La setmana passada han penjat a l’XTEC la proposta de currículum de matemàtiques a ESO pels propers cursos.
Elements que em semblen importants: parlen de competència matemàtica, com a subconjunt del que entenem com a competències bàsiques. Quins són els elements d’aquesta competència matemàtica:
* Pensar matemàticament
* Raonar matemàticament
* Plantejar-se i resoldre problemes
* Obtenir, interpretar i generar informació amb contingut matemàtic
* Utilitzar les tècniques matemàtiques bàsiques
* Interpretar i representar expressions, processos i resultats matemàtics.
* Comunicar als altres el treball realitzat
Aquestes idees apareixen clarament expressades entre la primera i la segona pàgina del document. Hi estic d’acord, però me’n semblen massa d’aspectes. Jo em quedo amb Pensar, Raonar (Connexions) i Comunicar. El corol·lari de matemàticament penso que sobra. Fixem-nos-hi bé, perquè no sempre fem això a les classes. Pensen els nostres alumnes? Molts diran clar que no, però segur que els deixem pensar? Les activitats que desenvolupem a les classes afavoreixen el PENSAR. Personalment crec que no, en aquest sentit aquesta introducció ja em dona una mica d’esperança en la millora de l’ensenyament de les matemàtiques. Però pensem en l’estructura de les nostres classes; el professor a la pissarra explicant el que sigui, i de tan en tan fem una pregunta a algú. Això no és comunicació, la comunicació exigeix un intercanvi d’opinions, i en general aquest no existeix. Per tant, la comunicació com a idea em sembla fantàstica. I després realitzen molts exercicis, aquests exercicis els permeten RAONAR, realitzar deduccions?. Segur que no.
Només aplicant aquests tres aspectes ja millorarem molt l’ensenyament de les matemàtiques.
Author Archives: Lluís
Per preparar-nos per la setmana vinent
Solució al criptograma
El 0, el Km 0 i un reproductor de mp3
Estava pensant amb allò del 0, i he anat a parar a un blog que t’explica com inserir un reproductor de mp3 en el teu blog. El blog en qüestió es diu PROLETARIUM.
He fet proves i he trobat una cançó referida al 0: “Km 0” del cantautor Ismael Serrano I l’he afegida al blog.
El problema de Jaimito
Jaimito, Amb una mica d’endarreriment, a l’IES estem de setmana cultural, comento el problema del Jaimito, aquell dels cromos de la setmana passada. Aquest és un problema típic de comença al revés. A l’últim amic en Jaimito dona 2 cromos. La meitat dels que li queden 1 , més un cromo. Al penúltim amic li vaig dona 4 cromos. Abans de trobar-me’l en tenia 6, l meitat 3 més 1. Al avant penúltim amic li’n va donar 8 de cromos, 16 al tercer, 32 al segon i 64 cromos van ser per al primer amic. En total en Jaimito va sortir de casa amb 126 cromos.
El d’avui,
x4
________
E D C B A
Anims
Què ja ve la setmana santa.
Navegant per la web, consulto ja desde fa temps la web-blog de Francisco Muñoz de la Peña Castrillo.
En una d’aquestes visites parlava de la següent pàgina web http://www.skoool.es/
A banda dels materials que hi podeu trobar, amb més o menys utilitat, podem trobar-hi un petit programa per treballar matemàtiques des de l’ordinador: gràfics, formes geomètriques i funcions. Sembla un programet força interessant. Pot ser bo consultar-lo i intentar treballar una mica amb ell. A veure que en podem treure.
Bones vacances
El zero. Suprimir allò important.
Avui he esmorzat amb la notícia que el ministeri vol que el 0 desaparegui dels butlletins de qualificació de la ESO. Com a Catalunya el 0 a Batxillerat ja fa temps que no existeix això no em genera cap problema. De fet trobo que durant un trimestre es força complicat que algú ho faci tot tan malament que se l’hagi de qualificar amb aquesta nota. per altra banda penso que el 10, fer-ho tot perfecte durant un trimestre o un curs escolar tot i que es força difícil, té més possibilitats de poder fer-se. Segur que no posar 0 no em generarà cap problema. El que si que em crea un cert conflicte és l’eliminació del nombre decimal en les notes de batxillerat. Qui més qui menys fa proves, fa treballs que qualifica amb una nota numèrica. I la nota final de trimestre acostuma a ser una mitjana, aritmètica o ponderada dels resultats dels treballs realitzats durant el trimestre. Quan a un alumne aquesta mitjana li surt un 6,5 per posar un exemple, li has de posar un 6 o un 7. Per una banda l’estàs qualificant amb una nota inferior a la que es mereix o per l’altra el sistema li augmenta la nota artificialment. Això si que em sembla molt malament.
Lectures interessants sobre el 0.
