La revista Àuriga reclama a la Generalitat que ‘revoqui’ la seva negativa a continuar subvencionant les subscripcions
La revista Àuriga
Leave a reply
Category Archives: Seccions
XXXII Premis Baldiri Reixac
Aquests premis, destinats a l’estímul i al reconeixement de l’escola catalana, són dotats per la Fundació Lluís Carulla amb les aportacions voluntàries dels receptors del llibre-nadala que la Fundació tramet cada any a persones interessades per la nostra cultura.
| El termini de presentació s’acaba el dia 12 de febrer de 2010. |
Per consultar les bases i els premis CLICA AQUÍ
Carta de la Marta sobre els ordinadors a les aules
Aquesta carta en clau d’humor circula aquests dies per internet. Us emplacem a llegir-la:
Me llamo Marta y soy alumna de 5º de primaria.
La semana pasada nos trajeron un montón de ordenadores, para todos menos para el profesor. Nos pusimos muy contentos porque pensamos que
también nos pondrían aire acondicionado en verano (nos morimos de calor) y que traerían una pizarra nueva, sin reflejos y en la que se pueda escribir sin que la tiza resbale, sillas y mesas nuevas adecuadas a nuestra estatura, estanterías y una taquilla para nuestras cosas. Pero no, sólo trajeron ordenadores. Y sin lupa porque son muy pequeños, pero eso da igual.
Por lo menos nos lo han regalado enterito, porque mi primo de Ripollet dice que mis tíos han tenido que pagar la mitad del portátil, por eso de ser catalanes. Esto no lo entiendo muy bien.
El primer día no hicimos nada con ellos porque tiene un sistema que es diferente al que tenemos en casa, un tal Linux, y que el maestro no conoce.
En realidad no sabe nada de informática. Dijo que ya miraría algo, pero María, otra empollona, le contestó que ella podía enseñarle, pues en su casa tiene un ordenador y sabe manejarlo. Todos nos reímos, pero el maestro, no.
El maestro también dijo que eran para nosotros y que nos los podíamos llevar a casa. Yo cogí el mío y lo guardé en la mochila, pero a mi amiga Mati se le cayó y se le rompió todo -el maestro le hizo una foto-. A Luis se lo robaron unos gamberros mientras volvía a casa y a Santi se lo rompió Mateo, el niño que nos pega a todos.
En clase los que más usan el ordenador son Toni y Andrés. Son dos niños un poco retrasados y que antes sólo molestaban. Ahora con el portátil les ponen una película de dibujos y están más callados.
Ayer nos explicaron cómo sacar información de internet y nos mandaron deberes para buscar en casa. Mi papá, que ahora no trabaja, dice que no tenemos dinero para internet, por eso no he podido hacer los deberes esta semana y ya me han regañado en el cole. Por eso, además de los libros y cuadernos, también cargo con el ordenador. Ahora ya no uso mochila sino el troler de mamá de cuando podíamos ir de finde o de viaje.
A mi hermano mayor en el insti también le van a dar uno y él está muy contento pues dice que podrá colgar fotos y chatear con las chicas.
También me ha dicho que, a partir de ahora, no tendrá que fijarse en las faltas de ortografía pues el ordenador las corrige automáticamente.
Es maravilloso, también, porque antes las clases eran pesadas y largas y ahora duran 10 minutos o menos. A muchos compañeros no les funciona; otros les tarda tanto en ponerse en marcha que para cuando lo consigue suena el timbre de salida.
Y sin olvidar que los electricistas nos dejaron tres días en el patio poniendo enchufes porque la batería no dura nada y nos hacemos un lío de cables en la clase que podemos jugar al enredos.
Como las cosas que trae el maestro no se pueden abrir, dice que pondrá las notas según le demos más o menos la lata y según el tiempo que tardemos en abrir el invento.
Se acabó estudiar, la calculadora y las reglas. Y sacar punta, tener buena letra y tener un cuaderno de diez. Es fantástico. Pobrecillos los que aún están en 4º porque los veo muy estresados.
Yo me paso la mañana con el Google Earth. Ya me lo sé de memoria y no tengo otra cosa que hacer.
En matemáticas, es lo mejor: sólo tienes que elegir entre tres respuestas y además te dan otras tres oportunidades.
Y si en lengua no te sale algo, lo buscas en internet y ya está.
Finalmente todos sacaremos sobresaliente porque leer ya sabemos, pero vamos a aprender a comprender. El maestro dice que es una competencia básica.
Es genial.
Marta
Passar més gana que un mestre d’escola
La situació que estem vivint els substituts d’Educació de la Generalitat és cada dia més precària. I això què ho fa? Aquest curs el departament ha posat en marxa els nomenaments telemàtics. Per als que no coneixeu aquest calvari, vol dir que la gent que estem a les llistes de substituts ens connectem a la xarxa per saber si se’ns ha adjudicat una vacant en algun centre. Resultat? Manca total de transparència i molta impotència.
