És un portal que pretén divulgar la civilització grecoromana i la seva pervivència en el món actual, adreçat principalment als estudiants i professors d’educació secundària, però també a l’ensenyament superior i a tothom que estigui interessat en l’antiguitat clàssica.
El portal educatiu Λαβύρινθος · Labyrinthus · Laberint s’estructura en tres eixos o itineraris fonamentals:
|
Altres seccions són les següents:
|
L’esborrany de decret de la Conselleria d’Educació que regula l’autonomia dels centres escolars, que està previst que entri en vigor el curs vinent, suavitza la imposició de sancions provisionals a l’alumnat que comet faltes greument perjudicials per a la convivència –un comportament que es dóna més a l’ESO– a l’exigir el beneplàcit dels pares. La correcció d’aquest tipus d’actes es recull ara en el decret sobre drets i deures dels alumnes vigent des del 2006, amb unes disposicions en aquest capítol que seran derogades amb l’aprovació de la nova norma.
L’article 25 del decret sobre autonomia, un dels primers que desenvolupen la llei catalana d’educació (LEC), manté la possibilitat actual que, quan s’inicia un expedient contra un alumne i fins que es resolgui, la direcció del centre decreti la suspensió provisional del dret d’assistència a classe durant cinc dies, que podrà renovar-se per períodes idèntics fins a comptabilitzar un total de 20 dies (actualment són 15). Però a diferència de la normativa en vigor, només es quedarà a casa «si hi ha acord amb la família». Si no n’hi ha, «haurà d’anar al centre», encara que «no podrà participar en les activitats lectives amb el seu grup».
En l’actualitat, el decret sobre drets i deures de l’alumnat estipula que «el tutor haurà d’entregar a l’alumne un pla de treball de les activitats que ha de realitzar i establirà les formes de seguiment i control durant els dies de no assistència al centre amb la finalitat de garantir el dret a l’avaluació contínua», però l’opinió paterna a l’hora de decretar la seva expulsió temporal no és vinculant.
ACTES GREUS L’article 37 de la LEC cataloga com a faltes greument perjudicials per a la convivència les «injúries, ofenses, agressions físiques, amenaces, vexacions o humiliacions a altres membres de la comunitat educativa, el deteriorament intencionat de les seves pertinences i els actes que atemptin greument contra la seva intimitat o integritat personal». També tindran aquesta consideració «l’alteració injustificada i greu del desenvolupament de les activitats del centre, el deteriorament greu de les seves dependències o equipaments, la falsificació o sostracció de documents i la suplantació de personalitat en actes de la vida escolar». Completen la relació «la possessió de substàncies perjudicials per a la salut», o el tràfic amb aquestes substàncies, en al·lusió a les drogues, i «la comissió reiterada d’actes contraris a les normes de convivència».
La LEC manté la possibilitat d’expulsar en ferm un alumne durant tres mesos, amb el descompte corresponent dels dies de suspensió temporal si han existit, o fins i tot «la inhabilitació definitiva» per cursar estudis al centre.
• Centres públics i concertats seran sotmesos a un examen de resultats
L’esborrany de decret de la Conselleria d’Educació que regula l’autonomia dels centres educatius preveu avaluar de forma periòdica els equips directius i la totalitat del professorat a través de l’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educativa, de nova creació. Fins ara els serveis d’inspecció s’han limitat a examinar la idoneïtat dels candidats a director, els interins que es presentin a les oposicions o els ensenyants que concursen per accedir a la condició de catedràtics, però el gruix de la professió s’ha salvat d’aquest tipus de control.
La norma, que es vol aprovar abans que finalitzi el curs actual, estableix que també hi haurà una avaluació de centres, tant públics com concertats, amb base a una relació d’indicadors, i d’aquesta sortirà un informe que farà inventari dels aspectes que són susceptibles de poder millorar.
A partir de l’examen del treball que s’efectua als centres es revisarà, si és necessari, «el projecte educatiu i, als centres públics, el projecte de direcció», i es podran «substituir les persones que ocupen òrgans unipersonals de govern i coordinació». També es replantejaran «els contractes programa que concreten els acords de coresponsabilitat entre el centre educatiu i l’Administració» i si els eventuals «recursos addicionals assignats al centre» es mantenen.
En el cas del professorat, els resultats positius de la tasca avaluadora es traduiran en la consecució de graus docents, equivalents als actuals estadis, associats a un complement retributiu i a la promoció en la carrera professional. En el capítol de personal, una disposició addicional del decret preveu una altra novetat: arbitrar un sistema per «aprofitar l’experiència professional» del professorat dels centres públics ja jubilat i aconseguir que hi pugui seguir col·laborant.
