Category Archives: L’educació en els mitjans de comunicació

Una secció per estar al dia sobre l’educació en els mitjans de comunicació: articles de premsa, blogs, pàgines web, revistes educatives i recursos en xarxa.

Si tens alguna suggerència per fer-nos en aquesta secció, envia’ns un missatge a unmonpereducar@gmail.com o deixa’ns la teva proposta a l’apartat Comentari.

El Consell Escolar català aprova el decret d´autonomia de centres

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/03/26/consell-escolar-catala-aprova-decret-dautonomia-centres/395806.html

Els sindicats rebutgen un dels projectes que van motivar l’última vaga del professorat

diari de girona

GIRONA | PILI TURON

El Consell Escolar de Catalunya ha donat el seu vistiplau al projecte de decret que regularà l’autonomia dels centres educatius, un dels temes que van motivar la vaga convocada pels sindicats la setmana passada. Ara, el Consell de Govern de la Generalitat ha d’aprovar el document i, si es compleix el calendari, el Departament d’Educació preveu que entri en vigor el curs vinent.

El decret d’autonomia de centres és una de les regulacions previstes a la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), igual que el decret de direcció de centres; aquest últim està pendent del dictamen del Consell Escolar de Catalunya, que encara no l’ha estudiat, però la Conselleria també compta amb posar-lo en marxa a partir del setembre.

Dictamen favorable

Complint les previsions, els sindicats educatius presents al Consell Escolar de Catalunya van votar en contra del projecte de decret d’autonomia de centres en el plenari celebrat dimecres a la tarda. El dictamen final, però, va ser clarament favorable perquè va sumar 27 vots positius. El recompte es va completar amb 4 paperetes en blanc. Aquest mateix curs, els representants sindicals tampoc van subscriure un altre dictamen favorable del Consell, llavors sobre el nou calendari escolar.

El portaveu del sindicat Ustec·STEs, el gironí Francesc Saló, va exercir el seu dret a emetre un vot particular i, així, argumentar la seva oposició al projecte de decret d’autonomia elaborat pel Departament d’Educació.

Després de criticar una “falta de sensibilitat” del Consell Escolar de Catalunya cap a les propostes sindicals, Francesc Saló denuncia que el projecte de decret del Departament “torna a plantejar-se d’esquenes (…) el professorat i els estudiants”. En consideració d’Ustec·STEs, el dictament del Consell Escolar és “un xec en blanc” per tirar endavant un decret d’autonomia de centres que tindrà conseqüències negatives per a l’ensenyament públic. Entre els aspectes negatius que veuen al document hi ha les avaluacions de centres basades en proves externes a l’alumnat que, des del seu punt de vista, no reflecteixen el treball global del centre i responen a “un clar interès per imposar un model educatiu resultista”. També denuncien intencions d’augmentar recursos en funció dels resultats de cada centre i d’implantar un sistema basat en la competència, “perjudicant sensiblement els centres situats en entorns socials desafavorits i advocant la creació de guetos”; així com també de “desregular les condicions de treball del professorat”.

Places a l´institut

http://www.lavanguardia.es/premium/epaper/20100327/53898063516.html

ROSA ARTIGAL I VALLS – Directora Costa i Llobera Barcelona

A la seva carta Isabel Álvarezcritica el tracte que diu haver rebut de l´institut escola Costa i Llobera en el procés de preinscripció (“Places a l´institut”, 24/ III/ 2010). Com sigui que les afirmacions no es corresponen amb la realitat i, per tant, poden provocar confusió, fem els següents aclariments. Costa i Llobera aplica la normativa en el procés de preinscripció. En el primer curs d´ESO tenen preferència els alumnes procedents de la primària de la mateixa escola, garantint d´aquesta manera la continuïtat educativa. En conseqüència, les places disponibles cada any varien en funció de possibles repeticions, informació que està disponible a l´iniciar el procés de preinscripció i que es fa pública. Sempre treballem per poder oferir una educació comprensiva i per a què tots els alumnes, amb la seva singularitat, hi tinguin cabuda. Com que tenim places limitades, ens hem d´adaptar a la normativa que ens iguala a tots en els nostres drets i facilita així un procés just i transparent. Malauradament, no sempre és possible atendre totes les demandes i entenem el patiment de cada família i els ajudem a trobar altres opcions. Sempre es fa un esforç per atendre, mitjançant entrevistes, a totes les famílies. Si hagués plantejat directament la seva problemàtica, l´hauríem atès, i no seria necessari fer-ho a través del diari. Comprenem i compartim la seva preocupació quan diu que el pas de primària a secundària es converteix en un coll d´ampolla per manca de places. El nostre centre sempre ha treballat per contribuir a resoldre aquest problema. És per això que – tot i entenent el seu estat d´ànim-no podem acceptar la falsa acusació que, enlloc d´informar amb claredat, s´intenta dissuadir els interessats. No només és absurda i falsa, sinó que, a més, és injusta.