Des de l’estiu que estic esperant que m’adjudiquin un lloc de treball i no puc saber si m’avisaran o, ni tan sols, si ho faran al llarg d’aquest curs. I això que ja fa uns tres anys que treballo per al departament. Encara més: encara s’obre la borsa cada any per tal que la llista de mercenaris de l’ensenyament continuï allargant-se i cada cop hi hagi més persones treballant en males condicions, sense feina fixa ni assegurança, tot esperant el xiulet que t’avisa que ja tens feina! Potser només uns dies, però seràs feliç perquè treballes, i no saps si el mes següent tindràs tanta sort. Per tot això, senyor Maragall, digui’ns quin futur ens espera i si realment seria millor deixar de banda la nostra vocació, per buscar una feina que ens asseguri el pa i la dignitat.
L’Institut Tortell Poltrona
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/rrukndb5PNU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Entrevista amb Stephen Downes
«Internet fa possible que l’educació avui estigui a l’abast de moltes més persones»
Gener de 2010 / Per Eva Millet
Conegut com el pare de l’eLearning 2.0, el canadenc Stephen Downes va ser a Barcelona per participar en el VI Seminari de la Càtedra UNESCO d’e-learning de la UOC. Downes és investigador sènior de l’Institute for Information Technology de New Brunswick, Canadà. Especialista en educació per mitjà de la xarxa i nous mitjans de comunicació, la seva aspiració és aconseguir que el coneixement es pugui transmetre sense barreres a internet.
Vostè és conegut com el pare de l’e-learning 2.0: Ens podria descriure en què consisteix?
L’ensenyament en línia es va gestar a les acaballes dels anys vuitanta, a partir de l’ús dels ordinadors en conferències. Però el sistema es crea quan apareix la xarxa, a mitjan anys noranta. El 1996 la Universitat de Maryland va començar a fer cursos a través de la seva pàgina web (la UOC també és pionera; el seu primer any acadèmic va ser el 1995-1996!). Al cap de poc ja es comencen a desenvolupar programes per a aquesta mena de continguts, com Web Course Tools (WebCT), Blackboard (www.blackboard.com) i Moodle (http://docs.moodle.org/es). Avui es fa un pas més, que és utilitzar les tecnologies de les xarxes socials com Facebook, Twitter i YouTube per a facilitar la transmissió dels coneixements. Això és l’e-learning 2.0, que també pot existir creant una xarxa social pròpia. Al principi, la base de l’aprenentatge virtual (e-learning) eren les classes en línia, però avui es demostra que és molt més: és un tema de comunicació en línia.
Aquest sistema fa més accessible l’educació, la qual cosa coincideix amb la seva filosofia: vostè aspira a una societat «en què el coneixement i l’ensenyament siguin béns públics i no s’acaparin ni s’amaguin per a aconseguir riqueses i influència». Es va per aquest camí?
A cada societat hi ha forces que treballen en aquest sentit i altres que s’hi oposen. És difícil precisar, però la veritat és que internet i les seves tecnologies fan possible que l’educació avui estigui a l’abast de moltes més persones. No obstant això, els editors volen controlar la informació, els governs, les seves polítiques… Hi ha moltes maneres en què forces externes limiten l’autonomia i la llibertat personal dels individus. De vegades es pensen que ho fan per raons lloables (i a vegades ho són), però en general controlar la informació no és positiu.
Tinc la impressió que la informació ja no és controlable, que no hi ha camí de tornada. Com si la revolució ja hagués començat fa temps…
Sí, és cert, però sempre hi ha una contrarevolució. Li posaré un exemple. El llançament d’aparells com l’iPhone és un pas enrere perquè les aplicacions que porta aquest producte totes estan controlades per Apple. La firma no solament els fabrica sinó que controla les aplicacions que es fan servir i també quins continguts, quina informació es distribueix. L’usuari de l’iPhone només pot accedir a la informació per mitjà de servidors aprovats per Apple… Això és un pas enrere perquè als nostres ordinadors hi podem posar/crear qualsevol contingut. A més, quan hi ha un control d’aquesta mena també es tendeix a controlar més l’aspecte comercial; s’ha de pagar, per exemple, per a actualitzar el sistema operatiu de l’iPhone, i pels continguts, per l’accés… I la gent no sempre té diners per a fer-ho!
Com es pot democratitzar més internet?
