Classe de 4t de Primària

Capítol 2 – 1a part

Van anar passant els dies i per fi, va arribar el divendres tan esperat. Aquesta nit havien d’anar al mas del Joan, una nit on sol estarien ells sols.

Durant el matí, ja es podia notar els nervis perquè la classe no parava de parlar fluixet sobre el que tenien que portar. El mestre treia foc pels queixals per intentar avançar la classe. Al final van sortir amb una mica més de deures però no estaven enfadats sabien que tenien una nit plena d’aventures.

Per la tarda havien quedat a la plaça amb les bicicletes per poder anar tots junts cap al mas. Quan van arribar es van quedar de pedra,

els pares i mares els havien muntat un supercampament, amb les tendes i un gran foc. No faltava de res i a més, estava tot guarnit amb fanals de carbasses amb cares aterradores.

Cap al vespre, després de sopar uns entrepans que s’havien preparat, ens van seure tots plegats al voltant del foc, els pares encara es sentien dins del mas de Joan com xerràvem i reien.

- Bufa, si que els costa acabar! – va dir en Miquel.

- Doncs si! però aviat marxaran per sortir una estona i es quan aprofitarem per anar al vell casalot. – va dir la Júlia.

Van passar unes dues hores, mentre els nens i nenes disfressats de personatges de terror van poder jugar a molts jocs. Fins i tot, va sortir el pare de l’Arnau i els va fer seure tots al voltant del foc per explicar-los un gran història de por, més d’un es va amagar dins del sac de dormir o va soltar un xiscle quan de sobte, un altre pare va aparèixer per darrera amb una mascara de monstre fent sorolls, va ser molt divertit.

Cap allà les dotze dels pares van agafar els cotxes i van marxar una estona, per fi estaven sols!

L’Arnau va repartir les cinc llanternes, una per cada grup que entraria  a la casa i David va portar de casa uns walkie talkies per poder comunicar-se entre el grup de dins i els de fora.L’Ona va agafar la càmera de fotos i va fer una fotografia de tot el grup abans de marxar. Tot semblava que seria molt emocionant.

La nit era ben fosca, el cel estava ennuvolat i alguna estona entre els núvols més negres apareixia la lluna, perfectament rodona que il·luminava el camí. El grup de nens i nenes avançava en silenci, entre el camp d’olivers, aquests prenien formes ben estranyes i a més d’un li van provocar un bon ensurt. Com a Guillermo que mentre anava al darrera de tot, va notar com una mà que l’agafava per darrera i l’estirava, va fer un crit esgarrifós que més d’un es va amagar al darrera d’un altre amic. Bé fins i tot, la Paula d’un salt es va quedar als braços de l’Ona. Al final, tots vam anar cap a Guillermo i vam veure que estava al terra perquè una branca se li havia quedat enganxada als pantalons i al tibar-se el va arrossegar cap a terra. Tots vam riure ni que per dins molts encara estàvem espantats.

A l’arribar al cementiri, l’Elsa va trobar un forat pel mur i entre ella i la Núria van apartar tota la vegetació i així van poder entrar tots els seus companys.

El cementiri de nit feia bastant por, així que van decidir fer via i no parar a xafardejar. A  més, Joan va dir que no fessin bromes que era un lloc on el seu avi li va dir que s’ha de respectar el descans dels qui ens han deixat.

A mesura que avançaven entre les tombes, la Mònica va veure una misteriosa llum que es bellugava i s’apropava cap a ells. L’Anna que anava al davant amb la Debora vam fer un gest perquè tothom estigues en silenci i Samuels va xiuxiuejar fluixet que s’amaguessin tots.

Tots que eren grans experts en els jocs de fet i amagar, es van buscar un bon amagatall i van mantenir la respiració. A més d’un no li paraven de tremolar les cames o les dents per aquella misteriosa llum.

Aquesta s’apropava, poc a poc, i es sentia una petita veu que murmurava paraules que no s’entenien.

De cop, va passar pel costat de l’Oriol que s’havia amagat dins un forat i va veure al senyor Gerbasí, un vellet del poble, que s’encarregava de la vigilància del cementiri i que per sort era un mica curt de vista i d’oïda.

Per sort, no va veure a ningú i va continuar el seu camí, quan es va haver allunyat del tot, tots van sortir dels seus amagatalls i van continuar cap al vell casalot.

CONTINUARÀ…

Aquest dimecres, dia 8 de febrer, farem com ja és tradicional l’Esmorzar i Berenar Solidaris. Junts col·laborem amb la Misió de Grand Bassam (Costa d’Ivori), on les nostres Germanes treballen en aportar el seu granet de sorra en aquests llocs tan remots i que tenen tants problemes a nivell social i cultural. Aquest any es continuarà treballant en els projectes d’alfabetització dels alumnes, compra de material per l’escola i ajut a les famílies.

Aquest any, canviem el dinar pel berenar. El donatiu és voluntari. Esmorzar ( 2 euros) i el berenar (4 euros).

US ANIMEM A COL·LABORAR, ENTRE TOTS PODEM AJUDAR A MILLORAR EL MÓN EN EL QUE VIVIM!! MOLTES GRÀCIES!!

Durant el primer trimestre s’ha iniciat una nova activitat al col·legi, on es realitzarà un noticiari  amb les notícies de l’escola. El programa serà protagonitzat per alumnes de diferents cursos, el primer està protagonitzat pels alumnes de 4t de CM i és una prova pilot.

El programa es muntat i gravat per alumnes de sisè i supervisat pel nostre tutor, Jordi. Com és de prova no sigueu massa exigents en el pròxim ho farem millor!!! Desitgem que us agradi!