Les AMPA de Reus s’uneixen per millorar l’escolarització

http://www.reusdigital.cat/index.php?command=show_news&news_id=12236

L’objectiu de l’Agrupació Reusenca d’AMPA es fer front a les necessitats comunes dels diferents centres

Redacció 23 de març de  2010

L’Agrupació Reusenca d’AMPA s’ha presentat aquest dimarts a la tarda a l’Escola Eduard Toda de Reus. L’Associació s’ha creat amb l’objectiu d’agrupar les AMPA de la ciutat, aconseguir una escolarització equilibrada, treballar per la cohesió social, millorar l’educació, fer front a les mancances d’infraestructures i treballar en xarxa amb les diferents associacions de les escoles de la ciutat.

reusdigital.cat ceip eduard toda

CEIP Eduard Toda 
reus.cat 

Aquesta associació va néixer el desembre de l’any 2008 amb el ‘manifest de Reus per una escola millor’, que reivindicava el repartiment equitatiu de la població immigrant entre totes les escoles públiques i concertades per evitar diferències entre els centres i la formació de ‘guetos’. Les diferents associacions van veure que els diferents centres reusencs tenien necessitats comunes i van decidir treballar conjuntament.

Aquest manifest ha permès que les AMPA puguin formar part de diverses comissions per exposar la seva visió sobre la situació de les escoles a la ciutat i que s’iniciessin les primeres accions encaminades a millorar l’escolarització equilibrada. A més, també ha fet que s’establís una bona relació entre les AMPA de la ciutat per discutir sobre problemes comuns i que poguessin trobar solucions compartides.

L’agrupació és formada per 10 AMPA de Reus. Entre elles estan, el CEIP Eduard Toda, Pompeu Fabra, Teresa Miquel, Joan Rebull, Prat de la Riba, Rubió i Ors, General Prim, l’IES Gaudí, l’Escola Arce i l’Escola La Vitxeta.

Beques en llengües estrangeres. Estiu 2010

http://www.xtec.cat/formacio/llengues/estiu2010/index.htm

Activitats d’actualització i perfeccionament en llengua i metodologia, tant a Catalunya com a l’estranger i activitats de llengua estrangera instrumental a l’estranger.

Presentació
Catàleg dels cursos (Atenció: canvi de dates dels cursos 95 i 96 – vegeu catàleg)
Informació sobre els requisits, terminis i sol·licitud d’activitats (sol·licituds del 15 al 31 de març)
Criteris d’assignació i barem
Acreditació del nivell de llengua
Comunicació amb l’usuari sobre el procediment i acceptacions i renúncies

Accés a la sol·licitud per usuari corporatiu (usuari i contrasenya Època)

Accés a la sol·licitud mitjançant un usuari temporal
(si no disposeu d’usuari corporatiu o no recordeu la contrasenya)

El malestar de l’ensenyament

http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/23-lectorescriu/150631-el-malestar-de-lensenyament.html

Un col·lectiu de mestres del Bages volem expressar el malestar per alguns aspectes de la política educativa actual. Els aspectes pedagògics que considerem negatius semblen irrellevants per al departament i tenim la sensació que treballem cada vegada amb majors dificultats i menor confiança i respecte per part de la societat. No ens espanten ni el compromís ni l’exigència, però sentim molta preocupació per diverses raons: 

 L’ augment progressiu en el nombre d’alumnes a les aules sense l’aportació de suficients recursos humans ha significat, en el nostre dia a dia, reduir tallers, eliminar reforços, reduir l’atenció a alumnes nouvinguts i també als alumnes amb millors resultats. Estem d’acord amb l’escola inclusiva, però en bones condicions. És fals dir que l’educació és molt important quan no s’inverteix en allò que realment dóna qualitat al sistema: els recursos humans. En definitiva, que el tractament de la diversitat i l’adaptació de l’escola a noves exigències i necessitats, tot i constar com a objectius molt importants sobre el paper, cada vegada estan quedant més allunyats de la realitat.

