Introducció

Des de la matèria de Física i Química s’ha aprofitat el fet que moltes científiques i científics de mitjans del segle XX van ser refugiats. Això es degué a una sèrie de coincidències. El descobriment de la fissió de l’àtom d’urani-235 es va donar a l’Alemanya del 1938, quan ja feia cinc anys que el partit nazi era al poder i com a partit únic. Es va donar un gran èxode de científics cap a occident per la intransigència nazi.

Molts d’aquells científics van ser refugiats al Regne Unit i als EE.UU. La certesa que el govern alemany tenia un programa per aprofitar aquell descobriment amb finalitats bèl·liques va fer que els EE.UU. concebessin un programa propi amb el mateix objectiu, el Projecte Manhattan.

Es va donar la paradoxa que aquest projecte, en principi concebut per vèncer l’Alemanya nazi, es va nodrir precisament dels refugiats que van haver d’abandonar-la.

En el moment que el grup de professors de la Xarxa de Competències Bàsiques de l’INS Bellvitge discutíem sobre les aportacions que cada professor podia fer al treball sobre els refugiats, a Química de 3r estàvem estudiant l’àtom i la radioactivitat. Aprofitant aquesta feliç circumstància, es va programar el treball que en aquest document es descriu.

Objectiu

• Desprendre de connotacions negatives el concepte de refugiat, presentant el cas dels científics refugiats.
• Presentar la intolerància, com era el cas de l’Alemanya nazi, com a mancada de futur o autodestructiva.
• Veure, a través d’exemples, que el futur és mestís. El treball científic n’és un exemple.

Procediment inicial

1. Es va triar una sèrie d’alumnes, quatre per grup, perquè cerquessin informació sobre determinats científics: Marie Curie, Albert Einstein, Lise Meitner i Otto Frisch. Posteriorment es van afegir dos més: Enrico Fermi i Leó Szilárd.
2. Se’ls va plantejar que haurien de fer una exposició breu, d’uns cinc minuts, sobre la vida i l’obra de cada científic. És a dir, no se’ls va donar cap altra indicació, sinó que havien de parlar d’aquells trets que els cridessin l’atenció, tant de la seva vida com dels seus descobriments.
3. El professor ambienta l’exposició de cada personatge projectant, en la pantalla de l’aula, una foto de cada personatge acompanyada d’una o més frases conegudes d’ell/a.

4. Un cop exposats, en la mateixa sessió de classe, els trets biogràfics dels quatre primers científics, el professor va preguntar quin era el tret comú a tots ells.

Primers resultats

5. L’alumnat va ser capaç de relacionar-los a l’estudi de la Física i la Química, però no a tots amb les bombes nuclears. En el cas de Marie Curie, potser perquè no estava relacionada de forma directa i, en el cas d’Albert Einstein, perquè la seva relació era purament teòrica.
6. Un cop el professor els va relacionar amb la fabricació de la bomba “A” els va fer notar que no havien fet cap referència a la condició de refugiats de tots ells.
7. El professor explica com Alemanya, pel nazisme, es va veure mancada dels més importants científics que hi havia. Si no s’hagués donat una victòria militar aliada sobre Alemanya, les primeres bombes atòmiques haguessin caigut sobre Alemanya.

Procediment posterior

(a desenvolupar)

8. El professor afegeix dos científics més a la llista: Enrico Fermi i Léo Szilárd. Dos alumnes més per cada grup de 3r d’ESO cerquen informacions i les exposen a classe.
9. A l’hora d’optar pels diversos productes a elaborar, dels proposats pel professorat implicat des de les diferents matèries, cinc alumnes trien fer un mural sobre el tema Científics Refugiats.
10. Se’ls demana com pensen fer-lo i es discuteix amb ells quina pot ser la millor manera. Es pauten una sèrie d’objectius a assolir:
    1. Utilitzar els materials elaborats pels companys en la primera fase i cercar més informacions per…
    2. … explicar la implicació, directa o indirecta, de cadascun dels sis personatges en la producció de les primeres bombes atòmiques.
    3. … explicar els motius de la seva condició de refugiats: culturals, polítics, ideològics…
    4. Situar els països d’origen i d’acollida de tots ells.

Conclusió del treball

A partir dels materials elaborats en la primera fase es van elaborar articles en els quals es feia més referència a la seva condició de refugiats.

Els alumnes van confegir un mapa de l’Europa d’entreguerres on van situar els personatges. Aquest punt va ser molt significatiu, perquè procedien de països que no existien de la manera que són ara i van anar de refugiats a països que sí eren, llavors, pràcticament iguals a com són en l’actualitat.

Cal destacar el gust estètic que l’alumnat va aplicar a la conclusió del treball.