Com ja sabeu, el dilluns farem una prova de les comunitats autònomes d’Espanya. Ni que ja us vaig facilitar unes fitxes, aquí us adjunto tres jocs online del XTEC, on podreu practicar les comunitats.

- Com es diu la comunitat que t’assenyala, tria una opció del requadre: MAPA 1

- On està la comunitat que et van preguntant, sol cal fer clic damunt la comunitat que penses que és la correcta: MAPA 2

- Joc en forma de puzzle de les comunitats amb 4 graus de dificultat: MAPA 3

Anims, ara teniu un munt d’activitats per practicar i reforçar!

A més, us deixo el mapa (fitxa) que us vaig donar a classe per si us el voleu tornar a imprimir per practicar els noms a l’hora d’escriure: Fitxa d’Espanya (format PDF)

Ja podeu descarregar una part del quadern d’operacions que anirem fent durant aquest trimestre.

Porteu l’arxiu imprimit demà o el dijous dins de la carpeta.

.

Per descarregar l’arxiu PDF, feu clic aquí

1r. Debora Koleva

2n. Núria Gaseni

3r. Mònica Alonso

Som tots uns cantants professionals i ho vam demostrar al teatre “La Llanterna” davant dels pares i mares, cantant la cançó “Blanca Navidad”. Felicitats tots ho vam fer molt bé!! impressionant!!

Ja sé, que esteu de vacances però us he fet un dibuixet per desitjar-vos unes bones festes, que  passeu juntament amb la vostra família i amics un Bon Nadal i un Feliç any 2012!!

El passat dia 22 de novembre vam celebrar a l’escola l’audició de Santa Cecília, patrona dels músics.

Els alumnes  del col·legi ens van oferir diferents peces musicals i ho van fer molt bé!

Cal destacar la participació dels nostres companys/es de classe, que van ser:

Aleydis Calanda: Guitarra

Judit Calanda: piano

Núria Gaseni: piano

Elsa Moreso: guitarra elèctrica

Arnau Roca: Saxòfon

David Torme: flauta

3a part –  capítol 1

Per la tarda, a la sortida de l’escola, Samuels estava esperant a Guillem i la Mònica per anar plegats a la biblioteca. Ja que, últimament, tenia problemes amb l’ortografia de català i ells l’ajudaven amb els deures.

Mentre anaven caminant la Mònica els va dir:

- Què us sembla la idea de l’Oriol? Estaria bé una aventura per Halloween, no?

Guillem es va quedar pensatiu i Samuels, que era més realista, va dir:

- Buff, no sé si el pla que han pensat funcionarà. Els pares i mares són molt patidors i deixar-nos tots sols a un mas i una nit… mmmm….

- És veritat però hem d’intentar-ho, seria una passada i així podria estrenar la tenda de campanya que em van regalar pel meu aniversari. Sabeu que en caben 12 persones! – va dir Guillem tot il·lusionat.

Tot caminant es van trobar al Pau que anava rondinant i Samuels el va cridar. Ell es va apropar i van continuar xerrant de camí a la biblioteca.

- Ostres! Avui tinc un munt de deures i això que a la nit volia parlar amb la meva mare per l’acampada. Joan m’ha dit que ja li ha comentat al seu pare al migdia i diu que per ell no hi ha cap problema que la classe vagi acampar al mas – va dir el Pau.

- De debó? Quina sort! Doncs jo li diré aquesta nit també a la mare– va dir la Mònica.

Al cap d’una estona van arribar a la porta de la biblioteca i amb silenci es van dirigir a la taula on es seien sempre però quina sorpresa al veure que hi havia la Núria, l’Elsa, l’Anna i l’Arnau remenant un munt de llibres.

- Ei nois, que feu aquí avui? – va cridar de cop Guillem.

La gent de la biblioteca se’l va quedar mirant i la bibliotecària es va dirigir cap a ell i li va donar un avís, mentre tots els seus companys es reien en silenci.

- Què heu vingut a fer els deures de matemàtiques? – va dir fluixet en Pau.

- No, ja els hem acabat abans del pati. – va respondre l’Elsa.

- Bufa, quina sort! Jo els tinc que fer tots i em costen una mica. I llavors, què feu aquí?– va dir el Pau.

- Estem buscant històries de por per explicar el dia de l’acampada al costat del foc i també he pensat que podríem anar disfressats de monstres o éssers terrorífics, així seria més divertit! – va comentar la Núria.

- Però, ja sabeu si us deixaran anar? – va preguntar una mica trist Samuels.

- I tant que si! El meu pare i el del Joan han animat a tots els altres pares.  Així ells faran un sopar i podran sortir una nit de festa plegats. – va respondre tot content l’Arnau.

- Que guai, ens ho passarem molt bé! – va tornar a cridar Guillem.

Tots ens vam girar i li vam dir que no crides però ja era massa tard. Ja tenia la bibliotecària al seu darrera i ell, ràpidament, li va demanar perdó mentre baixava el cap tot avergonyit. Tots ens vam riure d’amagat i, fins i tot la bibliotecària va fer una rialleta mentre li deia que vigiles de no tornar-ho a fer.

La Núria es va posar a buscar informació de la vella casa abandonada mentre l’Arnau i Guillem buscaven llibres de misteri o terror. Mentrestant, l’Anna i l’Elsa ajudaven a Pau a acabar els deures i la Mònica també feia de senyoreta al Samuels amb els exercicis de català.

La tarda va passar ràpidament i quan es van adonar de l’hora es van acomiadar tots.

Aquella nit tots es van adormir amb una rialla plena d’emoció i nervis. Aquell divendres de Halloween seria tota una aventura i el més important estarien junts.