Us desitgem bon dia, després d’una setmana que, més que de finals d’octubre sembla de maig, pel bon temps que ha fet. Perquè pel que fa a les atzagaiades de les últimes notícies sobre educació sembla que tornem al temps de la Revolució Francesa. Un moment en què els revolucionaris es veu que van canviar, per pocs anys i sense èxit, el calendari gregorià perquè no quedés cap indici de religió… I pel que sembla, ara es repeteix la història: parlem de la proposta gairebé unitària que va fer la setmana passada el Consell Escolar de Catalunya: proposaven que les vacances de Nadal passessin a dir-se vacances d’hivern i les de Setmana Santa vacances de Primavera. Al Consell Escolar de Catalunya en formen part representants: del professorat, d’Associacions de Pares d’Alumnes, d’Alumnes, de Personal d’Administració i Serveis dels centres docents, representants de centres privats, d’organitzacions sindicals, d’Organitzacions patronals, de Moviments de Renovació Pedagògica, de Consells escolars, representants d’Universitats de Catalunya, de Personalitats de prestigi en el camp de l’educació, de l’Institut d’Estudis Catalans, del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats…
En definitiva, tot un munt de gent amb cultura que pretén esborrar la tradició cultural del nostre país. No es tracta de ser religiós o no, no es tracta d’imposar una fe determinada o no en l’educació, es tracta de no deixar-nos orfes de tota la història que ens conforma, despullats dels sentiments que hem viscut amb aquestes tradicions i desdibuixats de la identitat que ens ha fet com som.
Però aquesta proposta no és l’únic estirabot que volem ressaltar de la setmana. L’altre ve de més lluny. De Madrid, del ministre Gabilondo, que ha anunciat una possible ampliació de l’Educació obligatòria fins al 18 anys. Assegura que no serà d’aquí poc, que s’implantarà, però ja ho ha deixat anar. Es veu que hem de prendre exemple d’altres països, com Portugal, on l’educació obligatòria és fins als 18 anys i resulta ser l’únic país que ens supera en fracàs escolar. Tothom sap que la reforma que es va fer amb l’ESO fins als 16 anys no funciona. Ho sabem tots: mestres, alumnes i pares. Però ningú s’atreveix a denunciar-ho. Ja podeu pensar, doncs, que contents que ens sentim amb aquesta declaració d’allargar, encara més, l’educació obligatòria.
Entre una barrabassada i l’altra, aquest país no pot avançar de cap manera. I a aquest pas, per cert, no sabrem ni d’on ve aquesta paraula barrabassada −que també té un origen religiós. Tot i així, n’hi ha que en continuaran fent.