Try to cook this amazing dessert following this recipe. It is easy to do and all of you can do it. It’s not very healthy but it’s delicious. You must eat a small piece of the cake because it has a lot of sugar. People who have diabetes mustn’t eat it.
Ingredients:
1-1/4 cup butter
3/4 cup cocoa
2 cups sugar
4 eggs
1 tsp. vanilla
1 cup flour
1/2 tsp. salt
(optional) 2 cups chopped nuts
First, melt the butter in a large saucepan.
Next, add some sugar, some cocoa and a bit of vanilla and stir it with a whisk.
Then, put the mixture in the fridge for 15 minutes to cool it.
After that, take the mixture out of the fridge and add four eggs and mix it well.
Then, add some flour, some salt and the nuts and stir again.
Next, pre-heat the oven to 175ºC.
Finally, spread the mixture on the baking tray and bake it in the over at 175ºC for about 30-35 minutes.
When it is cooked and cold, cut it into small square pieces and serve it with some vanilla ice-cream.
Aquesta setmana acaba el curs de formació relacionat amb la competència digital i aquest curs m’ha servit per fer moltes coses noves que no havia provat mai. Entre elles crear un vídeo amb vivavideo, crear-me un compte de twitter i participar-hi i sobretot a crear un bloc com aquest, l’eina més important que hem utilitzat durant el curs.
A més a més, crec que tots els continguts que s’han treballat han sigut molt enriquidors i m’han ajudat a aprofundir sobre temes que ja coneixia o a aprendre noves coses com les que he anomenat anteriorment.
També ha sigut un curs molt pràctic ja que cada bloc teòric requeria de la realització d’una part pràctica que havies de fer tu. Això ha sigut el millor de tot, el fet de fer-ho jo mateixa m’ha permès explorar i conèixer noves eines que podré utilitzar a classe molt fàcilment.
En general és un curs que recomanaria a tothom perquè independentment del nivell que tinguis de TIC, segur que aprens i perquè és un dels cursos que he fet que millor valoraria pe la seva utilitat.
Voldria felicitar els tutors del curs que han treballat molt, ens han estat guiant durant el nostre aprenentatge,donant molt de feedbacs i contestant els dubtes que hem tingut durant el curs.
En aquest mòdul de competències digitals bàsiques ens han demanat que creéssim un vídeo amb alguna aplicació del mòbil. De les diverses opcions que ens han donat jo he escollit fer-lo amb l’aplicació Vivavideo per android.
És una aplicació molt senzilla i intuitiva d’utilitzar. Permet fer vídeos amb la càmara, editar vídeos, muntar vídeos amb fotografies, fer musicals, selfies i collages. Jo he utilitzat l’opció de muntar un vídeo a partir de fotografies basat en el reciclatge. El vídeo consta de 3 parts: els tipus de residus, com reciclar i l’impacte dels residus al medi ambient i al principi de tot et dóna l’opció d’escollir quin tipus de introducció i final vols, la música de fons, el volum d’aquesta, etc…
La primera part, els tipus de residus, he seleccionat les imatges que havia descarregat d’internet i l·lustraven els diferents tipus de residus i he afegit text que indica quin tipus de residus és cadascú.
A la segona part he inclòs les fotos relacionades amb el reciclatge i he afegit veu i text a les imatge en què era necessari.
Finalment, he afegit fotografies que simbolitzaven l’impacte dels residus al medi ambient.
M’ha agradat molt l’aplicació ja que té moltes opcions (tipus de lletra, enganxines, cançons…) que s’ha de descarregar per poder-ho utilitzar però és gratuit. vA més a més, és molt intuitiu i fàcil d’utilitzar. Potser, el que m’ha costat més ha sigut endevinar com modificar el temps que volia que les lletres o la veu durés i amb quines diapositives o com eliminar el text o l’audio de veu que havia inclòs. Per fer tot això, la única cosa que s’ha de fer és seleccionar el text o la part on de l’audio que vols modificar i es podrà fer.
Realment, us recomano molt l’aplicació i si teniu temps i moltes ganes, proveu-la. Us deixo amb el l’enllaç del vídeo per motivar-vos.
avui ens han demanat al curs de formació TIC que creéssim una presentació utilitzant google drive on expliquéssim un projecte en què s’utilitzin les eines TIC. Tal com us vaig comentar al post anterior en el meu centre fem un projecte anomenat Storytelling amb els alumnes de 2n. Anteriorment ja us vaig explicar una idea de com anava i ara he fet la presentació del drive estructurant les idees i activitats, explicant d’on s’han extret els materials i afegint la web del centre on podreu trobar imatges de com va anar el projecte l’any anterior.
