http://www.gencat.cat/educacio/orientaciofp/ca.htm
Nou portal per a l’orientació educativa
Què puc fer?
Leave a reply
Category Archives: L’educació en els mitjans de comunicació
Trossos: Escola, Cohesió i Pacte
Escola, Cohesió i Pacte
Cohesió
Després dels grans canvis demogràfics des de l’últim terç del segle XX, les societats occidentals tenen com a repte principal preservar la cohesió social. Això significa evitar les grans desigualtats econòmiques. Però significa també evitar les fragmentacions culturals. Cal dibuixar espais compartits en cada territori, que passen pels valors democràtics, per un ascensor social eficient, per un urbanisme integrador. També per una –o més d’una– llengua vehicular per a la comunicació en cada territori. En el nostre cas, l’objectiu és que, si més no, el català sigui una d’aquestes llengües a casa nostra.
Després dels grans canvis demogràfics des de l’últim terç del segle XX, les societats occidentals tenen com a repte principal preservar la cohesió social. Això significa evitar les grans desigualtats econòmiques. Però significa també evitar les fragmentacions culturals. Cal dibuixar espais compartits en cada territori, que passen pels valors democràtics, per un ascensor social eficient, per un urbanisme integrador. També per una –o més d’una– llengua vehicular per a la comunicació en cada territori. En el nostre cas, l’objectiu és que, si més no, el català sigui una d’aquestes llengües a casa nostra.
Escola
Aquesta existència de llengües vehiculars compartides per tothom, i la necessitat que a casa nostra el català en sigui una, es juga en una part molt important a l’escola. No tan sols. No n’hi ha prou amb el coneixement si no hi ha també ús social, i això es juga en altres terrenys. Però el model català que garanteix que tothom surt de l’escola sabent català i castellà –i anglès!– és una exigència no tan sols per a la supervivència del català com a llengua viva, sinó també per a la cohesió social a casa nostra. Perquè hi hagi espais compartits que vertebrin una societat on hi haurà referències culturals diferents.
Pacte
El model català d’immersió lingüística no és només una aposta per la supervivència del català, és també una aposta per la cohesió social a Catalunya. Per això és material molt delicat, inflamable. Jordi Pujol advertia del risc que el pacte per l’educació entre PP i PSOE, prolix, amb 137 punts, envaeixi competències de la Generalitat i posi en qüestió el model català. És un advertiment al qual cal fer cas. Perquè quan al PP i el PSOE pacten, tremolem. I perquè ens hi juguem més que unes competències. Més i tot –i això és molt– que la llengua. Ens juguem un sistema acreditat de cohesió social. El més important al segle XXI.
Our English Friends
Practica l’anglès amb els teus amics
Sports
Learn about the names of your favourite sports and activities
What are you doing?
See what our friends are doing at the moment. Learn how to use present continuous.
I love it!
Talk about your likes and dislikes
What can you do?
Show your abilities!
Countries
Learn about countries and nationalities
People
Talk about people’s lives
Jobs
What do you do for a living?
Films
Let’s go to the movies!
At the weekend
What do you do in your free time?
Prova d’avaluació de sisè curs d’educació primària 2010
Per a més informació cliqueu aquí
Prova d’avaluació de sisè curs d’educació primària 2010
NOTA PER A TOTS ELS CENTRES EDUCATIUS: Tots els centres educatius d’educació primària han de fer la verificació i actualització de l’alumnat que, d’acord amb els registres informàtics del Departament d’Educació, està matriculat de sisè curs. El termini per fer-ho acaba el 8 d’abril. Podeu accedir-hi des de l’apartat Organització i seguiment del procés d’aplicació.
Ja en van quatre, i…
Després de la vaga de mestres sembla que cal concloure que falla la confiança en la conselleria perquè, més enllà de les discrepàncies legítimes, hi ha la convicció que s’ha rebut un tracte de qui es creu amb la veritat absoluta i de qui analitza l’educació amb criteris més de resultats econòmics que no pas com a un dels instruments constitutius de la societat i element imprescindible de la seva transformació
Si es reclama que els sindicats usin el seu dret a la vaga amb responsabilitat, també s’hauria de demanar al conseller que hi actués per trobar les complicitats dels qui, finalment, han de portar la normativa a la pràctica
Escric aquestes ratlles quan encara no s’ha fet la vaga de mestres, la quarta en dos anys, i quan surten publicades ja haurà passat la jornada de mobilització. No sé, doncs, quin haurà estat el seguiment, però fos el que fos –hi ha una certa sensació de fatalisme en la utilitat de la vaga–, un cop més haurà palesat el malestar del sector educatiu per les polítiques de la conselleria.
