Category Archives: Seccions

L’ACC estudia els hàbits del joves quant a les tecnologies

 

 

 

 http://www.consum.cat/ecofin_webacc/AppJava/frontend/noticies_detall.jsp?id=770&idioma=1

L’Agència Catalana del Consum estudia els hàbits del joves amb el mòbil, l’ordinador i Internet

Quasi tots els estudiants d’ESO de Catalunya tenen mòbil (92,27%) i ordinador (96,71%), tot i que la gran majoria no ha participat en la seva compra

·Els espais més consultats pels joves són les pàgines personals (24,5%) i els xats (21,8%)

·El 92% té messenger. Els nois tenen més tendència a jugar online i a penjar vídeos al Youtube, mentre que les noies, solentenir pàgines personals com Metroflog o Myspace

·Cada cop els joves comencen a tenir mòbils i/o ordinadors abans: els joves d’11-12 anys van tenir el seu primer mòbil als 10,3 anys i el seu primer ordinador als 8,1; mentre que els joves de 16-17 anys van tenir el seu primer mòbil als 11,9 anys i el seu primer ordinador als 10,8

·Pels estudiants de secundària l’entorn virtual no s’associa a una plataforma per a la compra: el 17% compra per Internet

·El 90% dels estudiants de secundària configuren un perfil de jove on-line

Aquestes són algunes de les conclusions que ofereix l’estudi Els joves i les nTICs (noves tecnologies) d’accés a l’entorn virtual, que té com a finalitat conèixer els hàbits del consum dels joves estudiants no universitaris de Catalunya per tal d’elaborar propostes.

CiU adverteix que no hi haurà pacte amb qui qüestioni la immersió

http://paper.avui.cat/politica/detail.php?id=183859

Pere Gendrau

“Si algun partit pretén modificar el sistema d’immersió lingüística ha d’oblidar-se de comptar amb CiU per a qualsevol pacte polític de futur i no només per als pactes en educació”. Així de clar va ser ahir el portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, quan va valorar les negociacions que està portant a terme el ministre Ángel Gabilondo per aconseguir un pacte educatiu. El missatge anava dirigit al Partit Popular, des d’on s’ha demanat que la reforma educativa plantegi que el castellà també sigui llengua vehicular a Catalunya.

El portaveu de CiU va fer aquestes declaracions després de reunir-se amb el ministre Gabilondo, a qui va posar com a condició per al pacte el respecte a la LEC. Fonts del grup assenyalen que la trobada va ser positiva i que no sembla que el titular d’educació es plantegi cedir a les pretensions lingüístiques dels populars. Amb tot, estaran atents a altres propostes, com ara les d’impulsar un cos estatal de docents o unificar criteris curriculars.

Al marge de la llengua, Duran va presentar una bateria de propostes al ministre en què destaquen la gratuïtat de l’escola concertada perquè, segons ell, no hi ha “llibertat” en l’elecció de centre sense gratuïtat. També planteja augmentar la inversió fins al 6% del PIB en vuit anys i un calendari per aconseguir els objectius de Lisboa 2010.

IV Premi Espiral d’edublocs 2010

http://edublogs10.ciberespiral.org/

La Asociación Espiral, Educación y Tecnología’, convoca el IV Premio de Edublogs 2010.

S’estableixen premis per a diferents categories:

  • Blocs de mestres d’infantil
  • Blocs col·lectius de professorat
  • Blocs de centres educatius
  • Blocs de biblioteques escolars
  • Blocs d’alumnes
  • Blocs d’associacions de pares i mares

Termini d’inscripió dels blocs: Del 20 de gener al 28 de març de 2010.

L’escola contra el món

 

L’escola contra el món

Autor: Gregorio Luri

Edicions La Campana, 2008
Obertures, 23
248 pàg.
ISBN 978-84-96735-29-3
3a edició

 

L’escola contra el món és una crida a l’esperança. Quan criticar l’escola i els mestres s’ha convertit en un esport, quan els profetes de calamitats són venerats pels mitjans de comunicació, el llibre de Gregorio Luri desemmascara tòpics, asserena els ànims i predisposa a l’acció. L’autor presenta alhora tres qualitats molt poc freqüents entre els que ara pontifiquen sobre l’ensenyament: té una sòlida formació filosòfica, coneix molt bé les escoles d’Europa i del món i parla des d’una llarga i satisfactòria experiència a l’aula. 

