Si refelexionem sobre el títol del llibre de Francesco Tonucci Amb ulls de nen pense que els adults ens hem d’aturar a mirar la canalla i hem de respectar els seus ritmes. Perquè no podem agafar un nadó i fer-lo portar el ritme del seu germà o germana de 5 anys i no podem agafar un nen o nena de 5 anys i fer-lo portar el ritme d’un adult… Hem de parar i mirar al nostre voltant, hem d’observar com ho fan els nens i nenes, si baixem a la seua alçada i mirem el món des del seu punt de vista redescobrirem coses que donavem per perdudes. Estarem més a prop del terra i podrem veure millor els insectes que s’hi passegen o podrem veure com brilla la sorra de la platja… A més, hem d’entendre que per als infants tot és nou i que necessiten temps per descobrir el seu entorn, per experimentar, per explorar… i si nosaltres com a adults els fem córrer ells no podran gaudir d’aquell aprenentatge tan meravellós, els estarem prohibint el seu dret a aprendre al seu ritme. Per tant, crec que hem d’alentir els ritmes i ser els adults qui s’acoplen als temps dels nens i nenes i no a la inversa, cal gaudir amb ells dels seus descobriments.