Jo tenia una tortuga

molt petita i més poruga.

La tortuga anà menjant

i mica en mica es va fer gran.

Ulls de gat, urpes de tigre

jo la miro i ella em mira.

Quina panxa més bonica!

Neda i juga una mica.

Quan m’hi acosto amaga el cap

sembla ser que l’he espantat.

Vaig pensar que sola estava

i una joguina li comprava.

Primer ni se la mirava,

però després s’hi enamorava.

A mi això em va fer pensar

que ella algú volia estimar.

La vaig donar a un criador,

pensant que això seria el millor.

La tortuga ha marxat

però jo no l’he oblidat.

Allà on és té companyia,

segur que això li dona alegria.

Robinson, 5è A