La veu de Luri és una veu que poques vegades es deixa sentir: és la veu dels qui hi tenen anys d’ofici, dels qui han passat gairebé tota una vida educant. A partir d’una anàlisi crítica del que ha estat el pas de l’escola moderna a la postmoderna, Gregorio Luri gosa parlar sense embuts —i amb un mesurat i oportú sentit de l’humor— de les confusions a les quals han conduït el relativisme i l’escepticisme moral, de la conversió de la multiculturalitat en un valor o del paper de les noves tecnologies en la important relació cara a cara entre mestre i alumne. I, amb la mateixa contundència, defensa el paper de l’autoritat del mestre, la primacia de la comunitat que ens fa ciutadans o la inexcusable educació de la responsabilitat i de la frustració. La conclusió és rotunda: L’optimisme no tan sols és possible, sinó que és el primer deure moral de l’educador.

Apàtrides, incultes i (de vegades) analfabets

 

Apàtrides, incultes i (de vegades) analfabets

Autora: Patricia Gabancho
Editorial: Ara Llibres
Pàgines: 142
Any d’edició: 2008

La periodista Patrícia Gabancho exposa i analitza els coms i els perquès de la situació educativa al nostre país.

«De vegades, la societat assenyala els defectes i les mancances sense ser conscient de ser la causa d’allò que critica. Tota societat té l’educació que es mereix. Però, alhora, no es pot pretendre millorar la societat sense fer el mateix amb el nivell educatiu. Les mirades, doncs, no només s’han de dirigir al món educatiu i els seus responsables, sinó també a nosaltres mateixos, ciutadans d’un país en construcció. Perquè en algun moment, més d’hora que tard, haurem d’aconseguir que el peix deixi de mossegar-se la cua.»

Multa a uns pares per les campanes del seu fill

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=683889&idseccio_PK=1021

Els progenitors, del Prat, condemnats per la via penal a pagar 700 euros

Un jutjat de Barcelona va condemnar ahir uns pares a una multa de 700 euros per no portar el seu fill a l’institut del Prat de Llobregat (Baix Llobregat) on estudiava, segons va informar ahir l’agència ACN. És una de les primeres sentències judicials d’aquestes característiques que es dicten a Catalunya. Els progenitors van fer cas omís dels requeriments del centre escolar i també dels ­serveis socials perquè obliguessin el seu fill, de 15 anys, a anar a classe.

El judici no es va arribar a celebrar, ja que la fiscalia i els advocats de la família van arribar a un acord abans de la vista perquè els imputats reconeguessin els fets a canvi que l’acusació pública substituís la pena de presó que inicialment reclamava per una multa de 700 euros. A l’acceptar els progenitors aquest acord, la vista va ser un tràmit.

Salvador E. i la seva dona estaven acusats d’un delicte d’abandonament de família, ja que reiteradament van permetre que el seu fill adolescent no anés a l’institut al barri de Sant Cosme, on l’absentisme escolar és un greu problema.

Segons van explicar ahir els professors, el noi va començar a no anar a classe a primària, però quan va arribar a l’institut la situació va empitjorar i pràcticament no anava a classe. Després d’intentar dialogar amb els pares, es va comunicar l’assumpte als serveis socials municipals i als de la Generalitat. Quan es va constatar que el problema no es resolia, l’Administració va remetre l’expedient a la Fiscalia de Barcelona, que, al seu torn, va presentar una denúncia contra els pares.

REITERACIÓ /Durant els últims anys la fiscalia ha actuat en els casos d’absentisme escolar reiterat i, sobretot, davant les comunicacions remeses per les administracions. Des del febrer fins al juny del 2009, la fiscalia va presentar almenys cinc denúncies contra els pares pe les campanes dels seus fills. En aquella època hi havia tres casos més oberts. La majoria dels denunciats són espanyols, encara que també hi havia una mare romanesa. Alguns dels pares s’han justificat dient que no poden controlar els seus fills.

Les denúncies estan avalades per informes de diferent tipologia, tant escolars com socials, i per les citacions reiterades remeses a la família del nen des de diferents organismes de les administracions municipal i autonòmica.

