Aquest camí no és un traç recte i definit des del principi sinó que és un anar i venir d’idees, d’aportacions, d’esborranys i d’activitats que us hem volgut plasmar en el nostre bloc.
És veritat que la perspectiva que tenim quan anem fent el camí i la perspectiva que tenim en acabar-lo és ben diferent.
Quan vam començar anàvem molt perdudes i semblava que el més important era escollir el tema, si el tema era bo, els alumnes s’engrescarien i tot aniria molt bé. Quina equivocació! La seva motivació sorgiria d’altres situacions i d’altres propostes que ells mateixos ferien i que no tenien res a veure amb el títol sinó amb les seves curiositats.
La manera de treballar que teníem fins ara en el cicle d’Educació Infantil a la nostra escola tenia més a veure amb els centres d’interès que amb els projectes. Per aquest motiu, la insistència de tenir el tema definit. Sí que utilitzàvem alguns trets del treball per projectes, però les activitats que fèiem eren dirigides i proposades per les mestres. Aquest fet feia que els nens i nenes no se sentissin protagonistes del seu aprenentatge i per tant, que nosaltres tinguéssim la sensació que això no rutllava.
Són els mateixos alumnes que ens fan obrir els ulls quan des de l’aula de P-5, com s’explica en l’article tres comencen a portar de casa trucs de màgia preparats per ensenyar-los a tots els seus companys. Aquí ens adonem que els infants es motiven sols, que participen en el projecte fent les seves aportacions però que nosaltres hem de canviar l’actitud de ser el centre de l’aprenentatge i deixar que siguin ells qui marquin els “tempos” del projecte. Des d’aquest moment les activitats són diferents i sobretot la nostra òptica canvia. Hem d’estar més atentes al seu procés d’aprenentatge, escoltant moltíssim les seves aportacions i inquietuds.