Fa un dies vaig assistir a un debat sobre cultura; els ponents –no cal esmentar-los– eren de luxe i em va causar un cert desassossec que d’un d’ells, relacionant, encertadament, cultura i educació com un binomi indissociable en el futur del nostre país, va fer unes afirmacions crec que impactants. El ponent en qüestió no és ni de bon tros algú que sigui aliè al l’entorn ideològic del tripartit, però afirmava rotundament que el sistema educatiu feia aigües perquè s’havia perdut aquella energia de fa vint-i-cinc anys, que s’ha perdut la satisfacció i la il·lusió de tirar endavant les escoles i els projectes educatius.
Potser les afirmacions eren massa dures, però la realitat és que observes un cert cansament, però no de la professió, ni dels reptes quotidians que el treball et planteja diàriament, ni espanta el treball de trobar noves maneres, noves fórmules per fer més positiva la feina. Falla la confiança en l’administració, falla la confiança en la conselleria i falla, crec, perquè més enllà de les discrepàncies legítimes en alguns aspectes, hi ha la convicció que s’ha rebut un tracte de qui es creu amb la veritat absoluta i de qui analitza l’educació, sobretot la pública, amb criteris més de resultats econòmics, burocràtics i de satisfacció administrativa i immediats, que no pas com a un dels instruments constitutius de la societat i element imprescindible de la seva transformació. Ha fallat la condició de relació entre qui ha d’ordenar i qui ha d’aplicar l’ordenació; ha fallat la política, doncs, de la conselleria.
Després del rebuig sindical i de bona part del professorat a la llei d’educació, calia pel bé del sistema que hi hagués hagut un procés d’acostament perquè el seu desenvolupament signifiqués el retorn a l’esperit que va permetre signar el pacte per l’educació. No ha estat així; un seguit de temes vinculats a la llei i altres d’endèmics han generat un nou desencontre que va culminar en una vaga que ja d’antuvi es preveu que no serà majoritària, sense que això la desqualifiqui, ni que això vulgui dir que hi hagi una sensació d’una fractura cada cop més profunda entre la conselleria i els i les mestres. Cal anar més enllà del calendari escolar, les plantilles, les no substitucions, les retallades pressupostàries… temes en què ben segur que, amb un aprofundiment en la negociació, potser s’hauria pogut arribar a acords. Es plantegen ara també temes de molta més profunditat com són el projecte d’autonomia de centres i els de l’avaluació, que afecten, sens dubte, els aspectes laborals i professionals i, per tant, amb la necessitat de trobar amplis acords perquè la seva formulació pràctica sigui exitosa.
El conseller, en manifestacions a la televisió acusa –o si es vol, manifesta– que el sindicats volen tornar a discutir-ho. No crec que els sindicats siguin tan il·lusos de creure que les lleis aprovades es modifiquen d’aquesta manera. El Parlament ha fet la seva feina i naturalment l’aplicació i desplegament de la llei no dóna per discutir-ho tot una altra vegada, però sí que hauria donat l’oportunitat, per la via pràctica en la seva aplicació, de l’aproximació de posicions que fes viable no sols el que es desprèn de la llei, sinó fer-ho de manera que generés una nova expectativa de treball que permetés que tothom remés en la mateixa direcció amb la intensitat que li correspongui a cadascú.
No ha pogut ser o no hi ha hagut prou voluntat que fos així i tothom hi té la seva part de responsabilitat. Alguns més que altres. I no hi ha dubte que qui té la capacitat d’organitzar, ordenar i desplegar la llei en té molta més. Si es reclama, amb raó, que els sindicats usin el seu dret a la vaga amb responsabilitat, ja que l’educació és un servei públic, també s’hauria de demanar al conseller que en els mecanismes de desplegament de la llei actués amb més responsabilitat per trobar les complicitats dels qui, finalment, han de portar la normativa a la pràctica. No crec, com ens volen fer creure, que hi hagi gaires diferències de model en el camp educatiu, com diu el conseller, entre el que volen i diuen els sindicats i el govern, més aviat hi ha una pèrdua de confiança per les actituds que s’han mantingut respecte a les negociacions i a les imposicions que s’han anat fent des de la conselleria i això fa més dolorosa i distanciadora, dissortadament, la vaga del passat dia 17.