CARTA DE COMPROMÍS El text normatiu servirà de la mateixa manera per donar cobertura legal a la carta de compromís educatiu, un document en què es plasmaran les responsabilitats que cada família adquireix i aquelles a què s’obliga el centre educatiu. D’aquest tipus de contracte s’espera poder obtenir una millora del clima de col·laboració entre les famílies i el professorat, encara que es tracta d’un mer compromís moral.
El decret inclou un apartat que regula l’existència de projectes didàctics singulars que permetran que hi hagi centres que imparteixin un nombre d’hores lectives diferent de l’assignat per a cada matèria o que, en l’ESO i el batxillerat, pugui «augmentar el nombre màxim de matèries que es poden cursar de forma simultània», sempre amb l’autorització d’Educació.
Descarrega-te’l L’endemà de Reis, a escola 24/11/2009
És una de les principals novetats del curs 2010. Començarà el 7/09 i s’haurà de triar una de les dues setmanes blanques del març. Escolteu la secretària general d’Educació, Dolors Rius. Dolors Rius, secretària general del Departament d’Educació, també ha dit que:
La FAPAC adverteix que no totes les AMPA poden assumir les activitats extraescolars Alumnes d’una classe de quart curs de primària de l’escola Sagrada Família de Barcelona, ahir.
L’escola obrirà el 7 de setembre i tancarà una setmana al febrer CCOO reclama a la comunitat educativa que rebutgi el calendari escolar El Nadal i la Setmana Santa es mantenen en la nova regulació Maragall i Gabilondo defensen l’autonomia dels centres La reforma obliga a avançar la preinscripció i les oposicions EFE BARCELONA La Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC) ha reclamat avui a la Generalitat que assumeixi la responsabilitat directa de l’organització d’activitats per als alumnes en la nova setmana de vacances de febrer amb el manteniment dels col·legis oberts. La proposta del nou calendari escolar, que el Departament d’Educació ja té tancada i que aprovarà en pocs dies, preveu avançar el curs una setmana –que començarà el 7 de setembre, en lloc del 14– i introdueix una setmana de vacances al febrer. La conselleria que dirigeix Ernest Maragall ha anunciat que durant aquesta nova setmana de vacances seran els ajuntaments i les associacions de pares d’alumnes els encarregats d’organitzar activitats similars a les de l’estiu per als escolars que no puguin quedar-se a casa. El president de la Fapac, Walter García, ha expressat la seva “preocupació” pel fet que no existeixi una oferta garantida per la Generalitat d’activitats per a aquesta setmana perquè es deixi la responsabilitat en mans d’ajuntaments i associacions de pares i mares. “Moltes desigualtats Malgrat valorar positivament “la racionalització” del calendari escolar amb l’avançament de l’inici del curs, García ha assegurat que les escoles haurien de mantenir al febrer les seves portes obertes per garantir l’atenció dels escolars, ja que “no totes les AMPA (Associacions de Mares i Pares d’Alumnes) i ajuntaments estan en disposició de fer-se càrrec de l’organització d’activitats”. “Deixar l’organització de les activitats del febrer en mans de les AMPA és carregar aquestes associacions amb una responsabilitat que es fa molt difícil d’assumir”, ha destacat el president de la Fapac. En aquesta línia, ha advertit que la posició actual de la Generalitat “generarà moltes desigualtats” en funció de cada escola i institut. La proposta de reforma del calendari escolar ha estat rebuda amb crítiques pels principals sindicats de docents que consideren que s’ha decidit sense comptar amb el consens de la comunitat educativa, de manera que planteja dubtes.
