Sempre hem pensat que una de les activitats per celebrar el 10è aniversari del nostre centre seria fer un espectacle de música i dansa. El que no teníem tan clar era com fer-ho. Va ser difícil dissenyar un espectacle on es veiés el resultat de la feina feta durant aquest 10 anys. D’entrada necessitàvem un teatre o auditori on s’hi pogués fer dansa i música i que tingues un aforament gran, per poder acollir el públic que esperàvem. Vam mirar diferents teatres i finalment ens vam decidir pel Gran Teatre del Liceu. L’espai escollit, també va marcar d’alguna manera el tipus d’espectacle que calia preparar. Personalment, crec que va ser un gran repte del que vam sortir bé. Pels nostres alumnes, ha estat una gran experiència poder actuar en un teatre d’aquestes característiques i treballar amb professionals de la música i de la dansa convidats per aquesta ocasió. El programa artístic va ser variat, i pel que fa a la dansa vam optar per presentar: – Amb 6è: una coreografia de clàssic, Conservatoíre, coreografia de Bournonville i música de Holguer Simon Paulli, pensant que era una gran oportunitat per poder treballar amb el pedagog cubà Rodolfo Ballesteros. – També vam convidar a la pedagoga Barbara Kasprowicz, que va muntar la peça “Deu”, amb música de la famosa Marxa Radetzky de Johann Strauss, pels alumnes de 5è curs. També van venir, en representació dels nostres ex alumnes, l’Anna Altés i l’Albert Garrell, que ara ja són professionals i estan ballant amb IT Dansa. Ens van delir amb “Jardí tancat”, una coreografia de Nacho Duato que canta Maria del Mar Bonet. Com a muntatge integrat, vam escollir 4t curs. L’Eva Panyella, hem va proposar per muntar alguns fragments de l’Àlbum d’Anna Magdalena Bach, amb l’orquestra simfònica de primària i els alumnes de guitarra. Aquesta música em suggeria un paral•lelisme amb l’artista plàstic M.C. Escher, pel que fa a la utilització de la repetició, la inversió i el mirall, i la idea de cicle que marca l’estructura de J.S. Bach. Va sorgir Bach + Escher. Per a mi, tot plegat ha estat una experiència molt intensa i enriquidora, sobretot pel que fa treballar des de dins del teatre, amb tot el que comporta l’organització escènica.

Amèlia Boluda

L’Àngels Almendros és professora d’anglès a primària. Durant els primers anys va ser la secretària del centre. Nosaltres investigant hem descobert que Àngels és un nom d’origen grec. El nom prové d’Àngela (que és la forma femenina d’Àngel que prové del grec Aggelos: missatger).

Preguntes laborals:

1. Quines classes fas? Ara faig classes de 1r fins a 4t, també treballo amb 5è músics fent activitats de comprensió oral..

2. Quants anys vas ser secretària del centre? Quina era la teva feina? Vaig ser secretària durant 2 cursos. La meva feina va ser donar forma a una organització contable que ens ajudés amb l’economia d’un centre com el nostre, comprar material per treballar amb els alumnes, contractar tots els serveis que calien per mantenir un edifici (electricitat, aigua, neteja, etc..) i fer les tasques pròpies d’un equip directiu començant de zero i aprenent a posar en marxa una escola.   3. De tots els projectes que has fet, quin és el que més t’ha interessat? He gaudit molt dels 3 projectes. Un projecte de llengües, Orator, amb els meus companys de Treball Físic i Postural.He treballat en dos projectes Comenius “International dance project” i “Cultural roots on movement” amb diferents països d’Europa i he après moltes coses.Tots molt interessants i diferents i no he perdut mai les ganes de continuar participant en projectes. El que ha estat més interessant és haver viatjat amb alumnes nostres per Hongria, per Àustria, per Txèquia… i ensenyar-los-hi  com viuen altres cultures i descobrir amb ells com funcionen les escoles d’altres llocs.

4. Què en penses del projecte de l’escola? que serà sempre un repte per a qualsevol persona que hi treballi, pel ritme i la implicació que comporta. Crec que els alumnes s’hi troben a gust i que els obliga a treballar també moltíssim per seguir les exigències de dues escolaritats alhora..Un projecte que entre tots hem de cuidar, perquè és difícil de tirar endavant i ha de ser un compromís de tots.Desprès de 10 anys, encara el “projecte Oriol Martorell “ fa que jo tingui cada dia un projecte per fer al dia següent ….i això és molt important a la vida….

5. Com és que vas començar a treballar en aquest centre a l’equip directiu? Formaves part de l’equip que va dissenyar el projecte? No, no formava part de l’equip que va dissenyar el projecte. Feia poc que havia tornat d’una excedència, havia estat 7 anys als Estats Units i a París. Vaig sentir que volien obrir una escola pública de primària i artística i que necessitaven una mestra d’anglès. Per poder-hi treballar vaig haver d’escriure com pensava jo que hauria de ser l’ensenyament de l’anglès en aquest tipus d’escola i el mètode que utilitzaria. Vaig passar la selecció, i com que ja havia estat directora en una escola, em van oferir ser de l’equip directiu com a secretària.

8. Com valores aquests 10 anys d’Oriol Martorell? Hi veus moltes diferències des de que vas començar a ara? Ha estat uns anys divertits, he gaudit amb la meva feina i he treballat molt perquè allò que vam començar un grup de mestres de primària i d’artístics amb moltes ganes de fer coses interessants, tirés endavant. Es clar que hi ha moltes diferències, els temps han canviat i el grup de gent també: ara som molts i vam començar molt pocs. Vam començar de zero i no sabíem quan de temps seriem capaços de treballar a un ritme tan desenfrenat com suposava començar un projecte com aquest.