Darrera actualització ( Diumenge, 28 de març del 2010 03:00 )
Es modifica la denominació i l’àmbit territorial de diversos serveis educatius del Departament d’Educació
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ
ORDRE EDU/160/2010, de 18 de març, per la qual es crea i es modifica la denominació i l’àmbit territorial de diversos serveis educatius del Departament d’Educació. (Pàg. 23700)
ORDRE
EDU/160/2010, de 18 de març, per la qual es crea i es modifica la denominació i l’àmbit territorial de diversos serveis educatius del Departament d’Educació.
El Decret 155/1994, de 28 de juny, pel qual es regulen els serveis educatius del Departament d’Educació (DOGC núm. 1918, de 8.7.1994), defineix, en el seu article 3, els centres de recursos pedagògics (CRP) com a serveis educatius que en un àmbit territorial definit donen suport a l’activitat pedagògica dels centres i a la tasca docent dels mestres i dels professors.
A mesura que el Departament d’Educació procedeix a l’ampliació progressiva dels CRP es fa necessari redefinir i adequar la xarxa actual d’aquests serveis educatius a les necessitats específiques dels diferents àmbits territorials.
Atesa la conveniència d’ampliar els serveis actuals i, en conseqüència, també de redefinir i d’ajustar els àmbits territorials d’actuació dels centres de recursos pedagògics (CRP) existents a Catalunya, a proposta de la Direcció General de l’Educació Bàsica i el Batxillerat,
Ordeno:
Article 1
Crear el centre de recursos pedagògics (CRP) que es detalla a l’annex 1, en l’àmbit territorial i emplaçament que s’indica.
Article 2
Atribuir una nova denominació i nou àmbit territorial d’actuació al centre de recursos pedagògics (CRP) que es detalla a l’annex 2.
Barcelona, 18 de març de 2010
Ernest Maragall i Mira
Conseller d’Educació
Annex 1
Centre de recursos pedagògics (CRP) que es crea:
Serveis Territorials:
Denominació:
Codi de centre:
Localitat:
Àmbit territorial d’actuació:
Centre de recursos pedagògics (CRP) al qual s’atribueix nova denominació i nou àmbit territorial d’actuació:Tarragona.
Serveis Territorials:
Denominació:
Codi de centre:
Localitat:
Àmbit territorial d’actuació:
Reus.Reus43990102.CRP Reus (desglossament del CRP Baix Camp)
l’Albiol, l’Aleixar, Alforja, Almoster, Arbolí, l’Argentera, les Borges del Camp, Botarell, Cambrils, Capafonts, Castellvell del Camp, Colldejou, Duesaigües, la Febró, Maspujols, Montbrió del Camp, Mont-roig del Camp, Pratdip, Riudecanyes, Riudecols, Riudoms, la Selva del Camp, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Vilanova d’Escornalbou, Vilaplana, Vinyols i els Arcs.Annex 2Cambrils.43910499.CRP Baix Camp.Tarragona.
El Consell Escolar avala el decret d’autonomia de centres
RAFA JULVE
BARCELONA
BARCELONA
El Consell Escolar de Catalunya, principal organisme assessor del Departament d’Educació format per representants de l’Administració, la comunitat educativa i altres entitats socials, va avalar ahir per 27 vots a favor, quatre en contra i tres en blanc el decret d’autonomia de centres. Aquesta norma, una de les que desenvolupen la llei catalana d’educació (LEC), ha estat una de les que més polèmica han suscitat entre els docents, especialment entre els sindicats que els representen, que han mostrat insistentment el seu rebuig perquè consideren que aquest futur decret «desregula l’ensenyament públic» i suposa «un pas cap a la privatit-
zació».
USTEC, CCOO, UGT i ASPEPC mantenen que la futura reglamentació «margina els claustres de professors en les decisions importants» i impedeix que s’efectuï «una gestió democràtica i participativa». La consellera, en canvi, defensa que el decret permetrà que cada escola i institut pugui dissenyar una normativa interna a la seva mida, cosa que millorarà l’organització i repercutirà en una formació més adequada per als alumnes. Els centres públics i els concertats, per exemple, seran sotmesos a un examen de resultats, efectuat per una agència d’avaluació de nova creació.
