“A mi em va agradar molt la música perquè tocava la meva germana i la cantata era molt bonica.
La meva germana estava molt emocionada perquè era el primer cop que tocava al Liceu.
Jo em vaig sentir vergonyós quan sortia a l’audiovisual però quan em van gravar no en tenia ni un pèl.”
“Uns dies abans d’anar al Liceu vam fer la gravació tot era nervis i emoció. Va venir un noi molt simpàtic que es deia Nico a gravar-nos. Vam fer el ball un parell de cops perquè desprès miressin quin havia quedat millor. Quan vam fer la definitiva en Nico ho va gravar un cop per dalt un altre per el mig, un altre pel costat, un altre per baix i per fi es va acabar. Ens vam cansar molt!
Per fi va arribar el gran dia, el dia 11 de febrer a la tarda vam anar al Liceu.
Ens va quedar força bé i tots estaven molt contents.”
“Jo quan vaig anar al Liceu era de luxe. Els seients eren molt tous i tot era molt net i polit, els lavabos eren molt luxosos i feien bona olor i hi havia un munt e coses més.
Jo em vaig sentir alegre perquè va venir tota la meva família.
Em vaig sentir mol orgullosa de mi mateixa pel que vaig fer de l’audiovisual i quan es va acabar el liceu em vaig sentir feliç!”