“El cero y la nada”
“EL CERO DE FIBONACCI”
Podeu llegir el primer conte del llibre de Juan José Millas i FORGES: “números pares, impares e idiotas” tracta sobre el 0.
I en qualsevol cas, si no podem posar zeros sempre podem posar
Una solució al problema dels nans
El nan Savi agafa la navalla i talla tres de les 5 pomes per la meitat. I dona mitja poma a cadascun dels altres nans. Les dos pomes que queden les talla en quarts i en dona un a cadascun dels altres nans. Ara, pels dos quarts de poma que queda té dues opcions:
1) se’ls menja ell, (prohibit per l’enunciat, però … no sempre hem de fer cas del que diuen els enunciats)
2) talla cada quart de poma en tres trossos, i els reparteix als altres nans.
No té perquè ser la única solució. És la que jo he trobat.
UN ALTRE PROBLEMA DELS DIMECRES
Un clàssic: ELS CROMOS DE JAIMITO
Jaimito surt de casa amb un munt de cromos i torna sense cap. La seva mare li pregunta que ha fet amb ells i el nino contesta:
* A cada amic amb el qual m’encontre li vaig donar la meitat dels cromos que tenia mes un.
* I a quants amics t’has trobat?
* A sis
Quants cromos tenia Jaimito al sortir de casa?
Multiplicació veda
Estava jo pel Youtube i de sobte m’ha aparegut el següent vídeo sobre la multiplicació. He flipat!
Senzill, pràctic i efectiu, i resulta que per multiplicar no cal saber les taules.
Què faríem a classe de matemàtiques si les multiplicacions les aprenguéssim i les ensenyéssim a fer de manera geomètrica? Segur que tot seria més maco. I ens adonaríem com són de limitades i avorrides les matemàtiques que ensenyem a la nostra joventut
El problema del dimecres
ELS NANS I LES POMES
Els set nans de la Blanca Neus tenen 5 pomes i volen repartir-se-les de forma equitativa.
Quin fàstic! -protesta Rondinaire com és el seu costum- No hi ha forma de dividir 5 pomes entre 7.
Jo no tinc fam -diu en Savi- i renuncio a la meva part; amb això el problema es simplifica una mica.Ni una mica – replica Rondinaire- per a dividir 5 pomes entre sis persones cal fer sis parts de cada poma i donar a cadascú 5 d’aquestes parts.
Porteu les pomes -va dir Savi traient la seva navalla- i veureu com hi ha una manera molt més senzilla de fer-ho.
Com va fer el repartiment en Savi?
Aquest problema el vaig veure publicat per primera vegada, i última també, la decada dels 80 del segle passat, en una revista que es deia ALGO i després ALGO2000. Era especialment interessant un apartat que es deia “EL JUEGO DE LA LÓGICA”, aquí vaig descobrir la matemàtica recreativa.
Més endavant vaig descobrir un altre revista “CACUMEN”, que tot i que només en vaig poder aconseguir 8 números em va fer veure que hi havia un altre mena de matemàtiques, molt més interessants, molt més divertides i d’un nivell a anys-llum d’allò que m’havien ensenyat a classe.
Ara estic especialment content, atès que m’he assabentat que l’editorial ZUGARTO, encara té els números de la revista en stock. No cal dir que els he demanat i espero com un nen petit tenir tots els números d’aquesta mítica revista a les meves mans. Potser penso tornar a ser del segle passat, encara que nomé sigui un moment. En aquest blog podreu veure el primer número senzer http://pjorge.com/archivo/2006/9/1/16:07:39/ .
Amb aquest post espero iniciar una nova etapa dins el blog. La primera no va ser molt positiva, no el vaig fer servir massa la veritat. És una altra etapa.
Per acabar avui, una adreça que em sembla especialment interessant, per moltes coses, però sobre tot, per la manera com tracta el triangle de Pascal, en soc un enamorat.
http://perso.orange.fr/therese.eveilleau/pages/jeux_mat/textes/pascal2.htm
Més hores a l’escola
Gran novetat la de començament d’any. El curs vinent, 2006-07, els nens i nenes de primària de les escoles públiques aniran una hora mès a escola tots els dies. AIXÍ SOLUCIONAREM TOTS ELS PROBLEMES. Parem-nos a pensar una mica.
Els nostres fills estaren 6 hores cada dia a escola, el que fa 30 hores setmanals. Supossem que hagin de fer una hora diària de deures, ja estem a les 35 hores. Evidentment això dependrà de l’edat. Si amés fan un altre idioma sumem 2 hores més a la setmana, més dues hores més d’esport ja són 39 hores setmanals com a mínim.
Que aconseguim amb aquesta mesura. Doncs, què els nens i nenes estiguin ocupats tantes hores com els seus pares a la feina. Amb la qual cosa hem equiparat la vida escolar a la vida laboral. Això és la conciliació?
Quina educació tenen els que dirigeixen l’educació?