Category Archives: Seccions
Comprensió lectora
Taller de ciències socials
Les religions al món
Netreporter 2010
http://www.lamalla.cat/netreporter
Premien els millors blocs de joves estudiants
lamalla.cat, obre la tercera edició del concurs NETREPORTER destinat a premiar els millors blocs fets per joves, ja siguin estudiants d’ESO, de batxillerat o formació professional o bé universitaris o estudiants de grau mitjà o superior. Com sempre, l’objectiu és fomentar la creativitat i la iniciativa dels joves a la Xarxa.
Enguany incorporem una novetat i és que s’obre convocatòria a joves estudiants d’ESO. És a dir, si teniu entre 12 i 16 anys i un bloc propi, aquest any també us podeu presentar als premis NETREPORTER.
Per tant, les categories queden de la següent manera:
– estudiants d’ESO (entre 12 i 16 anys)
– estudiants de batxillerat o formació professional (entre 16 i 18 anys)
– estudiants universitaris, de grau mitjà o superior (entre 18 i 25 anys)
Els guanyadors de cada categoria s’enduran 1 dispositiu portàtil d’última generació marca Apple i els finalistes 1 Ipod Touch.
El 23 d’abril publicarem els finalistes i obrirem el procés de votació popular a través de missatges de mòbil
Què puc fer?
Trossos: Escola, Cohesió i Pacte
Després dels grans canvis demogràfics des de l’últim terç del segle XX, les societats occidentals tenen com a repte principal preservar la cohesió social. Això significa evitar les grans desigualtats econòmiques. Però significa també evitar les fragmentacions culturals. Cal dibuixar espais compartits en cada territori, que passen pels valors democràtics, per un ascensor social eficient, per un urbanisme integrador. També per una –o més d’una– llengua vehicular per a la comunicació en cada territori. En el nostre cas, l’objectiu és que, si més no, el català sigui una d’aquestes llengües a casa nostra.
Escola
Aquesta existència de llengües vehiculars compartides per tothom, i la necessitat que a casa nostra el català en sigui una, es juga en una part molt important a l’escola. No tan sols. No n’hi ha prou amb el coneixement si no hi ha també ús social, i això es juga en altres terrenys. Però el model català que garanteix que tothom surt de l’escola sabent català i castellà –i anglès!– és una exigència no tan sols per a la supervivència del català com a llengua viva, sinó també per a la cohesió social a casa nostra. Perquè hi hagi espais compartits que vertebrin una societat on hi haurà referències culturals diferents.
Pacte
El model català d’immersió lingüística no és només una aposta per la supervivència del català, és també una aposta per la cohesió social a Catalunya. Per això és material molt delicat, inflamable. Jordi Pujol advertia del risc que el pacte per l’educació entre PP i PSOE, prolix, amb 137 punts, envaeixi competències de la Generalitat i posi en qüestió el model català. És un advertiment al qual cal fer cas. Perquè quan al PP i el PSOE pacten, tremolem. I perquè ens hi juguem més que unes competències. Més i tot –i això és molt– que la llengua. Ens juguem un sistema acreditat de cohesió social. El més important al segle XXI.
Our English Friends
Sports
Learn about the names of your favourite sports and activities
What are you doing?
See what our friends are doing at the moment. Learn how to use present continuous.
I love it!
Talk about your likes and dislikes
What can you do?
Show your abilities!
Countries
Learn about countries and nationalities
People
Talk about people’s lives
Jobs
What do you do for a living?
Films
Let’s go to the movies!
At the weekend
What do you do in your free time?
Prova d’avaluació de sisè curs d’educació primària 2010
Per a més informació cliqueu aquí
Prova d’avaluació de sisè curs d’educació primària 2010
NOTA PER A TOTS ELS CENTRES EDUCATIUS: Tots els centres educatius d’educació primària han de fer la verificació i actualització de l’alumnat que, d’acord amb els registres informàtics del Departament d’Educació, està matriculat de sisè curs. El termini per fer-ho acaba el 8 d’abril. Podeu accedir-hi des de l’apartat Organització i seguiment del procés d’aplicació.
Ja en van quatre, i…
Després de la vaga de mestres sembla que cal concloure que falla la confiança en la conselleria perquè, més enllà de les discrepàncies legítimes, hi ha la convicció que s’ha rebut un tracte de qui es creu amb la veritat absoluta i de qui analitza l’educació amb criteris més de resultats econòmics que no pas com a un dels instruments constitutius de la societat i element imprescindible de la seva transformació
Si es reclama que els sindicats usin el seu dret a la vaga amb responsabilitat, també s’hauria de demanar al conseller que hi actués per trobar les complicitats dels qui, finalment, han de portar la normativa a la pràctica
Escric aquestes ratlles quan encara no s’ha fet la vaga de mestres, la quarta en dos anys, i quan surten publicades ja haurà passat la jornada de mobilització. No sé, doncs, quin haurà estat el seguiment, però fos el que fos –hi ha una certa sensació de fatalisme en la utilitat de la vaga–, un cop més haurà palesat el malestar del sector educatiu per les polítiques de la conselleria.
