Avui, divendres 4 de desembre, podem dir que els mestres i alumnes de l’escola Jardí tenim un sentiment contradictori. Ha estat un dia especial, a l’escola es respirava un ambient d’alegria i emoció, però alhora de tristesa i enyorança avançada. I és que tenim el cor dividit: estem contents perquè hem tingut entre nosaltres una gran mestra, la Mònica Galera, bona professional i millor persona; però també estem tristos perquè avui ha estat l’últim dia que ha vingut a fer de senyoreta a l’escola, com una mestra més, que és el que ha sigut per a nosaltres en el seu període de pràctiques.
Mònica, et podríem dir moltes coses, podríem explicar moments especials, que segur que, com nosaltres, t’emportes dins el cor o narrar moltes anècdotes que hem viscut el dia a dia, però et direm senzillament gràcies. Gràcies per tot, gràcies per mostrar-te tal i com ets, gràcies per haver-hi sigut. Esperem que siguis molt feliç i facis feliços a molts nens i nenes, tal i com has fet a l’escola Jardí. Sempre seràs benvinguda a la nostra escola!
