Les representants d’USTEC-STES, UGT i CCOO expliquen al El matins de TV3 el perquè de la vaga d’avui. Argumenten que el conseller Maragall porta al desmantellament de l’escola pública.
Podeu veure el vídeo CLICANT AQUÍ
Qui sóc? Qui és el meu cap? Què puc fer si els objectius de l´autoritat política han entrat en contradicció flagrant amb la realitat i la meva idea d´un ensenyament de qualitat? En quin fòrum podré opinar? Qui em representa? Els sindicats embrancats en una contesa política aliena a les bases? Quines són les inquietuds i propostes dels ensenyants? A qui li importen realment? A les famílies? Per ser justa, diria que a algunes sí; la majoria, però, mentre mantinguem els seus fills i filles a l´escola contents i distrets, ja en tenen prou. I els mestres i les mestres? Qui som? Una mera addició de capdavanters d´aula? Treballadors i treballadores de l´ensenyament? Integrants d´alguna ONG amb cert caire místic? A quin sector social i laboral pertanyem? Sóc mestra, estimo la meva feina, i la convocatòria de vaga del dia 17 m´enfronta a la disjuntiva entre el desencís d´entaular una batalla d´on sortiré vençuda i amb alguna cicatriu de més, o continuar la rutina de malparlar de la irracionalitat de la LOE pels passadissos. Aniré a la vaga. No ho faré pels sindicats. Ni pel conseller Maragall i els seus buròcrates de món virtual. Ni per la retirada d´una llei involutiva. Ho faré per no ruboritzar-me quan els mitjans de comunicació afirmin que s´ha aprovat la nova llei d´Educació amb el consens de tots els integrants de la comunitat educativa. Perquè jo dissentiré. Potser estaré sola o formaré part d´una minoria. Però dissentiré. I diré: encara no. …
Rafael Vallbona, periodista i escriptor
Estic d’acord amb el conseller Maragall: l’educació és un servei d’interès general per al país. És per això que no em cap al cap que no hagi fet prou per evitar la situació a la que s’arriba avui amb la vaga de mestres.
Fa temps que tinc la sensació que, el que menys importa tan als mestres com a l’administració són els estudiants, llur formació i les seves famílies. Uns perquè viuen perpètuament ancorats en un gremialisme tronat, i els altres perquè fan de l’educació un terreny, o d’adotzenament ideològic, o de baratament polític.
Si uns i altres es prenguessin seriosament i generosa el futur de l’educació, com pertoca a la feina d’un i altre col·lectiu; l’ensenyament seria realment considerat per tothom un interès general de país i no s’arribaria a vagues com les que avui buidaran les aules.
Ja l’aixecarem dreta la paret, deia el meu avi quan no em sabia les taules de multiplicar. Pobre home, poc es podia imaginar que una cosa tan sagrada per la seva generació com era poder aprendre de lletra, acabaria convertint-se en un instrument de mercadeig polític.
Així, com podem pretendre que el saber tingui el prestigi que li pertoca?
.jpg&imgrefurl=http://mollet2011.blogspot.com/2009_05_01_archive.html&usg=__5Sj1bC6xah02MAYJgd1BFFIUU_s=&h=234&w=298&sz=10&hl=ca&start=9&sig2=ZflkMQr7hxDLx5hq-7aANw&um=1&itbs=1&tbnid=FUjGjQTEyd8f3M:&tbnh=91&tbnw=116&prev=/images%3Fq%3Dm%25C3%25B3n%2Brac%2B1%26um%3D1%26hl%3Dca%26rlz%3D1T4SKPB_esES257ES257%26tbs%3Disch:1&ei=QsSgS7HiKMTV4gbit7DdDQ)
http://rac1.org/elmon/blog/fer-una-llei-per-evitar-el-fracas-escolar-no-era-necessaria/
És el que ha defensat David Rabadà, professor de l’IES Bruguers de Gavà i autor de diferents llibres sobre l’educació, que aquest dimecres s’ha afegit a la tertúlia de El Món a Rac1 per analitzar les raons que han portat als sindicats a convocar la vaga de professors.
El principal problema al qual s’enfronta el nostre sistema educatiu és l’elevat fracàs escolar. Precisament, el conseller d’educació defensa la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) com un instrument per lluitar contra aquesta realitat del nostre país.
David Rabadà, professor de l’IES Bruguers de Gavà i autor dels llibres “Educar, educamos todos” i “Quién fracasó con el fracaso escolar?”, juntament amb Manel Cuyás, Queco Novell i Lluis Foix, han discutit els principals arguments que hi ha al darrera de la convocatòria de vaga, la quarta dels últims dos anys.
Per escoltar la tertúlia, cliqueu aquí
Esperant l’ordinador
Laura Ayala
Lliçà d’Amunt
Els alumnes de cinquè de primària del col·legi Sant Baldiri, de Lliçà d’Amunt, igual que els de molts altres centres d’ensenyament de Catalunya, no disposem d’ordinadors portàtils. Fa uns mesos, els mitjans de comunicació van anunciar que el Govern donaria portàtils a tots els alumnes que fan cinquè.