 Per augmentar la qualitat de l’educació no cal augmentar les hores de classe. La sisena hora ha comportat una fragmentació horària i uns canvis continus de mestres des de nivells inicials de primària, molt poc pedagògics per als alumnes.

 La planificació del departament no ha previst les necessitats d’escolarització i s’està perpetuant el sistema de barracons o la instal·lació inadequada de grups d’alumnes afegint més línies en escoles de dues.

 El sistema de provisió de places ha de ser just, els contractes i nomenaments dels nous professors han de ser dignes, estables i no inferiors a mitja jornada. La possibilitat de fer hores extres no és bona per a un treball de qualitat i és un flac favor a les polítiques d’ocupació.

L’entrada de la tecnologia a les aules desterrarà els guixos i les pissarres verdes

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=697655&idseccio_PK=1012

Pantalles tàctils 8 Les pissarres electròniques amb projector són una de les novetats per a les aules. Foto: FERRAN NADEU

BARCELONA

El col·legi del futur és un lloc hipertecnològic sense guixos ni pissarres verdes, ni tan sols quaderns, on els nens fan coses com ara interactuar digitalment amb els seus mestres, menjar sempre productes ecològics i llegir els clàssics en una tauleta electrònica. Per fer un dibuix utilitzen retoladors ergonòmics, i al sortir de la sala deixen l’ordinador carregant-se en un armari especial. Abans o després del pati, a més a més, són conduïts a una habitació fosca per jugar, i aprendre jugant, amb una màquina que respon al nom formidable de taula d’aprenentatge lúdica interactiva, una mena de consola gegant amb una gran pantalla al mig dissenyada per incentivar una altra cosa que també té un nom força impressionant: la intel·ligència múltiple infantil.

S’anomena mesosfera.

Imponent, aparcada en un racó fosc per la seva naturalesa exquisida –és molt sensible a la

llum–, la mesosfera va triomfar a la fira de recursos per a l’educació que es va acabar ahir a la Fira de Barcelona –Expodidàctica– no només per la curiositat dels visitants, que s’hi van acostar, van fer preguntes interessant-s’hi i van tocar-la, no només perquè els seus aires galàctics la van convertir en l’objecte més exòtic de tot el saló, sinó també perquè va ser considerada un dels productes més innovadors, didàctics i creatius de la fira, i va ser guardonada amb un dels anomenats Premis Innova (igual que el projecte Toktok, una comunitat educativa on-line per a nens hospitalitzats). El futur és una taula que ensenya als nens a pensar.

Projecte en proves

Tot i que no és futur en el sentit més estricte: n’hi ha un exemplar disponible, a part del que va ser exhibit a la Fira, que és al Col·legi Montserrat, a Barcelona –en una habitació relativament fosca–, en fase de proves, per dir-ho d’alguna manera; perquè la mesosfera és un invent recent i encara es desconeixen totes les possiblitats que té. «El que volem –explica Carles Sanz, director tècnic del projecte–, és suport institucional per posar a prova la taula. Una prova àmplia. Necessitem que tant els professors com els alumnes la coneguin, i sàpiguen tot el que poden arribar a fer amb ella».

El col·legi del futur, segons Expodidàctica, és un lloc sense guixos ni pissarres verdes, perquè les pissarres són, evidentment, digitals i interactives; segons el model i el fabricant fan coses com ara connectar-se a l’ordinador d’un estudiant, o als de tots, de manera que el que surt a la pissarra també surt a totes les pantalles, i viceversa: el que escriu o dibuixa un alumne també s’escriu o es dibuixa a la pissarra. És l’alegria d’una espècie endèmica: els que viuen un infern cada vegada que els obliguen a sortir davant de tothom.

Segons Expodidàctica, al col·legi del futur no hi ha quaderns perquè hi ha ordinadors, i de fet cada pupitre n’incorpora un de sèrie; les portes no tenen frontisses, i els extrems són de goma, de manera que els nens no s’hi enganxen mai els dits; els llibres, gràcies a un giny, els forren els pares en 20 segons, les taquilles vénen amb carregador incorporat (per als ordinadors) i els mestres confien cegament en una espècie de trípode invertit que, en paraules d’un distribuïdor, «fa de reproductor de diapositives, retroprojector i escàner alhora»: i que s’anomena visualitzador. Al col·legi del futur tot és ràpid, automàtic, digital, ecològic i divertit.

