Sempre brut i fastigós, estic horrorós.

Se’m coneix com a l’esborrador,

i estic a les mans del professor.

Sempre treient el guix, el meu pitjor enemic,

embrutant-me tot el vestit, que abans estava net i polit.

Sense cura ni carinyo m’agafen pel cap

com si fos un brut i miserable drap.

Em tiren al terre, em xuten molt fort,

Volo pels aires i em tornen al lloc.

Ja n’hi ha prou d’aquest color !

jo sóc l’esborrador.

mitjons pudents, 5è B