Hi ha dues maneres de fer-ho: una, millorar les habilitats de la gent per a treballar amb les tecnologies i, l’altra, fer la tecnologia més simple (cosa que passa constantment). Però necessitem tots dos aspectes perquè no és un tema de bregar solament amb eines tecnològiques sinó també amb conceptes i informació. Per això la gent necessita tenir destresa semàntica: una educació que els permeti ser hàbils en el llenguatge de les noves tecnologies. Si no són capaços de crear, de parlar i d’enviar missatges, si són receptors passius, són com analfabets… Un altre punt clau és el de l’accés fàcil a internet i uns preus més econòmics.
Tornant a l’e-learning 2.0, quins són els altres avantatges de l’ús de les xarxes socials en l’ensenyament mitjançant internet?
El principal és que posa els estudiants en un ambient en què es crea alguna cosa. No són receptors passius d’informació, sinó que estan involucrats en el procés de buscar, crear i produir informació. I aquesta és la manera en què s’aprèn: no aprenem perquè ens expliquen coses, sinó perquè les fem. Per què agafem apunts en una classe tradicional? Perquè és una manera de treballar amb la matèria que t’ensenyen: la fas teva. I això és el que produeix el teu coneixement, és el que modela el teu cervell.
I és possible aconseguir aquest efecte amb aquestes noves eines?
Sí, perquè a internet es pot escriure, dibuixar, crear imatges… De totes maneres, hem de ser curosos perquè la tendència en les tecnologies de l’educació a la xarxa és buscar aplicacions que facin les coses per tu (com ara prendre notes, buscar informació…), però quan la màquina et fa les coses, no aprens. Són les eines que t’ajuden a fer coses però no et fan la feina les que t’ajuden a aprendre.
Quan es va crear l’Open University al Regne Unit, el 1969, un dels seus objectius era facilitar l’accés a l’educació a persones amb discapacitat. M’imagino que aquest factor també es té molt en compte en l’ensenyament per internet…
Sí, del tot. El wwwConsortium (W3C, una organització que té per objectiu aconseguir el màxim potencial del web) té el que es coneix com la «Iniciativa per a l’accessibilitat», que investiga maneres de poder accedir a internet per a persones amb diferents tipus de discapacitat, com ara lectors de pantalla, que llegeixen en veu alta el contingut d’una pàgina web.
Un altre aspecte que pot ser una barrera a la xarxa és el llenguatge. Com es podria resoldre?
El tema de la llengua és delicat. L’anglès ha dominat fins ara, però avui hi ha més parlants de xinès en línia que no pas angloparlants, encara que molts d’aquests xinesos parlen anglès… De totes maneres, jo penso que no interessa que domini una llengua perquè cada llengua implica una manera diferent de veure el món, de representar les possibilitats. Per això cal preservar aquestes llengües. La traducció és una sortida perquè ningú no pot aprendre tants idiomes. No obstant això, una bona traducció és difícil perquè implica un procés cognitiu que una màquina no pot fer.
Se’n recorda, de la seva primera trobada amb la xarxa? Es va adonar que seria una cosa tan crucial per a la seva vida?
Vaig començar a treballar amb computadors als anys vuitanta, quan internet era una cosa menor. Ja llavors em va semblar que serien una cosa molt interessant. Vaig continuar fent-los servir en diferents projectes, però recordo un moment clau, que va ser quan em van parlar d’un programa anomenat MUD (Multi User Dungeon): un videojoc de rol, al qual em van dir que podria accedir des del meu ordinador de casa. De manera que vaig fer servir el meu mòdem, em vaig connectar amb el servidor de la universitat i em vaig inscriure en aquest MUD. El joc et donava una descripció de la situació (del tipus «Ets davant d’un castell, la porta és tancada») i tu li escrivies una ordre («Obre la porta», «Mata el monstre», etc.). Era un típic joc, però la cosa interessant era que hi havia altra gent que també era a casa, a la xarxa, als seus ordinadors, jugant al mateix joc al mateix temps que jo… I jo podia parlar amb ells. Va ser llavors que em vaig adonar que allò no era un joc i prou sinó una cosa molt millor.
Ocurrències d’Educació
El ministre d’Educació ha obert el debat sobre la possibilitat d’ampliar l’ensenyament obligatori fins als divuit anys, i a mi em sona a una altra argúcia més per intentar reduir les xifres d’atur. Fa 20 anys, en uns moments d’altíssim atur juvenil i amb el PSOE en el poder, es va elevar l’ensenyament obligatori dels 14 als 16 anys. Encara que la proposta pot servir com a exercici acadèmic per a la discussió dels experts, Ángel Gabilondo actua ara com a màxim responsable del ministeri i hauria de concretar com més aviat millor el contingut d’aquesta sorprenent iniciativa. Hi ha massa problemes pendents en el sistema educatiu espanyol, inclosos alguns de tan greus com la qualitat de l’ensenyament, el fracàs escolar o la violència a les aules, si no motivats, sí facilitats per la LOE.