MOTIU DE VAGA / Aquest i altres aspectes del decret formen part dels motius que van portar els sindicats a convocar (amb escàs èxit) una vaga la setmana passada. Tampoc és del seu grat el decret de direcció de centres que Educació ja té preparat i amb el qual la conselleria pretén reforçar i prestigiar el càrrec de director, que serà considerat «autoritat pública».
Una vegada siguin designats, els directors exerciran de cap de personal, i podran incoar expedients i proposar llocs de treball. Seran avaluats anualment i ocuparan el càrrec durant quatre anys, que es podrà renovar fins a completar un període de quatre mandats seguits.
Tots els docents amb plaça de funcionari podran optar a aquesta funció, cobrant un 15% més el primer quadrienni, un 35% més el segon, un 55% més el tercer i un 75% més si compleix els 16 anys al càrrec. Educació negocia amb les universitats perquè ofereixin postgraus de direcció escolar.
Nous deures per als directors d’escola i institut
PERE ALBERTÍ Director de l’IES Montilivi de GironaL’avantprojecte de decret sobre la direcció dels centres educatius públics els atorga més reconeixement i responsabilitats
Directors d’escoles i instituts amb més capacitat de decisió i reconeixement d’autoritat, però també amb més deures i responsabilitats. Aquesta és la conclusió bàsica que es pot extreure de l’avantprojecte de decret de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent, que ja té un text escrit i que està pendent ara de ser examinat per la comunitat educativa. La columna vertebral del nou decret està força definida, però s’ha d’acabar de perfilar i concretar, amb les aportacions que es portaran a terme des dels centres escolars, associacions de pares i mares d’alumnes i sindicats. Aquest mes d’abril està previst que es facin reunions de directors per debatre el nou decret, que encara no té data concreta per començar-se a aplicar.
Enfortir la direcció dels centres educatius com a requisit per garantir l’autonomia dels centres i assumir responsabilitats que fins ara estaven restringides a la comunitat educativa. Aquests són alguns dels principis que es recullen en el nou decret. Els directors tindran més funcions de representació, de lideratge i de gestió, i una consideració d’autoritat pública. En l’avantprojecte de decret es preveu que els directors assumeixin unes responsabilitats que fins ara quedaven diluïdes i que facin funcions de cap de personal. Pel que fa al salari, tindran complements.
Els nomenaments seran per un període de quatre anys, amb possibilitat de renovar el mandat fins a quatre períodes consecutius. I hauran de passar una avaluació de l’Agència d’Avaluació i Prospectiva, que farà un informe cada quatre anys.
Els canvis que es preparen en les direccions dels centres escolars de Catalunya han fet aixecar veus a favor i en contra. Aquest avantprojecte de decret i el d’autonomia de centres van ser dos dels motius de la darrera vaga convocada pels sindicats, ja que es va considerar que les seves reclamacions no eren escoltades per Educació.
DIRECTOR DE L’IES MONTILIVI
Autoritat pública
En el nou decret que es prepara s’estableix que la direcció té la consideració d’autoritat pública i gaudeix de presumpció de veracitat en els seus informes. En l’exercici de les seves funcions, també és l’autoritat competent per defensar «l’interès superior de l’infant». Els directors poden requerir la col·laboració d’altres autoritats de les administracions públiques per al compliment de les seves funcions. Els inspectors d’educació, que també tenen la consideració d’autoritat pública, han d’adequar la seva actuació al règim d’autonomia dels centres.
Cap de personal
Entre altres qüestions, els directors tindran la funció com a cap de personal, com estableix el nou decret, de seleccionar el personal interí docent per cobrir substitucions temporals en el centre, que no abasten tot el curs acadèmic, entre candidats que hagin accedit a la borsa de treball de personal interí docent.
També poden intervenir, en els termes que s’estableixin reglamentàriament, en els procediments de provisió per concurs específic i de provisió especial, i formular les propostes de nomenament dels aspirants seleccionats en aquest darrer cas.