Fa un dies vaig assistir a un debat sobre cultura; els ponents –no cal esmentar-los– eren de luxe i em va causar un cert desassossec que d’un d’ells, relacionant, encertadament, cultura i educació com un binomi indissociable en el futur del nostre país, va fer unes afirmacions crec que impactants. El ponent en qüestió no és ni de bon tros algú que sigui aliè al l’entorn ideològic del tripartit, però afirmava rotundament que el sistema educatiu feia aigües perquè s’havia perdut aquella energia de fa vint-i-cinc anys, que s’ha perdut la satisfacció i la il·lusió de tirar endavant les escoles i els projectes educatius.
Potser les afirmacions eren massa dures, però la realitat és que observes un cert cansament, però no de la professió, ni dels reptes quotidians que el treball et planteja diàriament, ni espanta el treball de trobar noves maneres, noves fórmules per fer més positiva la feina. Falla la confiança en l’administració, falla la confiança en la conselleria i falla, crec, perquè més enllà de les discrepàncies legítimes en alguns aspectes, hi ha la convicció que s’ha rebut un tracte de qui es creu amb la veritat absoluta i de qui analitza l’educació, sobretot la pública, amb criteris més de resultats econòmics, burocràtics i de satisfacció administrativa i immediats, que no pas com a un dels instruments constitutius de la societat i element imprescindible de la seva transformació. Ha fallat la condició de relació entre qui ha d’ordenar i qui ha d’aplicar l’ordenació; ha fallat la política, doncs, de la conselleria.
Després del rebuig sindical i de bona part del professorat a la llei d’educació, calia pel bé del sistema que hi hagués hagut un procés d’acostament perquè el seu desenvolupament signifiqués el retorn a l’esperit que va permetre signar el pacte per l’educació. No ha estat així; un seguit de temes vinculats a la llei i altres d’endèmics han generat un nou desencontre que va culminar en una vaga que ja d’antuvi es preveu que no serà majoritària, sense que això la desqualifiqui, ni que això vulgui dir que hi hagi una sensació d’una fractura cada cop més profunda entre la conselleria i els i les mestres. Cal anar més enllà del calendari escolar, les plantilles, les no substitucions, les retallades pressupostàries… temes en què ben segur que, amb un aprofundiment en la negociació, potser s’hauria pogut arribar a acords. Es plantegen ara també temes de molta més profunditat com són el projecte d’autonomia de centres i els de l’avaluació, que afecten, sens dubte, els aspectes laborals i professionals i, per tant, amb la necessitat de trobar amplis acords perquè la seva formulació pràctica sigui exitosa.
El conseller, en manifestacions a la televisió acusa –o si es vol, manifesta– que el sindicats volen tornar a discutir-ho. No crec que els sindicats siguin tan il·lusos de creure que les lleis aprovades es modifiquen d’aquesta manera. El Parlament ha fet la seva feina i naturalment l’aplicació i desplegament de la llei no dóna per discutir-ho tot una altra vegada, però sí que hauria donat l’oportunitat, per la via pràctica en la seva aplicació, de l’aproximació de posicions que fes viable no sols el que es desprèn de la llei, sinó fer-ho de manera que generés una nova expectativa de treball que permetés que tothom remés en la mateixa direcció amb la intensitat que li correspongui a cadascú.
No ha pogut ser o no hi ha hagut prou voluntat que fos així i tothom hi té la seva part de responsabilitat. Alguns més que altres. I no hi ha dubte que qui té la capacitat d’organitzar, ordenar i desplegar la llei en té molta més. Si es reclama, amb raó, que els sindicats usin el seu dret a la vaga amb responsabilitat, ja que l’educació és un servei públic, també s’hauria de demanar al conseller que en els mecanismes de desplegament de la llei actués amb més responsabilitat per trobar les complicitats dels qui, finalment, han de portar la normativa a la pràctica. No crec, com ens volen fer creure, que hi hagi gaires diferències de model en el camp educatiu, com diu el conseller, entre el que volen i diuen els sindicats i el govern, més aviat hi ha una pèrdua de confiança per les actituds que s’han mantingut respecte a les negociacions i a les imposicions que s’han anat fent des de la conselleria i això fa més dolorosa i distanciadora, dissortadament, la vaga del passat dia 17.
Darrera actualització ( Diumenge, 28 de març del 2010 03:00 )