Sóc diferent,

ho puc reconèixer davant de l’oient.

No em preocupo pel que dirà la gent

crec que és més important

que cadascú tingui el seu talent.

Ni la marca de la roba

ni el barri on viu

fan la persona o fan el que diu.

No m’agrada que em donin consells

doncs sento que em volen canviar

És com si m’estiressin dels cabells

No sé si em podré controlar!

No m’agradaria que em discriminessin,

Igual que jo no faig

No importa el que diguin

Si ets persona de veritat

Cada cop penso més

si he de canviar

I  quan hi penso és

com si estigués a punt d’explotar

Potser sóc diferent als altres

perquè jo no em canso de la gent

Però moltes persones d’aquest món

si s’ho repensessin un moment

sabrien veure les coses bones de la gent.

Fosc, 6è B

EL PREMI ESCULLIT PEL JURAT VA SER EL SEGÜENT:

 

Hivern

Mirant per la finestra

sentint com cau la tarda,

noto el fred gelat que entra

i la foscor que em fa basarda.

 Veig persones que fugen

del fred i de la negror,

no sé on van, però es refugien

sota l’abric d’un trist color.

Veig els arbres sense fulles

que em diuen Hola! amb la mà,

tu vent, ets qui despulles

les branques amb qui jugar.

Em sento encongida

per la poca claror que hi ha,

però alhora estic contenta

de poder-ho contemplar.

Mirant per la finestra

noto com ja és el vespre,

la son al cos ja m’entra

i la sensació queda per sempre

Vidre entelat, 6è B