http://www.3cat24.cat/noticia/497925/societat/La-meitat-dels-professors-temen-que-els-alumnes-els-agredeixin

La meitat dels professors tenen por que els seus alumnes els agredeixin i se senten amenaçats per l’ambient que hi ha als centres educatius. Són dades d’una enquesta que la federació d’ensenyament de la UGT ha fet a 1.300 docents de 14 comunitats autònomes. Segons aquest estudi, un 7,4% dels professors asseguren que els alumnes els han agredit algun cop i gairebé un 2% admeten que pateixen una agressió física almenys un cop al mes, tot i que no especifiquen a quina mena d’agressions es refereixen. A més, un 32,4% declaren haver estat intimidats alguna vegada.

L’enquesta del sindicat també conclou que un de cada tres professors té nivells elevats d’estrès en la seva relació amb els alumnes i més de la meitat ha de treballar amb estudiants que fan gamberrades, contesten malament o impedeixen el desenvolupament normal de les classes.

En canvi, un 5% declara no sentir estrès en la seva relació amb els alumnes. Pel que fa al gènere, les dones tenen més estrès que no pas els seus companys masculins.

Una llei que reconegui l’autoritat del professorat

Basant-se en aquestes dades, la UGT reivindica “una llei estatal que reconegui l’autoritat pública de tot el professorat” i reclama que s’adoptin mesures de prevenció als centres educatius per corregir aquest tipus de comportaments. En concret, la UGT considera que cal “millorar, controlar, legislar i afavorir les relacions professorat-alumnat i la dels mateixos alumnes entre ells”.

També recomana introduir mesures per prevenir la violència escolar, entre les quals “l’atenció a la diversitat, l’ampliació de les plantilles, la dotació de nous perfils professionals”, etc.

L’entrada en vigor del nou calendari escolar, que preveu un avançament en l’inici del pròxim curs acadèmic, ha obligat a avançar dos mesos el termini de preinscripció d’alumnes per al curs 2010-2011. Els estudiants que ­optin al milió de places que ­ofereixen les es­coles públiques i concertades catalanes podran formalitzar la seva sol·licitud a partir de dimarts, 2 de febrer, fins al dia 16 del mateix mes, va SDHpconfirmar ahir la Conselleria d’Educació.
En total, són 1.032.382 les places que es convoquen, corresponents al segon cicle d’educació infantil, a primària i a secundària. Així, el 2010-2011 hi haurà 23.362 noves places públiques en el sistema educatiu català, davant les 1.009.020 d’aquest any, fet que suposa un increment del 2,3%.
Per primera vegada, a més, les famílies monoparentals quedaran equiparades amb les famílies nombroses en el procés de preinscripció, i obtindran els mateixos punts per optar a la plaça que sol·licitin.
L’avançament de dos mesos del període de preinscripció respon al canvi de calendari aprovat recentment per la conselleria, que té previst començar el curs la segona setmana de setembre. La matrícula definitiva es farà del 7 a l’11 de juny.
La majoria de les sol·licituds de preinscripció es faran en el ­primer curs d’educació infantil (P3) i en el primer nivell de secundària, cursos en què s’oferiran 85.563 i 75.274 places, res­pectivament.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=681897&idseccio_PK=1011&h=

François Dubet: «L’escola ha de tractar bé els vençuts»

Aquest expert en educació, un dels més respectats a França, diu que el model escolar confeccionat a mida de la nació s’esgota. La immigració convida al ‘redisseny’.

Aquest sociòleg sosté que l’escola ha aconseguit ser democràtica però que li falta ser justa. I en aquesta lluita està ficat. François Dubet (Périgueux, 1946), director d’estudis de l’École des Hautes Études en Sciences Socials, és autor d’assajos que han sacsejat el sistema francès, com ‘La escuela de las oportunidades’ i ‘El declive de la institución’, publicats en castellà per Gedisa. La Fundació Jaume Bofill l’acaba de convidar a Barcelona per parlar-ne, d’aquests i de més.

–Ha canviat el paisatge a les aules. I a vegades amenaça tempesta.
–Les escoles estan dissenyades a la mida de la nació. Pretenen formar bons francesos, italians o catalans. Però les coses han canviat. Cal construir programes perquè tothom els pugui realitzar.

