Taques de colors que es converteixen en…

Els nens i nenes de primer han jugat amb aquestes taques de colors, es convertien en coses fantàstiques…

Més dibuixos…

Els nens i nenes de cinquè segueixen dibuixant seguint els tutorials…

Lita Cabellut


Establerta a Holanda, la pintora espanyola contemporània més cotitzada del món és gairebé una desconeguda al seu país. Fins als 12 anys no sabia llegir ni escriure. Era pura carrer. La seva vida va canviar quan els seus pares adoptius la van portar al Prat.

MARE, JO VAIG a ser artista “, li va dir Lita Cabellut als 13 anys a la seva mare adoptiva. Va ser davant de Les tres gràcies , el famós quadre de Rubens penjat al Museu del Prado. No va dir que volgués ser-ho. Ho va donar per fet. Amb el temps, es va adonar “que, sense ofici, l’artista és un mussol cec”. “De que la repetició no és un tabú i el llapis és implacable i cal respectar-ho, perquè aquestes són les eines indispensables”. Va comprendre “que la passió sense control acaba sent un malbaratament de talent”. Va començar seriosament als 19 anys a la Rietveld Academie d’Amsterdam, on va arribar becada, però la primera lliçó, la que mai s’oblida, la hi va donar un ancià pintor del Masnou, a Barcelona. Un home que no li deixava esborrar i l’obligava a pensar-ho bé abans de dibuixar el primer traç.

“Si sabés tot el que vaig aprendre d’ell”, assegura ella ara, als 55 anys, després d’haver entrat a la llista dels artistes contemporanis més cotitzats del món segons Artprice, la principal base de dades del mercat de les subhastes. Entre 2014 i 2015, el seu nom va aparèixer en el lloc número 333 d’un total de 500. Per davant d’ella només hi havia dos espanyols, dos pesos pesants: Juan Muñoz i Miquel Barceló. Diu que per al seu vell pintor de poble “devia ser una tortura ensenyar-me, perquè era una nena difícil de controlar que no volia perdre un minut”.
Una nena gitana nascuda a Sariñena (Osca) i criada per la seva àvia a Barcelona, ​​on va vagar fins a ser adoptada als 13 anys per una família benestant. “És una biografia tremenda, però em fa pena que s’exploti el costat sensacionalista de la mare que em abandona. Sóc molt més que una òrfena. Sóc la mare de David, Arjan, Luciano i Marta. Una lluitadora en un medi masculí. Una poeta original. Una artista. Encara que la meva passat de nena del carrer hagi estat molt útil per a entendre la vida “, assevera envoltada de bellesa a casa-estudi de l’Haia.

Els mons que s’inventava quan deixava el domicili de l’àvia dient-li “és que aquí hi ha molta aigua” eren la seva forma d’escapar de la realitat. Aquell gest infantil sembla avui gairebé poesia de l’absurd, però la seva trajectòria li ha permès acostar-se “al més cruel ja ho més suau sense por i sense jutjar a ningú”. Això i la sort que “uns desconeguts tinguessin l’ètica de creure en mi i ajudar-me”. Es refereix als seus pares adoptius, que la van portar al Museu del Prado. “Quan has de sobreviure no pots créixer, i sense la meva mare adoptiva no m’hagués desenvolupat”. Què li va contestar en sentir que ja es veia artista? “Que si estudiava, perquè no sabia llegir ni escriure amb 12 anys, em posaria un professor de pintura”.


S’aixeca i travessa un pati sobre el qual plou amb monotonia machadiana i entra en l’estudi. Un lloc ampli i lluminós, amb el terra cobert de frenètiques esquitxades que recorden l’esforç físic amb el qual aborda els seus llenços: rostres sorgits de jocs de paraules com “miralls cecs” (de la religió i la tolerància), “tulipa negre” ( la història d’Holanda) o bé “trilogia del dubte” (formada per la víctima, el poder i la ignorància). No és només un exercici d’estil verbal. Sobretot, l’últim. “Europa no sap on va”, apunta, per afegir el següent: “El vent de la política i el foc de la ignorància són dos elements tan perillosos que, si s’ajunten, pot haver-hi un incendi històric”.

Posseïda gairebé per aquestes idees, escriu amb el seu equip uns assajos que l’ajuden a compondre en el seu cap els quadres. A continuació, crida els seus models. “Tinc un grup de persones que vénen al meu taller; els vist, els col·loco de manera adequada i els fotografio. Cada sèrie, com la dedicada a la dissenyadora Coco Chanel o la pintora Frida Kahlo, inclou llenços de gran format. Per això tinc dos ajudants, un jove colombià i un altre polonès, que preparen colors, pinzells i paletes, i mouen el meu cavallet gegant “.



Cabellut ha treballat durant anys amb experts químics per aconseguir en els seus llenços l’aspecte craquelat de les pintures antigues. És una variació del fresc que sembla dotar les cares de pell. “En les 12 capes de diferents components que faig servir per aconseguir els meus efectes pictòrics, de vegades em suport en la projecció i la serigrafia, en tècniques modernes amb materials de diferents disciplines. Des del oli clàssic amb aerosols -mai acrílicos- i els pigments de tota la vida fins a la tira usada en el street art. En fi, sóc una rockera de la figuració d’avui, amb admiració absoluta pels mestres del retrat “, assegura. És el seu homenatge a Velázquez, Goya i Ribera. I a Rembrandt, l’holandès que la va atreure “a la recerca d’un prisma especial de llum”.