Desapareixerà la jornada intensiva i els professors estaran als centres fins al 7 de juliol • En la pausa hivernal els col·legis estaran oberts només si ajuntaments i pares munten activitats
MÉS INFORMACIÓ El Nadal i la Setmana Santa es mantenen en la nova regulació Maragall i Gabilondo defensen l’autonomia dels centres La reforma obliga a avançar la preinscripció i les oposicions EDITORIAL: ‘Un calendari més racional’ JORDI CASABELLA BARCELONA
La Conselleria d’Educació ha optat definitivament per iniciar el curs escolar una setmana abans del que fins ara era habitual, o sigui el 7 de setembre vinent, i interrompre les classes a finals de febrer durant una setmana, en el que constitueix el primer tímid intent de reformar un calendari amb una durada excessiva de les vacances estivals que es considera perjudicial per a la formació de l’alumne. Paral·lelament se suprimirà la jornada intensiva, no solament en les dues últimes setmanes del curs, sinó també en les dates en què s’ha programat invariablement, com per exemple l’últim dia de classe abans de la pausa nadalenca. L’endemà de la festa de Reis deixarà igualment de ser festiu. L’ORDRE / Educació preveu traslladar avui el contingut de l’ordre de nou calendari al Consell Escolar de Catalunya, abans de procedir a aprovar-lo de manera formal. Entre les novetats que afecten directament el professorat, el text precisa que mestres i professors hauran d’estar als centres educatius públics fins al 7 de juliol, una setmana més que fins ara. La prolongació, que obeeix a la necessitat de recuperar la setmana festiva programada al febrer, s’ha situat al juliol perquè els ensenyants puguin dedicar-se a preparar l’organització del curs següent, ja que quan tornin a la feina el primer de setembre, la mateixa data que fins ara, disposaran de menys temps per fer-ho. No era possible situar aquesta setmana a finals d’agost perquè el conveni col·lectiu del sector ho impedeix, argüeixen fonts d’Educació.
CRITERI TERRITORIAL // La reforma estableix que les vacances del febrer, que coincideixen amb els carnavals, podran realitzar-se el 2011 entre el 28 i el 3 de març o, alternativament, entre el 7 i l’11 març. I el 2012, entre el 13 i el 17 de febrer o bé del 20 al 24 de febrer. La decisió final correspon al director de cadascun dels nou serveis territorials en què està dividit el mapa educatiu català. La pausa festiva s’introdueix en el segon trimestre de l’any, que transcorre entre les festes de Nadal i la Setmana Santa, perquè acostuma a convertir-se en el més llarg. Al llarg d’aquesta setmana, els alumnes no tindran classe i el professorat disfrutarà d’una setmana de vacances. L’ordre de la Conselleria no diu res de l’obligatorietat que els centres educatius públics i concertats estiguin oberts perquè l’alumnat hi pugui portar a terme activitats extraescolars supervisades per monitors. SENSE GARANTIES / Fonts d’Educació han precisat que deixaran en mans dels ajuntaments i les associacions de pares d’alumnes l’organització d’aquesta mena d’activitats, a les quals la Conselleria d’Educació prestarà suport econòmic. En cap cas es garanteix, no obstant, que les activitats siguin gratuïtes ni la seguretat que s’organitzin. El departament que dirigeix Ernest Maragall ha pres una altra determinació que s’endevina polèmica. Després d’un primer anunci que desapareixeria la jornada intensiva del mes de juny, Educació va paralitzar la qüestió davant el dictamen previ del Consell Escolar de Catalunya que recomanava mantenir aquesta possibilitat. Finalment ha recuperat la proposta primigènia i ha apostat per eliminar aquesta figura. Educació creu que d’aquesta manera «desapareix la pressió» a la qual estaven sotmesos els centres públics els consells escolars dels quals havia de prendre anualment la decisió d’acollir-se a la jornada intensiva, segons les fonts consultades. Tradicionalment, el professorat ha recorregut a l’argument climàtic –les altes temperatures que es registren– per reclamar la retallada de la jornada al mes de juny. També ha estat habitual que els pares es mostrin reticents o fins i tot contraris a aquesta mesura, que altera els seus horaris habituals. SEGONA ORDRE // Perquè el començament del pròxim curs escolar pugui avançar-se, Educació té previst promulgar immediatament una segona ordre que modifica el calendari. S’hi establirà que en el curs actual el professorat ja haurà d’estar als centres fins al dimecres 7 de juliol del 2010. En el supòsit que es tracti d’algú que l’any acadèmic 2010-2011 tingui el lloc de treball en una escola o institut diferent d’aquell en què ha desenvolupat la seva activitat durant el present curs, l’ensenyant s’haurà de traslladar el primer de juliol al seu nou destí.
El 55% de l’alumnat del País Valencià sol·licita estudiar en valencià, però només pot fer-ho el 33% per la baixa implantació dels programes que ofereixen aquesta possibilitat, el PEV i el PIL. «La normativa s’incompleix, no hi ha inspectors i si es reclama prima el silenci administratiu», ha denunciat este matí Escola Valenciana que, davant aquesta situació, ha editat una guia per fer-hi front.
La guia va adreçada a AMPAs, professors i consells escolars per contrarestar la «desinformació» i l’«embull» de sigles existents i ajudar a realitzar tots els tràmits administratius que es requereixen (documentació, processos, recursos) a l’hora de sol·licitar la implantació de l’ensenyament en valencià.