–L’atonia d’alguns pot frenar el progrés dels altres, ¿no li sembla?
–Una escola justa no és la que fabrica vencedors que acumulen mèrits, sinó la que tracta bé els vençuts que no en tenen. Ells posseeixen tants valors humans i socials com els altres.

–Els exàmens no els avaluen.
–Jo sóc partidari de no seleccionar els alumnes fins als 16 anys. S’ha de crear unitat. Després ja començarà el combat. Perquè si es comença massa aviat, hi haurà una minoria excel·lent i una immensa majoria exclosa.

–Buscar l’excel·lència no sembla un mal propòsit.
–Però no es parla mai del 20 o el 30% de gent completament incompetent. Si per produir un Albert Einstein o un Rafa Nadal fa falta que hi hagi milers de cadàvers escolars, potser és millor que no es produeixin… La recerca de l’elit ha causat a França una feble confiança en les institucions i una baixa estima en els alumnes. I és a l’elit a qui li interessa que això passi.

–Això, al país de la llibertat, la igualtat i la fraternitat…
–L’escola ara és millor que fa 50 anys, quan hi estava vetada l’entrada de dones, pagesos i obrers. Però no es té en compte la realitat de les aules. Per exemple, el 1970 l’escola va passar a ser mixta, l’adolescència i la seva revolució hormonal van entrar als centres, però ningú va preveure fins a quin punt això canviaria les coses.

–A la barreja de sexes s’hi suma ara la diversitat de cultures.
–L’escola del segle XXI ha de ser comuna, eficaç en termes econòmics –si els alumnes senten que el diploma no els serveix, deixaran d’anar-hi–, i complir una funció moral: formar individus generosos i oberts.

–¿Existeix ja algun model que reuneixi tanta virtut?
–L’escola escandinava no està malament. Els nens hi van contents, té un bon nivell i més igualtat. ¿El secret? Als països protestants el mestre no és el successor del capellà.

–¿Què vol dir?
–Els països on el sistema educatiu falla són aquells que tenen una relació teològica amb l’escola. Com que és una institució creada per l’església, creiem que té un deure sagrat: salvar el món.

–¿No exagera una mica?
–No. Esperem que l’escola fabriqui igualtat d’oportunitats, que determini la competència de l’individu, reemplaci la família, integri les minories. ¡Això no és raonable! Prestaríem un gran servei a l’escola si no esperem que arregli tots els problemes socials.

–En pot suavitzar alguns.
–A França tot passa com si haguéssim renunciat a reduir les desigualtats socials. Ens conformem de dir: «Gràcies a l’escola, els pobres es podran tornar rics». ¡És fals! Primer, perquè els pobres es belluguen pitjor a l’escola, i segon, perquè els rics no estan disposats a cedir-los el lloc.

–Seria just que el mèrit manés. Però vostè no hi està d’acord.
–El que no és just és que les notes defineixin tots els mèrits escolars. L’escola es concentra en l’alumne que va primer en matemàtiques, però es desentén del que és amable, que socialment resulta molt útil. ¡Això és un regal per a les classes acomodades! A més, des de la perspectiva de l’individu, el mèrit és molt violent.

–¿Violent en quin sentit?
–Fa 50 anys un nen obrer podia dir: «No he tingut èxit a l’escola per culpa del sistema capitalista i burgès». Avui l’escola meritocràtica el condemna a dir: «Si no he tingut èxit a l’escola és perquè sóc un nul». I això el torna violent contra els educadors, i fa créixer l’absentisme.

–I a sobre hi ha crisi d’autoritat.
–Cada alumne ha de percebre el seu centre com una comunitat política en la qual existeix una llei i aquesta llei s’ha de respectar. Per la seva banda, els professors hi han d’estar presents.

–Els que, a vegades, no ho estan són els pares.
–Hi ha veus que reclamen que la dona torni a casa, però això no passarà. Per tant, l’escola ha d’acollir, fer sentir el nen que allà es fa més intel·ligent i més lliure. El problema, insisteixo, és que l’objectiu és tenir èxit en la competició…