No és estrany que la comunitat escolar hagi reaccionat amb escepticisme i també amb rebuig davant la proposta ministerial. Ni les famílies espanyoles ni els centres educatius, ja siguin públics, concertats o privats, estan en condicions d’afrontar un repte els resultats del qual disten molt d’estar garantits. Fins i tot hi ha qui opina que es tracta d’una nova ocurrència de l’executiu per distreure l’atenció o que la finalitat última és maquillar les dades de l’atur en retardar la incorporació dels joves al mercat laboral.
Xus D. Madrid
Aprofitar el temps quan els alumnes ja saben què volen
Punt de vista: http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/7-editorials/130268-aprofitar-el-temps-quan-els-alumnes-ja-saben-que-volen.html
El ministre espanyol d’Educació, Ángel Gabilondo, ha aconseguit una fita inèdita: presentar una proposta per retocar l’educació secundària obligatòria sense que s’hagin esverat ni el Partit Popular ni les comunitats que, com Catalunya, tenen competències exclusives en aquesta matèria. Els canvis anunciats afecten de ple quart d’ESO, que el ministre vol convertir en un curs orientatiu cap al batxillerat o la formació professional, pensant sobretot en els alumnes que arribats a aquest punt ja tenen clara la via per la qual optaran. D’aquesta manera hi hauria un tronc comú d’assignatures i un altre d’específic amb un contingut més professional o més enfocat cap al batxillerat, segons les preferències de l’alumnat. A més, tant una via com l’altra donarien el títol d’ESO i permetrien que l’alumne s’hi repensés quan hagués acabat el curs. És una mesura assenyada. Pel que fa al PP, és normal que l’aplaudeixi perquè recull en part la seva petició d’allargar el batxillerat (a la pràctica, quart d’ESO funcionaria com un curs preparatori). També satisfà els populars la intenció de Gabilondo de fer una avaluació externa a sisè de primària i a tercer de secundària a tots els centres de l’Estat. D’aquesta manera s’aconseguiria tenir una idea global del coneixement de totes les matèries, però sobretot del nivell de castellà, una obsessió dels populars a Catalunya. La mesura, que des d’aquí considerem del tot innecessària perquè ja sabem de sobres que no és pas la salut del castellà el que ha de preocupar-nos (sinó del català o fins i tot de l’anglès), podria tenir malgrat tot un efecte inesperat. Demostrar una vegada per totes la demagògia que sobre aquesta qüestió es fa tan sovint.
Interactuem a l’escola
La pàgina WEB INTERACTUEM A L’ESCOLA, està realitzada per l’Àrea d’Educació de la Fundació Pau i Solidaritat País Valencià.
Hi podem trobar un ampli ventall de propostes formatives i informatives adreçada tant a alumnat com a professorat, ofereixen eines específiques per a l’educació global. El projecte “Interactuem a l’Escola” aglutina l’elaboració de recursos didàctics així com la proposta educativa que duemnals centres educatius d’infantil, primària i secundària (ESO, Batxiller i Formació Professional) , de forma gratuïta.
Què hi podeu trobar?
Documents que ens seran útils, jocs (per exemple, un joc sobre el desenvolupament), enllaços d’interès, una galeria fotgràfica i audiovisuals sobre: el treball, el consum, la desigualtat, la immigració, la violència i el poder.
Imitant Monturiol
El cesire*.aulatec. Aula de recursos de Tecnologia del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya juntament amb el Museu Marítim de Barcelona i la col·laboració d’EnginyCat i el Consell de Coordinació Pedagògica, en motiu de la celebració de l’Any Monturiol, organitzem una proposta d’activitats per tal de fer una trobada per presentar i compartir els treballs realitzats durant el curs escolar 2009/2010 a les aules, per l’alumnat d’educació primària i d’educació secundària.
Els objectius i reptes a assolir amb aquests treballs els marcarà cada centre, tenint en compte que els treballs podran consitir en:
Desenvolupament d’una WebQuest.
La construcció de maquetes de submarins. Les maquetes podran ser: Decorativa sense capacitat d’immersió. Operativa i resoldre reptes com la immersió, la propulsió, la regeneració d’aire respirable, el control, …
Una petita representació teatral que mostri una part de la vida de Munturiol. Podra ser gravada en vídeo i incorporada a una pàgina web.
El disseny i construcció de una pàgina web realitzada a l’entorn d’en Narcís Monturiol i els submergibles Ictineu I i Ictineu II. A més la web hauria d’incorporar, com a mínim, un resum del seu contingut en una llengua estrangera (anglès, francès, alemany, italià, …), per poder ser consultada arreu del món.
Altres treballs relacionats: científics, dibuixos, retallables, auques…