Al setembre d’aquest any, prop de 100.000 alumnes catalans podrien accedir a una plataforma de continguts docents digitals que inclourà la distribució de targetes moneder electrònic precarregades amb la subvenció pública. D’aquesta manera es fa un pas més el procés de digitalització de les aules, que ja ha començat amb el projecte eduCAT 1×1.
Tal com ho explica Jaume Graells, director general d’Educació Bàsica i Batxillerat, “el projecte eduCAT 1×1 és molt més que instal·lar ordinadors a les aules, es tracta d’incorporar els alumnes a la xarxa”. En realitat, l’acció combinada és complexa i consta de la dotació d’ordinadors als alumnes però també de pissarres digitals a les aules, connexió eficaç a internet, formació oferta als mateixos centres docents i la garantia d’accés als materials docents digitals.
Aquesta darrera qüestió és la que ara afronta el Departament d’Educació amb la creació d’una gran plataforma de materials educatius, anomenada Empúries, que ha d’estar a punt per servir a partir del setembre desenes de milers d’alumnes i al llarg del curs vinent tot l’alumnat de primer i segon d’ESO.
Sense aquesta intervenció pública, cada creador de continguts digitals (editorials i altres empreses) disposa d’un canal d’accés propi i, en alguns casos, d’un entorn virtual de treball. Això obligaria els estudiants a connectar-se i desconnectar-se de diverses plataformes al llarg de la jornada escolar i complicaria l’accés als materials.
Solució tecnològica
El primer pas consisteix a trobar una solució tecnològica que asseguri que s’accedeix a tots els materials des de qualsevol entorn. Aquesta setmana s’ha firmat el contracte amb l’empresa que ha guanyat el concurs per produir aquest “bus de connexió”. L’empresa catalana 3&punt, de Sitges, té experiència en aquesta matèria perquè ha desenvolupat productes semblants per a la Universitat Oberta de Catalunya.
Però aquesta eina és només l’esquelet, i el que ha de venir tot seguit és una plataforma que la faci servir i vagi més enllà de la interconnexió entre catàlegs de materials.
A les aules que ja estiguin digitalitzades, el centre escollirà quin entorn virtual de treball prefereix entre els que hi ha disponibles. Ara mateix n’hi ha tres de potents, però n’hi podria haver altres. Sigui quin sigui l’entorn triat pel centre, cada professor podrà recomanar els materials que cregui adequats i els alumnes hi accediran des de la mateixa plataforma Empúries.
Materials gratuïtsUn dels objectius d’aquesta operació és aconseguir la gratuïtat dels materials educatius bàsics. Per això els alumnes rebran una targeta moneder que ja tindrà un saldo inicial a càrrec de l’administració. Amb aquesta quantitat, encara per determinar, hauria de ser possible accedir als materials bàsics, l’equivalent als llibres de text. La competència i la reducció de costos fruit de la digitalització hauria de permetre que els preus siguin molt més baixos.
A més, la plataforma s’obre a materials complementaris. De la mateixa manera que els usuaris d’alguns telèfons mòbils accedeixen a botigues d’aplicacions de costos baixos, els impulsors d’aquesta transformació creuen que hi haurà moltes aplicacions barates.
Es tracta d’avançar cap a la personalització de l’ensenyament, de manera que cada alumne pugui rebre l’atenció que requereixi en funció de les seves prioritats, de les seves capacitats o de condicions especials com ara disminucions físiques o la condició de nouvingut de primera generació.
La plataforma permetrà, a més, que els professors que hagin optat per ser ells mateixos creadors de continguts digitals tinguin un espai on posar-los a l’abast dels alumnes. També incidirà en el sector de la creació de continguts, ja que els petits editors que no poden desenvolupar entorns virtuals podran seguir actius en el mercat dels continguts.
A l’abril s’ha de tenir el “bus de connexió” en marxa, i serà aleshores quan es decideixi quina empresa obté per concurs la concessió de serveis per quatre anys.
Model pioner al món
Al Departament d’Educació no amaguen les seves dificultats per explicar el projecte, perquè no hi ha antecedents que permetin una referència exemplar. Es tracta d’un model únic al món, d’una innovació radical que ha de transformar el sistema educatiu català, com explica David Medina, un dels responsables d’innovació d’aquest departament.
En altres comunitats autònomes han optat per la simple distribució de desenes de milers d’ordinadors gratuïts, sense cap altra acció de suport, a risc de trastocar els mercats de distribució i producció de “hardware”. Al departament defugen les comparacions, però tenen clar que la seva opció és tan difícil de comunicar com excel·lent en els resultats i confien que a mesura que s’estengui les famílies viuran de forma directa l’experiència de la digitalització de les aules catalanes.
Ara mateix, participen en el projecte eduCAT 1×1 més de vint mil alumnes de prop de 200 centres públics i concertats i a partir del setembre s’hi incorporaran més de 60.000 estudiants més. El departament ha de decidir encara si la plataforma Empúries s’oferirà només als nous alumnes que s’incorporin a eduCAT 1×1 o si també s’amplia al 1.200.000 d’alumnes catalans que, encara que no tinguin aules digitalitzades, sí que podrien accedir a la plataforma de continguts docents digitals des d’altres llocs.