Encara persegueix aquesta llum i lamenta ser poc coneguda en la seva terra tot i haver exposat a Nova York, Dubai, Londres, París, Venècia, Singapur o Hong Kong. A l’agost de 2017 presentarà a Pesaro (Itàlia) l’òpera de Rossini El setge de Corint amb La Fura dels Baus. A l’octubre, sengles mostres, a Barcelona ia la Corunya, poden contribuir, diu, al fet que Espanya li doni “per fi el petó que desitjaria”.

PER
Isabel Ferrer

Trobat a http://elpaissemanal.elpais.com/confidencias/lita-cabellut/

Art en English

Aqui teniu les portades de sisè fetes a les classes d’Art en English

ELS CARRERS PARLEN, UN DOCUMENTAL SOBRE L’ART URBÀ A BARCELONA

Barcelona és una ciutat que destil·la art, vida i bellesa per cada un dels porus de la seva extensió geogràfica. Com un gran llenç, la ciutat es desplega al servei de l’expressió artística dels seus habitants.
Aquest documental mostra tot això i més; les opinions d’artistes com Zosen, Mina Hamada, Kenor, Kram, Debens, SM172, Ogoch, Eledu, C215, H101, Miss Van, Konair o Vinz sobre el naixement, desenvolupament i futur de l’street art, els problemes als quals s’enfronten i la gran força artística de la ciutat, força que ha evolucionat fins a esdevenir una de les escenes urbanes més vives del planeta.

Director: Justin DONLON
Música: Emma Lady EMZ, Secret Panda Society
Fotografia: Justin DONLON

Trobat a Cultura Inquieta

Mural Mans

El nostre mural va avançant…

Obres d’art

Després de la visita al Museu de Can Framis per part dels nens i nenes de 3r, han acabat de fer les obres d’art que ja van començar a fer al taller del museu.
Amb diferents materials, tal i com hem pogut veure al museu.

Visita a Can Framis

Els nens i nenes de tercer hem fet avui una visita al Museu de Can Framis i hem pogut veure obres d’art Contemporani.
Can Framis és el darrer projecte de la Fundació Vila Casas, inaugurat a Barcelona l’abril del 2009, on s’exposen al voltant de 300 obres, que daten des de la dècada dels 60 fins l’actualitat i que pertanyen a diversos artistes nascuts o residents a Catalunya. A l’Espai A0 de Can Framis se celebren exposicions temporals.

Can Framis va ser una fàbrica de finals del s.XVIII, propietat de la família Framis, que amb el temps va perdre la seva activitat i es va convertir en el record de la indústria pròpia del Poblenou. Avui, com a Museu de Pintura Contemporània, és un racó per a la contemplació artística situat en el mateix districte, a la zona del 22@, que ha canviat la indústria per la innovació. La rehabilitació va ser realitzada per l’Estudi BAAS Arquitectes.





Engranatges

Els nens i nenes de segon han fet aquest engranatges inspirats en l’obra de Leonardo Da Vinci.

Frida Kahlo

Els nens i nenes de primer han expressat el que els ha sorprés més de la vida de Frida Kahlo.

Aprenem tècniques amb videotutorials

Els nens i nenes de Cicle Superior han visionat uns video tutorials de dos canals de youtube Sketchbook Skool i Draw Tip Tuesday

Una activitat divertida i interessant per pràcticar diferents tècniques.

Flors i més flors!!!

Ja s’acosta la primavera, i els nens i nenes de 4t ho celebrem amb moooltes flors!!

Autoretrats 3r B

LLibres Socialitzats

La Comissió de llibres socialitzats del AMPA ens ha fet un encàrrec molt interessant… fer uns Logos per tenir cura dels llibres, sota el Lema “Aprofita’m i no em ratllis”.
Els nens i nenes de Cicle Superior han fet anar la seva imaginació i han elaborat aquets preciosos Logos… més tard serà hora de decidir quin d’ells serà el definitiu.
Moltes felicitats a tots i totes pel vostre esforç i creativitat!!

FRIDA KAHLO

Un 6 de juliol, va néixer la famosa pintora mexicana Magdalena Carmen Frida Kahlo Calderón, més coneguda com Frida Kahlo (Coyoacán, 1907 – ibídem, 13 de juliol de 1954).
Frida va ser la tercera filla de Guillermo Kahlo, fotògraf d’origen jueu-hongarès amb la seva segona esposa, la mexicana Matilde Calderón, d’ascendència espanyola.
La seva vida va quedar marcada pel sofriment físic que va començar amb la poliomielitis que va contreure el 1913 i va continuar amb diverses malalties, lesions, accidents i operacions. El 17 setembre 1925 va patir un greu accident de tramvia les lesions li condicionarien la resta de la seva vida. Li va afectar la seva columna vertebral que va quedar fracturada, així com diverses costelles, coll i la pelvis, el seu peu dret es va dislocar, la seva espatlla es descoyuntó i un passamans li va travessar el ventre, introduint pel costat esquerre. La medicina del seu temps la turmentar amb múltiples operacions quirúrgiques (almenys 32 al llarg de la seva vida), cotilles de diferents tipus i diversos mecanismes de “estirament”. Durant la seva llarga convalescència va començar de forma continuada a pintar.
Per mitjà de Tina Modotti, Frida va conèixer Diego Rivera amb qui va contreure matrimoni el 1929. –

 

 

Cercles de colors bellugadissos…

Orelles de Papallona

Després d’escoltar el conte “Orelles de papallona”, els nens i nenes de primer han fet aquets preciosos dibuixos…

Jo em disfressaré de…

Abans del Carnaval els nens i nenes de primer van dibuixar la seva disfressa…

El Ninot de Neu

Desembre passat, després de veure la peli del Ninot de Neu, els nens i nenes de primer han fet aquets bonics dibuixos…

Coses de casa

Magnífic dibuix de l’Arnau Rodríguez


 

I un experiment de la Mariona de 3r B