Aquí us deixo la presentació, espero que us sigui útil i que el curt vídeo que he fet amb wevideo us agradi. Si no heu fet mai cap vídeo amb wevideo com m’ha passat a mi i he estat una estona llarga per saber el funcionament de la web (es pot entrar gratuïtament amb xtec), espero que al veure aquesta petita demostració us entrin ganes de provar-lo. He deixat la presentació perquè es pugui comentar així que si algú vol deixar un comentari, estaré molt agraïda al feedbac.
avui des del curs de competència digital nivell bàsic hem estat treballant com introduir les noves tecnologies a l’aula i ens demanen que pensem una tasca en què aquestes d’utilitzin i les exposem en el bloc. Jo us explicaré l’experiència que estic portant amb els alumnes de 2n d’ESO a l’assignatura d’anglès i que com que és la primera vegada que ho faig, un company que reforç i jo estem improvizant una mica.
El projecte consisteix en què els alumnes expliquin un conte a alumnes de 1r i 2n de primària. Una de les 4 hores d’anglès a la setmana es dedica al projecte i fins ara hem realitzat vàries activitats d’una manera una mica desordenada: els hem demanat que facin un buidatge de personatges que apareixeran al conte i una idea general de la història. També han treballat una activitat anomenada “The Island” que consisteix en inventar-se una illa, dibuixar què conté i escriure els possibles perill que hi poden haver. Això ho em fet per treballar vocabulari que els podria fer útil en els seus contes com bosc, cova, monstre, bruixes, riu, muntanyes, em podria menjar una serp, em podria trencar una cama, etc… Ara els hem demanat que agafin una història en anglès d’aquesta web https://americanliterature.com/short-stories
i la resumeixin utilitzant un document compartit a google drive. Aquesta activitat no està funcionant gaire bé ja que els alumnes no estan acostumats a treballar per projectes o grups i aleshores al final de la classe no es veu cap resultat de la feina fet ja que el temps se’ls ha escapat de les mans parlant enlloc de treballar.
Havia pensant en realitzar activitats com la descripció de personatges i adjectius que puguin utilitzar per descriure accions dels contes i indrets on passa la història.
Al final del projecte els alumnes explicaran els seus contes inventats o ja existents explicats amb les seves paraules al nens de primària. La presentació poden ser moltes: poden fer un teatre, poden fer un vídeo amb stopmotion, poden fer un llibre físic o digital utilitzant alguna de les aplicacions que apareixen a aquesta web http://blog.tiching.com/10-herramientas-para-crear-libros-digitales/ .
Una altra manera en què utilitzen els alumnes al tecnologia a l’aula és en els diàlegs de cada unitat del llibre de text que utilitzem. Els alumnes han de crear un diàleg a partir d’una exemple donat pel llibre i un cop fet això els alumnes l’ha de gravar-se representat el diàleg amb el mòbil, aleshores amb un editor de vídeo com el windows movie maker o altres que hi ha aquesta web
tallen les seqüències que no han quedat bé, afegeixen so si volen de fons i afegeixen preses falses que els fa molta gràcia a la resta de companys. Realment no sé quin programa utilitzen ja que és una activitat que feien el curs passat amb una altra professora i ho hem continuat.
Això són dues maneres que utilitzen els alumnes a classe per introduir les noves tecnologies a les tasques habituals del dia a dia.
Espero que a algú li serveixi d’inpiració per fer-ho a classe o per crear noves tasques.
Molts centres veuen potencial educatiu en els mòbils: es tracta d’una eina que porten tots a la butxaca, amb el qual hi tenen una relació molt personal, i que els connecta amb l’univers informatiu en qüestió de segons.
avui torno a escriure un article al bloc. Aquesta vegada em demanen que busqui una notícia que pugui utilitzar a l’aula. Crec que la ludificació s’anirà promocionant durant els pròxims anys i per tant aquesta notícia que va aparèixer al diari Ara l’agost passat és molt útil ja que analiza els beneficis de la pràctica de la ludificació. Aquí us deixo l’enllaç de la notícia i el text.
