Comença el curs

Com cada setembre comencem un nou curs, un nou viatge com diu el nom del nostre bloc. I com sempre esperem que sigui un viatge profitós, enriquidor i , perquè no, divertit.

Alguns ens tornem a trobar, altres ens acabem de conèixer i per donar-vos la benvinguda a tots vosaltres he pensat en aquesta cançó d’Enya, en llatí, Miraculum, que també parla d’un viatge.

Aquí teniu la lletra, animeu-vos a traduir-la:

Miraculum

O Semel canebamus

Fabulam magnae diei,

Lunae lucem in aqua

Litora, stellam, caelum.

Vela dare.

(o) Miraculum

Vela dare. Vero

Semel salum

Sub Hesperus

Ita vela dedimus.

In hodierna die

Canimus albae nivis

Lunae lecem in gelu

Lacrima et pluvial

Vela dare.

(o) Miraculum

Vela dare.Vero

Viatores

ecce caelum

oceanus et terra!

Vela dare.

(o) Miraculum

Vela dare. Vero

Ite, Ite,

Mare, mare

sub vespertines tella

Vela dare.

(o) Miraculum

Vela dare. Vero

Et iam annus

vicesimus!

Tempus est somnium!

Vela dare.

(o) Miraculum

Vela dare. Vero

Et fortasse

crastinus deis

vela dabimus. Vela

vela dabimus. Vela

vela dabimus. Vela



Teatre per Sant Jordi: Dido i Enees

Els alumnes de 1r Batxillerat humanístic i social van participar en el concurs de teatre que vam fer a l’institut per Sant Jordi.
Aquí us deixo una presentació de fotografies de la seva obra de teatre, una adaptació del final del llibre IV de l’Eneida de Virgili.

Poema sense títol

Aquí teniu un poema de Salvador Espriu, heu de trobar un bon títol per ell, parla d’un personatge mític que ja ens hem trobat.


El somni de llibertat esdevé la cadena

que em lliga ja per sempre al meu cant dolorós.

M’he compadit dels homes, de la freda tristesa

de l’estrany temps dels homes endinsats en la mort,

i els portava cristall i cremor de paraules,

clarosos noms que diuen els vells llavis del foc.

Àguila, vinguda del naixement del llamp,

d’on veus com és pensada la blancor de la neu,

cerca, per a la llum, la més secreta vida:

per al sol, palpitant, tota nua la vida.

Obriràs amb el bec eternament camins

a la sang que ofereixo com a preu d’aquest do.

Sant Jordi

Sant Jordi i el drac, Bernat Martorell. Art Institut of Chicago.

Hi havia una vegada un poble atemorit per un drac que es menjava els ramats i cremava els camps. Va arribar el dia en que ja no hi havia més bestiar per alimentar-lo i els habitants del poble van decidir que cada dia li donarien una persona, triada a sort, per calmar la seva gana. La fortuna va voler que fos la filla del rei la primera a sortir escollida.

Ella es va dirigir cap al cau de la bèstia però va aparèixer un cavaller dalt  d’un cavall blanc que es va enfrontar amb el monstre i el va ferir de mort amb la seva llança i així va salvar la princesa i va alliberar el poble.

De tots és conegut que de la sang del drac va néixer un roser i que per això avui ens regalem roses vermelles; i també llibres, però aquesta és una altra història.

Llegendes d’herois, monstres i princeses n’hi ha moltes i a moltes tradicions, busqueu entre els mites grecs un que tingui els mateixos protagonistes que la nostra llegenda de Sant Jordi.

Feliç Sant Jordi!

Electra

El dijous 8 d’abril amb els vostres companys de 1r i 2n de Batxillerat vam anar al TNC a veure la representació de Electra, una tragèdia de Sòfocles.

Aquí us deixo un resum de l’argument però li falten algunes dades que vosaltres heu de completar: Electra vol venjar la mort d’Agamèmnon, a mans de Clitemnestra i Egist , i per aixó espera la tornada d’Orestes que l’ajudarà a complir aquest desig.

Quina relació tenen aquests personatges?

Cartell d'Electra. TNC