Aquests ordinadors ens vindrien molt bé a classe: podríem fer moltes consultes a internet i utilitzar diferents aplicacions informàtiques. Ja que avui dia els ordinadors són tan necessaris per fer tota mena de treballs, com més aviat els puguem començar a fer servir, millor. Espero que els portàtils estiguin aviat a les classes de cinquè de primària de tot Catalunya.
Carta dels lectors
Mestra enganyada
Irene Reichardt
Barcelona
Sóc mestra d’una escola pública d’Argentona i em sento enganyada. Després que el Departament d’Educació ens presentés el pla d’autonomia del centre (PAC) com el remei de molts dels problemes que tenen els col·legis, i dir-nos que se’ns brindava una oportunitat única per fer de la nostra escola una gran escola (nosaltres mai l’hem considerat petita), dilluns va arribar una nova condició, tot i que amb lletra menuda; menuda no, diminuta.
El cas és que aquesta condició gairebé ens obliga a prescindir d’una persona, i de mitja jornada d’una altra, posant entre l’espasa i la paret l’equip directiu i la resta de mestres. L’opció és triar entre gent o diners a canvi del bon funcionament del centre, però, sobretot, en detriment de la qualitat educativa dels alumnes. En definitiva, la conselleria escombra cap a casa i fa l’impossible per estalviar, però arrisca la qualitat educativa del futur del país: els nens.
El conseller Maragall ha demanat als sindicats “que desconvoquin la vaga perquè no està justificada ni laboralment ni professionalment” i perquè “no estem en moments que permetin que un servei públic com l’educació interrompi el seu servei”.
“Una vaga que és un dret, però si afecta un servei tan bàsic com és el servei de l’educació d’un país s’hauria d’usar amb un altíssim grau de responsabilitat, cosa que ara mateix em costa d’identificar”, ha apuntat Maragall en declaracions a “Els matins” de TV3.
Maragall ha acusat els mestres de tirar endavant una vaga que és “més de caràcter polític i estratègic que no pas professional” i que “malmet un servei públic”. I ha conclòs que encara que la vaga és un dret legítim, els mestres “haurien de tenir en compte l’interès general, els alumes, els pares i seguir parlant com estaven fent abans que s’interrompessin les converses”.
Davant la convocatòria d’una jornada de vaga demà a l’escola pública convocada per tots els sindicats, el conseller d’Educació ha demanat “als pares que portin els nens a l’escola perquè amb molta probabilitat hi haurà normalitat” i perquè en tot cas “hi haurà uns serveis mínims que garanteixen la deguda atenció als seus fills”.
El conseller d’Educació també s’ha referit a la possibilitat que el Departament d’Educació podria suprimir el Batxillerat en 13 instituts el curs vinent. Maragall ha dit que “tancarem el Batxillerat en algun institut perquè encara estem en disminució d’alumnes en aquests cursos”.
Cartes dels lectors
Toni de la Rosa
Badalona
Abans s’arribava a ser inspector d’educació per concurs de mèrits públic; al director l’escollia un consell escolar, i els professors d’anglès triaven els llibres de text de la seva matèria. Ara, al director l’elegeix una fosca comissió conjuntural, i abunden els inspectors que arriben a ser-ho pel sistema franquista d’estar ben relacionats. I es pot obtenir plaça definitiva en un centre pel mateix sistema de democràcia a dit, sota l’eufemisme de «concurs de llocs de treball singulars».
Els professors miren àvidament la forma d’arribar a la jubilació; els centres educatius públics s’han convertit, amb el sistema jerarquitzat del Govern, en llocs on els alumnes són només el mitjà per posar-se medalles i escalar cap a un lloc administratiu des del qual contemplar els que ens passem el dia amb el guix a la mà com uns desgraciats. Aquesta gent, que omple una crassa i macilenta administració educativa, no té com a missió buscar solucions al desastre creat per una secular política nefasta, sinó que vol saber què passarà a les pròximes eleccions i com conservar la butaca. Anem molt malament, i per saber això no necessitem veure el pròxim informe Pisa.
http://paper.avui.cat/article/societat/186882/educacio/carrega/ara/contra/batxillerats.html
La vaga de mestres i professors convocada irrevocablement per a aquest dimecres es preveu agra, ja que a la llista de greuges contra el departament d’Educació ahir els sindicats n’hi van afegir un altre: la intenció de la conselleria que dirigeix Ernest Maragall d’eliminar el batxillerat d’alguns instituts. Els sindicats ho tenen clar: “Aquest conseller s’està carregant l’educació pública”, van lamentar ahir.
Els portaveus dels cinc principals sindicats del sector, USTEC-STEs, CCOO, ASPEPC-SPS, FETE-UGT i CGT, van assegurar ahir que aquesta nova “barbaritat” d’Educació, l’eliminació amb vista al pròxim curs de, segons ells, com a mínim 24 grups de batxillerats en instituts públics de Barcelona i d’un nombre indeterminat en altres poblacions, “destrueix l’estructura pública de l’educació”. Diuen que molts dels grups que desapareixeran (per poca demanda, segons el govern) estan ubicats “en barris econòmicament desafavorits”, cosa que “afavorirà un ensenyament classista”, ja que els alumnes amb més poder adquisitiu podran fer el batxillerat a la concertada i els que no tinguin diners no. Mestres i professors van recordar ahir que Maragall ja s’havia “carregat” el batxillerat nocturn.<!–
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 26. Dimarts, 16 de març del 2010
