).

Richard Hamilton és considerat l’artista que va crear la primera obra de l’Art Pop: el collage titulat Què és el que fa que les llars d’avui siguin tan diferents, tan cridaners?, que va ser exposat en l’exposició titulada Això és el matí en la Whitechapel Gallery de Londres en 1956. En 1961 es presentava l’Art Pop britànic al públic en una exposició que reunia obres de David Hochney, Derek Boshier, Allen Jones, R.B. Kitaj i Peter Phillips.

Els orígens del Pop es troben en el dadaisme i en el seu menyspreu per l’objecte, no obstant això el pop descarrega de l’obra tota la filosofia anti-art de Dadá i troba una via per construir a partir d’imatges preses de la vida quotidiana igual que Duchamp havia fet amb les seves ready- mades. Quant a les tècniques també pren del dadaisme l’ús del collage i del fotomontaje.

A Anglaterra comença a gestar-se en les discussions que mantenien en l’Institut d’Art Contemporani de Londres (ICA) Richard Hamilton, Paolozzi i els crítics Lawrence Alloway i Reyner Banham, des de 1952. Aquestes discussions se centraven entorn de l’impacte que la moderna tecnologia i els mitjans de comunicació de masses estaven tenint en la societat. Entre altres coses, en aquestes discussions, es va desmuntar la piràmide de categoritzacions en la qual les Belles arts eren el cim equiparant-les al cinema, a les arts populars i les arts gràfiques.

L’art d’Hamilton pren les seves fonts de les indústries del consum i de l’oci, de la publicitat i també de la història de l’art. Pot dir-se que el Pop de Kitaj i Hamilton és un pop culte i altament intelectualizado, gairebé hermètic en un sentit que no és el del pop habitual. L’altre gran artista Pop de l’escena anglesa és David Hockney, per qui l’herència del moviment modern és fonamental i combina fotografies, quadres abstractes i diversos tipus de material gràfic en els seus quadres. Juntament amb Allen Jones forma la segona generació del Pop britànic.

A Amèrica el Pop entra en escena en 1961 i arrela amb més força que en cap altre lloc, malgrat les reticències d’alguns crítics (Harold Rosenberg) al principi, donada la força que l’expressionisme abstracte tenia en totes les instàncies de la indústria de l’art. No obstant això, la imatgeria pop era fàcilment assimilable com alguna cosa purament americà i això era important en aquell continent doncs sempre, tant artistes com a col·leccionistes, estaven d’una certa manera en lluita o competició amb l’europeu. La confirmació d’això es va produir amb l’exposició titulada El Pop Art i la tradició americana en el Milwaukee Art Center en 1965. Aquest aspecte nacionalista era l’única cosa que ho acostava a la generació dels expressionistes abstractes; en la resta tot és oposat: els artistes pop ironitzaven sobre la cal·ligrafia i el gest característics dels expressionistes (les obres de Lichtenstein en les quals amplifica una pinzellada esquematitzada gràficament), o els enormes quadres de Rosenquist en els quals amplifica espaguetis com recordant les nervaciones dels drippings de Pollock, i en general l’interès posat a rebutjar de l’obra tota traça de la intervenció manual de l’artista.

Els precursors del Pop americà són Jasper Johns i Robert Rauschenberg i el grup ho formen Andy Warhol, Roy Lichtenstein, James Rosenquist, Jim Dine, Robert Indiana, Tom Weselman i Claes Oldenburg. En la perifèria del pop americà s’enquadren Alex Katz, John Chamberlain i Larry Rivers. Malgrat aquesta categorització tots són diferents entre si. Warhol pretenia eliminar de l’obra d’art qualsevol traça o signe de manualitat; moltes de les seves obres estan fetes a partir de fotografies projectades sobre el llenç. Lichtenstein pren els seus motius de les tires de còmics i els amplia a enormes dimensions deixant visibles els punts que resulten del procés d’impressió. Dine combina objectes reals amb fons pintats. Oldenburg fabrica objectes de la vida quotidiana (hamburgueses, navalles, etc.) a grandàries descomunals que instal·la en ocasions en espais a l’aire lliure. Indiana pinta rètols gegantescs que ens reclamen l’atenció i ens amonesten.

A Espanya, el Pop s’estudia associat a la nova figuració sorgida arran de la crisi de l’informalisme. Eduardo Rierol podria enquadrar-se en aquesta tendència pel seu interès en l’entorn i la seva crítica del nostre mitjà cultural, utilitzant icones dels mitjans de comunicació de masses i de la història de la pintura, i pel seu menyspreu manifest per qualsevol estil establert. El que es pot considerar com més autènticament Pop és Alfredo Alcaín, per l’ús que fa de les imatges populars i pel buit que confereix a les seves composicions.

