Ara estic mirant-me . una eina que, tot i que va aparèixer fa un parell d’anys, potser encara no és molt coneguda: WOLFRAM ALPHA. Aquesta eina és un cercador computacional. Si vols realitzar una cerca, els cercadors habituals et donen un llistat de pàgines web on apareix l’objecte que estàs cercant. Wolfram Alpha treballa connectat a bases de dades, i mitjançant mecanismes de computació, relaciona aquestes dades i et dona el que necessites per respondre la teva consulta. Els autors són els responsables del programa MATHEMATICA, liderats per Stephen Wolfram, per tant com us podeu imaginar la part matemàtica es molt potent.  En el següent enllaç el podeu veure en una conferència al TED: Computing a theory of everything.

Quan he consultat els fòrums on intervenen els usuaris, d’arreu del món, del W|A, m’he trobat amb els mateixos dubtes que sorgeix2 en aquí, la qual cosa vol dir que d’alguna manera tots som força iguals. Per exemple,  “Si utilitzen aquesta eina els nostres estudiants perdran totes les seves facultats per al càlcul..” “Els estudiants que comencen  no cal que utilitzin aquest tipus d’eines” “Si els estudiants no fan els càlculs a mà no entendran les coses”.  D’alguna manera vull aprofitar aquest post per plantejar quina és la meva manera d’entendre l’ensenyament de les matemàtiques i de quines eines tecnològiques ens faran falta per  portar-ho a terme.

Quines matemàtiques?

Entenc que el nostre punt de partida per tal de desenvolupar les classes de matemàtiques ha de ser la resolució de problemes. En aquest sentit segueixo el que diu Lluís Santaló, «la resolució de problemes ha de ser l’element fonamental de l’ensenyament de les matemàtiques i no ha d’estar subordinada als continguts que es treballen».

Els problemes són qualsevol situació que ens porta a enfrontar-nos a noves situacions amb la totalitat de les eines que disposem, normalment situats en un context i per a la qual no disposem d’una resposta immediata i estàndard i ens poden portar a fer nous aprenentatges.
Per tant, aquest procés ens requerirà entendre la informació rebuda, reflexionar-hi, prendre decisions, dissenyar estratègies, desenvolupar-les mitjançant eines matemàtiques, desenvolupar simbologies i comunicar els resultats.
Si atenem la definició que hem donat sobre el que entenem que és un problema podem veure diverses coses:
a) Els problemes no són situacions didàctiques habituals en les classes de matemàtiques. Predominen el que podem anomenar exercicis, tasques que es poden portar a terme aplicant de manera directa algorismes, tècniques o rutines. Segons Pólya, aquesta mena de tasques portarà als alumnes al “desinterès i impedirà el seu desenvolupament intel·lectual”.
b) Totes les competències matemàtiques plantejades per Niss apareixen reflectides en la definició anterior.

En resum, amb  la resolució de problemes  plantegem situacions que poden portar als nostres estudiants a millorar la seva competència matemàtica, i també, crec que podem articular tot el currículum de matemàtiques al voltant de la resolució de problemes.

Quina tecnologia?

El fet d’utilitzar les noves tecnologies ha de comportar una millora del potencial competent de les activitats que desenvolupem. Si no és així, penso que la introducció d’aquestes eines, no és necessària. Dit d’altra manera, penso que cal introduir noves eines per a fer matemàtiques o altres coneixements, si aquestes ens permeten una millora evident del nivell de competència matemàtica que permeten assolir les activitats que hem de treballar. També hem de tenir en compte que, pot donar-se el cas que les eines no millorin l’activitat de manera directa, però si que ajudin a l’assoliment de competències en altres àrees, en aquests cas penso que també ho tindrem en consideració.
Les eines digitals que haurem d’utilitzar, hauran d’ajudar al treball en resolució de problemes dels estudiants i també de facilitar el treball col·laboratiu dels estudiants, hauran de ser eines que permetin els processos comunicatius dels estudiants amb els seus companys, en l’àmbit de la classe o en àmbits més globals, com pot ser la presentació de treballs en espais web, i que permetin comunicar-se amb la resta del món, elements molt lligats a la resolució de problemes.

En qualsevol cas, el que volem és que aquestes eines facilitin als estudiants el desenvolupament de la seva capacitat matemàtica. En aquest sentit trcobo molt interessant el següent post de  Jordi Adell , quan planteja que:

“Lo importante no es la tecnologia, sino lo que tus alumnos pueden hacer con ella”