“Ludificació als entorns educatius
La ludificació permet connectar emoció i aprenentatge i trobar sentit a les coses, fent-ho, a més, de manera divertida, cosa que augmenta la motivació
Més informació a https://www.classcraft.com/es/
Aprofitar el potencial de les eines 2.0 com a motor d’aprenentatge a les escoles sembla una aposta guanyadora. No obstant, no tots els centres educatius han anat incorporant aquestes eines al mateix ritme. De fet, al principi despertaven certes reticències perquè es pensava que arrabassarien la supremacia dels tradicionals llibres de text. Com a eines innovadores, calia un temps per introduir-les, per experimentar i investigar els seus possibles usos dins de l’escola, un tast que des de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la UB, al Campus Mundet, van materialitzar el curs passat a través dels tallers Descobrim, en els quals, a més de robòtica educativa, va parlar-se de ludificació. “La finalitat d’aquest taller va ser crear la curiositat per aquesta metodologia i donar una breu introducció pràctica del seu potencial per poder aprofundir-hi en un curs més extens, que es va dur a terme el juliol del 2016 dins del marc dels Estius a l’ICE i al qual van assistir 30 docents de primària i secundària, molts dels quals ja estan ludificant a les seves aules”, explica Lluís Casas, responsable de formació de l’ICE.
Cal donar a conèixer la ludificació pel seu valor d’innovació i motivació
L’ICE té com a missió la formació permanent del professorat de tots els nivells educatius, i en aquest cas aquesta tasca va servir per corroborar que la ludificació era un camp poc conegut i de vegades treballat de manera poc sistematitzada. “Calia donar-lo a conèixer pel seu valor d’innovació i motivació”, subratlla Casas. Aquesta iniciativa va tenir continuïtat el 27 de maig, quan l’ICE, juntament amb Natxo Maté i Christian Negre, professors, respectivament, de secundària i batxillerat i de primària i secundària a l’Escola Pia de Calella, va organitzar una jornada lúdica de ludificació i aprenentatge basat en els jocs. Hi van participar ponents de tot l’Estat i s’hi van combinar coneixements teòrics i tallers pràctics. Els professors van poder-hi provar maneres de ludificar més difícils de tenir a l’abast, com el Breakout Edu, els escape rooms pedagògics o el rol en viu. A les xarxes socials s’està deixant empremta d’aquesta experiència amb l’etiqueta #gamificurs.
Quins valors i habilitats es treballen?
A l’hora d’avaluar quins altres valors i habilitats entrena la ludificació, Christian Negre apunta que, a través de la metodologia i del joc, “els infants descobreixen el món”. I continua: “Mentre juguen aprenen i aprenen a aprendre”. El professor lamenta que a les escoles, “a mesura que els alumnes creixen, els hem ajudat molt poc a mantenir aquesta actitud lúdica mentre aprenen, fins i tot s’arriba a considerar una pèrdua de temps quan, en realitat, participar en un joc et situa en el que coneixem com a cercle màgic, un estat mental de simulació on els errors són tolerats”. Així, afegeix Christian Negre, els jocs t’ofereixen “la possibilitat de desenvolupar valors, habilitats i coneixements competencialment, des de la pràctica, entrenant l’infant per a allò inesperat, generant-li plaer, obligant-lo a justificar les seves respostes, a construir un pensament crític i, en definitiva, a espavilar-se”.
Fotografia extreta de EL PAPER DEL DOCENT, CLAU
Com assenyala Casas, el potencial de la ludificació com a recurs educatiu no només passa per la motivació dels alumnes, “sinó també del mateix docent, una de les raons principals del seu èxit com a metodologia”. Preguntat per la necessitat que el professor domini determinades habilitats a l’hora d’utilitzar la ludificació, Casas afirma que “més que dominar determinats aspectes, és molt important i necessària l’actitud lúdica i l’enfocament de la mateixa activitat”. I és que, apunta, “algunes ludificacions necessiten eines 2.0, jocs comprats o materials concrets, però es pot ludificar a cost molt reduït, de preu i de materials, fins i tot creats pel mateix mestre”.
Tal com passa amb les noves tendències educatives que estan posant-se en valor durant els últims anys -aprenentatge basat en el joc i en problemes, flipped classroom o classe inversa, aprenentatge servei, etc.-, la ludificació, en paraules de Natxo Maté, “requereix una revisió del paper del professor”. En una visió més tradicional, ell era l’origen i font de tot el coneixement i ara, en canvi, “són molts els docents que veuen necessari actuar com a referents en el procés d’aprenentatge, de moderadors en l’adquisició de coneixements, de filtres i de creadors de materials i experiències significatives”, prossegueix. Un canvi de rol que els obliga, també, a “revisar constantment les seves habilitats i a estar al corrent de les noves exigències de la societat”, afirma.