9. Anècdota de l’Oriol Martorell?Un intrèpid grup de mestres que havien treballat molt des del mes d’abril del 1997 per obrir l’escola tenien: ganes de treballar, un edifici preparat i uns alumnes preparats per començar, però no tenien mobles, ni taules ni cadires el primer dia del mes de setembre de l’any 1997 van obrir. Els primers mobles van arribar tard i els, primers alumnes van haver de seure a les escales

10. Impressió de l’espectacle al Liceu? Tu que portes tants anys a l’escola devies trobar a gent que feia temps que no veies, no? Com et vas sentir? Una sensació entranya… D’una banda sentia curiositat de veure cares de gent que no havia vist fa molt de temps…i d’altra banda nostàlgia perquè vaig adonar-me que 10 anys havien passat massa ràpid quan vaig veure a ex-alumnes ballant a l’escenari. Però sobretot estava contenta d’haver vist tants alumnes fent música i ballant en tants escenaris diferents, d’haver viscut tantes situacions emocionants i haver conegut tanta gent durant aquests 10 anys.

Preguntes personals:

1.Aficions: Viatjar. Llegir sobre cinema i també gaudir de la cerimònia d’anar amb amigues a veure bones pel·lícules. Cuinar i llegir sobre les diferents cuines del món.  

2.Grup o cantant preferit: Stevie Wonder

3.Llibre: Casada con Buda de Wei Hui.

4.Pel·lícula: ONCE

5.Obra musical: HAIR

6.Ciutat: Vancouver, Canadà

7.Menjar: La cuina Malàisia, per exemple….Sambal Chili Okra,Eggplant & Bean, Okra, albergínia i mongetes verdes amb gambes petites saltejades en wok, amb “bitxo” i tomàquets amb salsa estil “Belacan”

8.Tens més projectes a part de l’Oriol Martorell? Fa uns 8 anys vaig començar un altre projecte amb 8 amics i amigues, Setimès S.L.empresa cultural, i tirem endavant un restaurant amb música en viu i una botiga a Barcelona.

9.Perquè vas decidir dedicar-te a ensenyar llengua anglesa? He estat sempre una persona molt curiosa i amb ganes d’aprendre de tot i de tots. Uns dels meus somnis era poder parlar moltes llengües …vaig haver d’esforçar-me i sacrificar-me moltísim per poder aprendre Català, Italià, Anglès i Francès. 

Però no volia quedar-me aquí i vaig decidir marxar al Regne Unit a aprendre com ensenyar la llengua Anglesa. Desprès vaig marxar a Los Angeles i vaig completar els meus estudis a la universitat de Califòrnia en l’ensenyament TEFL (Anglès com a Llengua Estrangera) i vaig treballar allà a l’escola pública a Los Angeles i Chicago No he parat mai d’estudiar metodologies i didàctiques de les llengües estrangeres ni d’interessar-me sobre les noves idees, tendències, mètodes d’ensenyament,etc.I he tingut la sort de treballar durant tots aquests anys a l’Oriol Martorell i posar en practica tot el que encara continuo aprenent.

10.Família?Tinc família a Andalusia, a Catalunya i a Dinamarca, visc amb un científic del CSIC i fotògraf danès, Leif Madsen i tinc un fill d’onze anys

 11.Lloc de naixement, germans? Vaig néixer a Sevilla fa molt anys. Tinc un germà i una germana i els tres som molt amics.

Quin és el llibre de Harry Potter que més us agrada?

a) La pedra filosofal,

b) La cambra secreta

c) El pres d’Azkaban

d) El calze de foc

e) L’orde del fènix

f) El misteri del príncep

g) Les relíquies de la mort

Bé, aquesta vegada tenim forces idees per posar a recomanacions, però no les posarem totes, encara que sí que en posarem més que normalment.

Crepúsculo (Llibre). La història d’amor més perillosa que mai ha existit explicada d’una manera quasi màgica. L’autora d’aquesta novel·la, Stephenie Meyer, tampoc ens ha decebut amb les dues continuacions de la història, Luna Nueva i Eclipse, i encara en queden dues més, encara sense data de sortida.

 Sweeney Todd: el barber diabòlic del carrer Fleet (Pel·lícula). Un dia, un jutge i un ajudant cruel amic seu, atrapen a un home innocent per quedar-se amb la seva dona i la seva filla. Quinze anys després, el mateix home torna… però molt diferent. Quan sap que la seva dona va morir i que la seva filla està reclosa a casa el jutge, no se li acudeix cap idea més… original (diguem-ho així xD) que muntar una barberia per anar matant tots els homes que vénen fins poder matar també el jutge Turpin (qui li prengué la família). Mentrestant, en Sweeney Todd té una còmplice, la Mrs. Lovett, que amb la carn de les víctimes del barber fa pastissets… i té un èxit increïble!

Aquesta pel·lícula és un musical. La música ja existia, però l’ha arranjat en Danny Elfman. L’ha peli l’ha dirigit en Tim Burton, i hi actua la seva dona Helena Bonham Carter (Bel·latrix a Harry Potter, segur que us sona) i, a més…, en Johnny Depp!

Aída (Sèrie). Encara que segurament alguns ja la veureu, recomanem aquesta sèrie perquè realment és una de les poques que fa gràcia de veritat. Si voleu conèixer els seus entranyables personatges i les seves aventures i preocupacions, nos us la perdeu!

Indiscutiblemente el trabajo con los niños es muy gratificante y sorprende ver la capacidad de trabajo y concentración con que se han empeñado. Ha sido una buena actuación y una buena ocasión de unir a los profesionales del arte de distintas disciplinas y llevar a cabo un trabajo admirable. Felicitaciones a todos.

Rodolfo.