També l’Equip Crònica format a València per Manolo Valdés i Rafael Solbes, per la seva utilització de còmics i d’imatges publicitàries, per la simplificació de les imatges i les composicions fotogràfica tendència Pop.

Aquets són els treballs dels nens i nenes de 5è a partir de conèixer una mica l’obra de Warhol.

Flors

Els nens i nenes de primer A han fet aquestes boniques portades de flors.

Dibuix de tardor

Els nens i nenes de primer han fet aquests bonics dibuixos pel cançoner.
Imatge de previsualització de YouTube
Imatge de previsualització de YouTube

Arbres d’hivern

Aquests són els preciosos arbres d’hivern dels nens i nenes de tercer.

Astronautes!!

Els nens i nenes de primer volen per l’espai!!

Bodegons de tercer

Els nens i nenes de tercer han fet aquest bonics bodegons.

Cançoners

Aqui teniu les boniques tapes dels cançoners que han fet els nens i nenes de primer.

Pintant amb tinta xinesa

Els nens i nenes de cinquè han fet aquest paisatges amb tinta xinesa.

PINTANT FLORS

Els nens i nenes de primer A estan pintant aquestes boniques flors…
Imatge de previsualització de YouTube

Safari de dibuixos de 6è

Els nens i nenes de sisè han dibuixat diferents objectes de la classe, un exercici d’observació i pràctica de dibuix.

El meu primer Festival

Imatge de previsualització de YouTube

El Meu Primer Festival, mireu la programació, els tallers… són molt interessants !!!

L’ALTERNATIVA ACTIVITATS
TALLER FAMILIAR: FEM UNA PEL·LI AMB
A HOME IN PROGRESS FILM
FLUÏDESA I PARPELLEIG

L’objectiu del taller és que grans i petits experimentin en primera persona el procés creatiu que suposa la realització d’un film animat de caire experimental. Fluïdesa i parpelleig, bucle i linealitat, abstracció i figuració, ritme i síncope seran els ingredients que combinarem, de manera molt lúdica, per conformar una peça col·lectiva d’animació. I no ens oblidarem de treballar també el so!
A Home In Progress Film és un projecte pedagògic independent que produeix pel·lícules animades col·lectives, seguint l’estil narratiu del cinema experimental i la música visual. Els membres d’A Home In Progress Film han treballat en centres culturals com el CCCB, MACBA o el MNAC, i les pel·lícules sorgides dels seus tallers s’han pogut veure en festivals com el MOV Festival Internacional de Cinema Universitário de Pernambuco o el Festival de Cine Itinerante Totò de València. Una de les peces realitzades pel col·lectiu ha estat guardonada al Visual Music Award de Gelnhausen (Alemanya).
Perfil de participants: Nenes, nens i adults interessats a jugar, experimentar, cantar, dibuixar… Amants del cinema d’animació i valents que s’atreveixin amb tot, tant si són dibuixants habituals com si no ho són tant.
Rafa Castañer, Laura Ginès i Pepon Meneses dirigiran el taller.
INFORMACIÓ

10 de novembre, de 18 a 20.30 h (tots els participants)
Aula 1 CCCB

Dissabte 11 de novembre, de 10 a 14 h y de 16 a 20 h (en dos torns)
Diumenge 12 de novembre, de 11 a 14 h y de 16 a 19 h (tots els participants)
Aula 1 CCCB

Edat: Hi poden participar nens i nenes d’entre 8 i 12 anys acompanyats d’un adult
Places: 25 (cada nucli familiar es limità a 1 tutor adult amb 1 o 2 infants)
Preu: 12 € per participant
Per a més informació i reserva de places: info@elmeuprimerfestival.com / 933 023 553
AMB LA COL·LABORACIÓ DE

Dissenyem un cartell

Després d’observar el cartell de les festes de la Mercè dissenyat per Javier Mariscal, els nens i nenes de tercer s’han posat mans a la obra per dissenyar el seu propi cartell, però en aquest cas del que els fa il·lusió per aquest proper curs…

I aquestes han estat les creacions dels nens i nenes de tercer…

Paisatges de tardor dels nens i nenes de 4t

Aquests són els preciosos paisatges de tardor fets pels nens i nenes de quart.

Qui o què m’alegra el cor?

Els nens i nenes de quart han expressat així qui o què alegra els seus cors…

Confeccionem un cartell anunciant l’Oriol Martorell

Els nens i nenes de quart, després de veure el cartell anunciant les festes de la Mercè, fet per Javier Mariscal, han confeccionat aquests bonics cartells anunciant la nostra escola Oriol Martorell.