La programació, un joc de nens
Aquest estiu, KPsports ha presentat els robots educatius Ozobot, l’objectiu dels quals és introduir els nens i adolescents en els àmbits de la robòtica i la programació de manera interactiva. Es tracta d’un petit robot dissenyat perquè els nens descobreixin una nova manera d’aprendre jugant a través de la tecnologia, fet que, de retruc, entrena les seves capacitats tècniques i creatives. Es tracta d’una eina, per tant, susceptible de ser incorporada a les aules d’infantil, primària i ESO i que beu dels beneficis de la ludificació, que, com ja hem parlat al llarg de l’article, van des de l’augment de la motivació a la millora de l’autonomia, passant pel foment de la creativitat dels estudiants, al marge de preparar-los per a un mercat laboral que demana cada cop més professionals TIC.
APRENENTATGE SIGNIFICATIU
¿Com afavoreix el component lúdic la creació d’un vincle emocional amb allò que aprenem? Negre apunta a la relació directa que la neurociència estableix entre emoció i aprenentatge: “Quan gaudim de la feina s’estimulen certs neurotransmissors del cervell que ens fan més eficients”. Aquest també és un argument de la psicologia positiva, que cita cinc elements clau per assolir la felicitat i que es poden relacionar amb el món del joc: les emocions positives, el compromís, les relacions socials positives, el propòsit i l’assoliment.
“Amb la ludificació creem experiències educatives mitjançant elements del disseny de jocs per motivar i estimular la participació dels alumnes”, apunta Negre. Segons l’objectiu fixat, els alumnes hauran de competir, col·laborar o cooperar, de manera que fomentaran les seves capacitats i aptituds particulars. Negre també insisteix que una experiència educativa ludificada “ha de mantenir una relació d’equilibri entre l’habilitat de l’alumne i la dificultat del que ha de fer”. I és que, conclou, “completar amb èxit el que hem de fer genera plaer i, en conseqüència, felicitat”.
Campaments MSchools
Entre el 22 i el 30 de juliol, 40 alumnes catalans de 3r i 4t d’ESO, batxillerat i cicles formatius van participar a l’mSchools TechCamp, uns campaments tecnològics pioners impulsats per la Mobile World Capital Barcelona que van tenir lloc a Vilanova de Sau. Els participants en aquesta tercera edició dels campaments, guanyadors, al seu torn, de la quarta edició dels mSchools Student Awards, van treballar en el desenvolupament de solucions basades en l’internet de les coses (IoT) aplicables en l’àmbit de les ciutats intel·ligents. Aquesta experiència es va desenvolupar en un entorn visual basat en blocs i en una metodologia àgil i col·laborativa, que va comptar amb materials i dispositius digitals com RaspberryPi, GrovePi i Arduino, i en la qual es van compaginar classes amb dinàmiques grupals i sessions magistrals amb professionals de la indústria. I, esclar, també va estar farcida d’activitats d’oci i esports a l’aire lliure.”
Adjunto un parell de vídeos de dos exemples de gamificació diferents: en un d’ells explica tres pàgines webs que permeten transportar la classe en videojoc i l’altre és la preparació una activitat de matemàtiques ludificada.
Sóc la Yolanda i la pregunta clau és ” qui sóc? Com em definiria?”. No és una pregunta senzilla de contestar, tal i com ens va explicar ahir una persona que va venir a fer una xerrada als alumnes de l’institut on treballo.
Per poder definir-ho ens hem d’imaginar que ens ha segrestat un ovni i ens ha deixat en un lloc remot on no tenim cap referència per definir-nos: en aquest context no tenim família ni res vinculat al teu món que et permeti definir-te. En aquest context diria que sóc força optimista, social i bona persona.
M’agrada molt llegir, encara que és una afició que acostumo a practicar a l’estiu perquè és quan tinc més temps, escoltar música, viatjar, nadar i caminar per la muntanya. Actualment no tinc gaire temps ja que la feina, els cursos de formació i l’alemany consumeixen força temps del que disposo. Tot i així, intento treure una mica de temps lliure per fer una mica d’esport.
És el primer cop que faig un blog i no sé què hi inclouré. És una de les activitats associades al un dels cursos de formació que estic fent i no sé quin serà el resultat ja que l’anirem fent a poc a poc. Realment si algú m’hagués dit que em crearia un blog, no m’ho hagués cregut mai perquè sóc anti-xarxes social. Per què us podeu estar pensant? Primerament, perquè han perdut la seva funció ja que s’utilitzen per xafardejar i la majoria de la gent que et demana amistat no són amics teus realment. I segona, però més important encara, és que les companyies s’apropien de tot el material que hi penges i el poden utilitzar com ells vulguin.
En general, aquesta sóc jo. M’agrada fer la meva vida amb les persones físiques que conec però no tinc la necessitat de compartir-ho amb la resta del món. Si fes això, quina informació recent podria explicar als meus coneguts si ja ho saben tot perquè ho han vista a les xarxes socials?