El Codi Penal fixa que ha de ser condemnat el que deixi de complir els deures legals d’assistència de pàtria potestat. I entre aquests deures, segons la fiscalia, hi ha, en el nucli central, els d’educació i formació. Les denúncies incideixen precisament en aquestes obligacions.

Calendari i escola

http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/132102.html

El nou calendari escolar és una oportunitat de millora

Enric Masllorens

Es parla molt del nou calendari escolar i sembla que aquest sigui el tema més important del moment escolar. Sóc dels qui pensen que cal canviar-lo, fins i tot crec que hem estat poc agosarats, però ho estem fent sense tenir en compte la comunitat educativa i, sobretot, marejant la perdiu i donant al tema una importància fora mida perquè n’oblidem d’altres veritablement importants.

Si tots penséssim que l’alumne ha de ser-ne el més beneficiat, possiblement ens seria més fàcil l’entesa i el progrés. Potser, però, el que fem és posar al davant les velles rancúnies i desconfiances i els interessos particulars, sense tenir en compte el bé comú –reivindico aquest concepte– ni el que es necessita en veritat. Tenim clar que la renúncia pot ajudar a créixer i tirar endavant el nostre país? O, si ho preferiu, en to més positiu: tenim clar què hem d’elegir per assolir el millor per a tothom?

Certament, l’aplicació del calendari demanarà canvis familiars i socials, nous costums d’organització del temps a les escoles i nova organització de les activitats educatives, i també del lleure. I això comporta canvis socials no previstos del tot, ara per ara.

Amb tot, cal preguntar-se: és realment el tema prioritari per a l’escola en aquest moment? És el que ens demana l’aplicació de la llei d’educació recentment aprovada? És el que demana el consens ampli que va possibilitar la llei? És el que ens demana la urgent necessitat de consideració social dels professionals de l’educació i de la pròpia educació?

No. Hi ha moltes coses que cal millorar del nostre sistema educatiu i de la vida diària que comporta. Ens falta diàleg, sentit comú, bona voluntat, confiança, perseverança i reflexió.

Sí, diàleg entre tots. L’hem perdut perquè tots ens sentim sota sospita, cansats i anant a contracorrent. Els sindicats haurien d’obrir la seva mirada i veure la societat i l’escola actual, que no és la que es pensen. Les associacions d’escoles, dites també patronals, hem d’entendre que la feina és prou important per treballar per l’equitat i la col·laboració plena. L’administració ha d’entendre que la burocràcia i el control han de significar l’ajuda a l’eficàcia, i no a l’inrevés. Les famílies han de reflexionar sobre el seu paper en l’educació dels fills i el paper que l’escola té, tot entenent que des de la desconfiança no es crea res de nou. I els mestres i professors, creient que la vocació ens ha de dur a ser més responsables i que el que duem entre mans és massa important per no creure-hi i treballar pel seu progrés.

El treball a fer és prou dur, els recursos que hi manquen, grans, i el paper social dels centres educatius, encara poc valorat; però podem continuar il·lusionats perquè la nostra feina viu de la confiança i de l’esperança, i perquè estem preparats. I perquè sabem que l’educació sempre comporta assumir riscos. Disposem de moltes ganes i d’una tossuda esperança.

Deixem-nos interpel·lar pel nou calendari escolar i aprofitem-lo, com a mal menor, per millorar la nostra tasca, possibilitant el diàleg en la comunitat educativa, fent-nos mereixedors de la confiança social necessària –ara sota mínims– i reflexionant sobre la nostra pràctica diària per tal de millorar-ne la qualitat i anar cap a l’excel·lència –un concepte que agrada poc als sindicats i als defensors de la mal anomenada educació igualitària–. Així, el calendari esdevé una oportunitat de millora, una oportunitat per canviar les nostres escoles, deixeu-m’ho dir, antiquades, gairebé del segle XIX, i possibilitant que els qui ens dediquem a ensenyar, persones del segle XX, puguem estar a l’altura d’uns alumnes que demanen, gairebé exigeixen, una educació per al segle XXI. Posem-nos-hi potenciant les moltes coses que fem bé, demostrant la il·lusió que majoritàriament tenim dintre de les aules. Ah, i deixeu-nos fer el que veritablement sabem fer i volem fer. Ja hi haurà temps per rendir comptes.