Tot i que la veritat és un tòpic: el futur ja és aquí.

Una mestra salva 20 nens de P-5 d’un greu accident a Granollers

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=698342&idseccio_PK=1021

1. • Al veure cedir el sostre, va idear un joc perquè els alumnes es posessin sota les taules

Estat en què va quedar l’aula del CEIP Pereanton de Granollers on es va produir l’ensorrament del sostre fals, ahir. Foto: JOSEP GARCIA

GRANOLLERS

La ràpida actuació d’una mestra del CEIP Pereanton de Granollers va evitar ahir el que hauria pogut ser un greu accident, amb una vintena d’alumnes de 5 i 6 anys com a víctimes. Al veure que el sostre cedia, la professora va simular un joc perquè els nens s’amaguessin sota les taules davant l’imminent esfondrament.

Passaven cinc minuts del migdia quan el sostre fals de l’aula de P-5 de la cèntrica escola Pereanton va començar a cruixir. L’estructura que subjectava les plaques es va deixar anar dels tacs i es va desprendre lentament sobre els 20 alumnes que eren a la classe. Amb gran enteresa, la mestra va idear un joc per fer que els nens es posessin sota de les taules mentre queien dues terceres parts del sostre. El grup va ser evacuat després per la resta de professors.

«Ha sigut com l’efecte de la caiguda de fitxes de dòmino –va relatar a aquest diari la directora del CEIP Pereanton, Roser Martínez– que per sort ha sigut detectat a temps». La responsable va alabar l’actitud de la professora, que «en tot moment va saber què havia de fer». L’aula sinistrada i l’adjacent havien estat reformades «fa tres anys» per la Generalitat, segons el cap de la policia local de Granollers, l’inspector Lluís Colomer, que va celebrar que «no s’hagin de lamentar danys personals».

POLICIES, BOMBERS I ASSISTÈNCIA / Al lloc s’hi van presentar policies, bombers i serveis sanitaris, que van atendre 10 nens d’esgarrinxades lleus. Els bombers van analitzar la resta de les estances i el menjador, i no hi van detectar més deficiències. Hauran de ser els arquitectes municipals els que determinin per què l’estructura no va suportar el pes de les plaques.

L’empresa pública GISA va gestionar la construcció de la falsa coberta el 2007 per rebaixar els sostres molt elevats de l’edifici. Els responsables del servei territorial d’Educació es van desplaçar ahir a Granollers per avaluar la situació. La conselleria ha demanat a GISA un informe sobre l’accident, i l’ajuntament ha obert un expedient informatiu per analitzar-ne les causes i estudiar-ne les responsabilitats.

La directora va informar del succés a les famílies, intranquil·les per la presència dels serveis de seguretat. Les dues aules podran tornar a obrir avui després que es desmuntin les peces, que «es reposaran immediatament», segons el centre.

Crisi de mestra

LUCÍA CASILLAS – Riells del Fai  – 17/03/2010

Qui sóc? Qui és el meu cap? Què puc fer si els objectius de l´autoritat política han entrat en contradicció flagrant amb la realitat i la meva idea d´un ensenyament de qualitat? En quin fòrum podré opinar? Qui em representa? Els sindicats embrancats en una contesa política aliena a les bases? Quines són les inquietuds i propostes dels ensenyants? A qui li importen realment? A les famílies? Per ser justa, diria que a algunes sí; la majoria, però, mentre mantinguem els seus fills i filles a l´escola contents i distrets, ja en tenen prou. I els mestres i les mestres? Qui som? Una mera addició de capdavanters d´aula? Treballadors i treballadores de l´ensenyament? Integrants d´alguna ONG amb cert caire místic? A quin sector social i laboral pertanyem? Sóc mestra, estimo la meva feina, i la convocatòria de vaga del dia 17 m´enfronta a la disjuntiva entre el desencís d´entaular una batalla d´on sortiré vençuda i amb alguna cicatriu de més, o continuar la rutina de malparlar de la irracionalitat de la LOE pels passadissos. Aniré a la vaga. No ho faré pels sindicats. Ni pel conseller Maragall i els seus buròcrates de món virtual. Ni per la retirada d´una llei involutiva. Ho faré per no ruboritzar-me quan els mitjans de comunicació afirmin que s´ha aprovat la nova llei d´Educació amb el consens de tots els integrants de la comunitat educativa. Perquè jo dissentiré. Potser estaré sola o formaré part d´una minoria. Però dissentiré. I diré: encara no. …