«No es tracta de judicialitzar res, sinó de gestionar un dret que s’està vulnerant», ha remarcat el gerent d’Escola Valenciana, Àngel Martí. «La situació s’agreuge i els pressupostos d’enguany retrocedeixen pel que fa a la formació dels professors» ha afegit Martí tot recordant que al professorat no se li exigeix el requisit de capacitació lingüística en valencià per a impartir classes de Secundària. El representant d’Escola Valenciana també ha instat al conseller d’Educació, Alejandro Font de Mora, a seure’s a negociar un programa únic plurilingüe, en comptes de «marejar» amb els diferents programes que «al final es resumeix en estudiar en castellà o en valencià».
En la presentació de la guia s’han actualitzat les dades sobre l’ensenyament en valencià. Dels 140.000 alumnes que en Primària estudien en valencià, 80.000 es queden sense poder fer-ho en Secundària. Dels 347 centres concertats de Secundària, només 30 fan educació en valencià, front als 230 públics dels 364 que hi ha que sí compten amb algun dels programes.
Són les mateixes matèries que ataca el recurs al TC que va presentar el PP Lluís Bou Madrid Ult.
El govern del PSOE considera inconstitucionals fins a catorze articles de la llei d’educació catalana (LEC), cosa que significa un qüestionament frontal de la normativa. Això es desprèn de l’informe de dotze pàgines que ha redactat l’executiu central i al qual ha tingut accés l’AVUI en la seva integritat. L’executiu espanyol ha enviat l’estudi al govern català abans de decidir si presenta un recurs davant el Tribunal Constitucional tal com ja ha fet el PP. Els punts que critica el govern socialista són els mateixos que ataca el PP en el seu recurs d’inconstitucionalitat: el blindatge que fa la LEC contra el decret de la tercera hora de castellà a les escoles, la mobilitat dels funcionaris i els currículums. En principi aquest document ha d’obrir el pas a un intent de negociar entre les dues administracions, però és molt difícil un resultat si una de les dues parts no cedeix. Si ho fes la conselleria d’Educació, a més trencaria el pacte que va donar a llum la LEC amb CiU i Esquerra Republicana. L’informe del govern central assegura que la LEC comet “vulneracions puntuals de la normativa bàsica estatal recollida tant en la llei orgànica d’educació (LOE) com en les disposicions reglamentàries de desenvolupament”. Segueix en alguns casos sense cap mania la lectura restrictiva que tant es comenta que podria fer el Tribunal Constitucional respecte a l’Estatut. “L’ordenació i organització de la funció pública s’ha d’entendre referida a l’ordenació de llocs de treball, no a l’agrupació de funcionaris públics en cossos, escales i especialitats o altres sistemes creats pel legislador bàsic”, assenyala. Cita reiteradament la doctrina constitucional, però això es pot considerar una errada jurídica perquè aquesta es basa en l’Estatut del 1979, que ja no està vigent. Sobre el nou text estatutari per ara no hi ha doctrina constitucional. Un punt central de l’informe, i de fet el primer que aborda, és el del decret de la tercera hora de castellà. El govern central intenta prendre a la Generalitat la capacitat de blindar-se contra aquesta mesura, apel·lant a les competències sobre els currículums escolars. Afirma que la Constitució reconeix a l’executiu espanyol la possibilitat de “fixar reglamentàriament els ensenyaments mínims”, que inclouria els horaris mínims de les diverses matèries.
http://www.clijcat.cat/consell/catala/atrapallibres.php
El Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (ClijCAT) convoca el 5è Premi de Literatura Infantil «Atrapallibres», amb el propòsit d’estimular en els infants la lectura d’imaginació.
A tal efecte, una comissió d’experts en literatura per a infants ha seleccionat els llibres en català que presenten, en tres categories, en aquestes Bases a tots els centres de primària i biblioteques deBalears, Catalunya i País Valencià. La selecció de llibres s’ha fet d’entre els publicats entre el juliol de 2008 i el juny de 2009.
L’objectiu del Premi de Literatura «Atrapallibres» és aconseguir que el major nombre possible d’infants llegeixin els llibres seleccionats; es constitueixin com a Jurat dins de cada centre o biblioteca; els presentin i defensin davant dels seus companys i, entre tots, anomenin el que consideren millor. Es pretén que la veu dels infants es faci sentir, donant-los l’oportunitat de funcionar com a Jurat amb repercussió més enllà del centre escolar i de la biblioteca.
