He estat consultant el web de l’idescat sobre una qüestió que fa anys que em preocupa sobre els resultats acadèmics de nois i noies. Aquesta preocupació acostuma a manifestar-se a final de curs (tot i que sempre la tinc present), quan tenen lloc les avaluacions de final de curs, on es decideix aquells alumnes que promocionen o no de curs o d’etapa. He estat fent una mica de recerca entre la ingent quantitat de dades d’aquest web, (quin  element  per treballar  l’estadística a les aules) sobre aquesta qüestió.

Per exemple:

En començar l’ensenyament obligatori

• A educació infantil i primària hi ha un petit predomini de nens sobre les nenes, amb un percentatge de 51,5% en front del 48,5%.
• A l’educació secundària obligatòria es mantenen, aproximadament aquestes proporcions, 52% en front de 48%. Cosa que sembla lògica, atès que estem parlant d’ensenyament obligatori. Cal dir que seria interessant separar aquest valor per cursos, atès que tinc la intuïció que aquest percentatge va canviant al llarg d’aquesta etapa. Intentaré cercar les dades.

En començar l’ensenyament post-obligatori

• Primera dada que impacta, l’any 2009, el 31,9% de la població estudiantil va abandonar prematurament els estudis. Aquí cal aprofundir en el significat d’aquesta dada: Pot incloure nois/noies que no superen la ESO,  o que abandonen el batxillerat o el cicle formatiu que estiguin fent. No tinc dades per aprofundir en el tema. Però el que si em sembla que hem de saber és que aquest 31,9%  és divideix en un 25,6% de noies i un 38% de nois. Una diferència molt important entre els sexes. Penso que és un primer indicador de que hi ha alguna cosa, en aquest aspecte, que no estem fent bé.
• Segueixen les diferències, anem al batxillerat. En aquest nivell hi podrem trobar un 45,68% de nois i un 54,32% de noies. Pràcticament 10 punts de diferència entre ells. Tinguem present que aquesta comparació té lloc entre nois i noies matriculats. Si tenim present que els nois han abandonat prematurament els estudis un percentatge major que les noies, entenc que la diferència percentual entre els que van començar l’educació secundària obligatòria serà molt més gran.
• Anem ara als Cicles Formatius. Dels estudiants matriculats als CFGM, pràcticament el 60% són nois. Les noies superen per molt poc el 40%. Una diferència important.  Si mirem en canvi els CFGS, veiem que els percentatges tornen al que seria una distribució normal, un 51% pels nois i un 49% per les noies.

Hi ha dos aspectes clars que hem d’afrontar per tal de millorar el sistema educatiu

1. L’abandonament escolar prematur, . ÉS molt alt, a la Unió Europea frega el 15%. Però pel que fa referència als nois és  extremadament alt, un 38%. Què fa que a 4 nois de cada 10 no els interessi el que fem a les escoles? No cal oblidar tampoc que són 25 noies de cada 100.
2. Les dades mostres que l’ensenyament que fem a les escoles crea un biaix, al meu entendre artificial,  als estudiants. Les noies van fonamentalment al batxillerat i els nois a la formació professional. Ens hen de plantejar i discutir què estem fent, a nivell de currículum, a nivell de metodologia, a nivell d’activitats, a nivell d’organització dels centres, per què  es manifesti aquesta situació.

Un parell d’idees ens poden ajudar a iniciar la discussió:

En el meu web, WALIPI, hi podreu trobar un article que vaig publicar sobre com els jocs d’estratègia  poden ajudar als nois i les noies amb capacitats però que no les acaben de manifestar a desenvolupar els seu potencial matemàtic.

Potser aquesta xerrada de Ali Carr-Chellman al TED,  “Gaming to re-engage boys in learning” ens pot apuntar algunes idees per a la discussió. La podreu trobar subtitulada en català.

En qualsevol cas el que es segur és que la discussió cal iniciar-la, i després mantenir-la per tal de millorar les anteriors estadístiques.