Control d’horari
La direcció del centre podrà resoldre sobre les faltes d’assistència i de puntualitat no justificades de tot el personal del centre. A banda de la sanció disciplinària que pugui comportar, els directors hauran de comunicar periòdicament al director dels serveis territorials d’Educació o a l’òrgan competent del consorci d’Educació de Barcelona la part de la jornada no realitzada que determina la deducció proporcional.
La selecció del director correspon a una comissió per a cada centre, es farà un concurs de mèrits i cal que superi un programa de formació.
Més formació
Els candidats seleccionats per a l’exercici de la direcció d’un centre hauran de seguir un programa de formació i el Departament d’Educació haurà de promoure programes de formació permanent. L’avaluació positiva de l’exercici en cada mandat comporta un complement de reconeixement. S’inclou també un apartat amb la condició de directiu professional docent, que podran obtenir els directors que tinguin almenys un període de mandat i que hagin estat avaluats de manera positiva. També cal tenir uns coneixements determinats i superar un procediment d’acreditació.
Avaluació
L’avaluació dels directors serà a càrrec de l’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació, que haurà de concretar els procediments, els indicadors i els criteris per homogeneïtzar les dades i establir, d’acord amb la Inspecció d’Educació, els models i protocols per dur a terme l’avaluació de l’exercici de la direcció. El consell escolar del centre col·laborarà en el procés d’avaluació.
Un equip directiu ha de tenir obligatòriament tres membres: el director, el cap d’estudis i el secretari, i el mínim de mandat serà de quatre anys, que es podran renovar.
Incentius
La persona que ocupi la direcció d’un centre tindrà un reconeixement d’incentius important, que aniran augmentant a mesura que estigui més anys en el càrrec. Hi haurà un complement per lloc de treball, que es calcularà en funció de la dimensió, la complexitat del centre i la diversitat dels ensenyaments impartits. Si cal, el director estarà exempt d’impartir classes. Els directors de carrera podran ascendir en l’administració, tant en l’educativa com en altres departaments. Educació vol incentivar els directors per tal que continuïn com més anys millor als centres.
«Els canvis que hi ha plantejats són positius, però s’han d’acabar de polir»
El director de l’IES Montilivi de Girona és un dels tres representants de les comarques gironines en la junta central de direccions. El 25 de març aquesta junta es va reunir per valorar les novetats que es plantegen des del Departament d’Educació i a partir d’ara està previst recollir suggeriments de directors i claustres per intentar millorar els canvis que es preparen.
–Hi ha algun punt que consideri més polèmic?
–«El que genera molts dubtes és la figura del director professional. No està clar què passa si es decideix tornar a la docència, sobre el fet que es pugui mantenir o no la plaça si es canvia de cos.»
–Considera que cal canviar algun altre apartat?
–«Un dels que em neguitegen és el de triar personal interí per cobrir substitucions. Si això es fa des de les direccions hi podria haver algun favoritisme i crec que això s’hauria de seguir fent com ara, seguint l’ordre de la borsa de treball. També cal establir clarament els càrrecs directius.»
–Quin apartat destacaria com a més positiu?
–«Un d’important és el tema de la formació. Actuament per gestionar un centre calen recursos de lideratge i formació. L’apartat d’avaluació també em sembla positiu, ja que crea una petita pressió que pot fer que es treballi més en funció d’uns objectius. Pel que fa al pla estratègic, s’ha de destacar que la gran majoria de centres ja en tenen i això és molt positiu.»
–Algun altre punt pot comportar millores significatives?
–«És important que els directors siguin considerats autoritats públiques. Cal tenir en compte que els centres han canviat molt pel que fa a nombre d’alumnes i en tasques que es porten a terme. La gestió s’ha complicat i és importar reforçar la figura de l’equip directiu.»
–Els sindicats mantenen que els directors tindran molt més poder contractual.
–«Cal dir que només es poden definir les places singulars. A l’IES Montilivi, per exemple, només n’hi ha tres. Són persones que ajuden a tirar endavant aspectes del pla estratègic i estan sota la supervisió del consell escolar. Això continuarà sent així.»
Crítiques dels sindicats, que reclamen modificacions
Els sindicats han manifestat la seva posició contrària a molts dels canvis que es preparen. El portaveu d’USTEC-STEs a Girona, Xavier Díez, considera que el nou decret comportarà una pèrdua de pes democràtic de la comunitat educativa, ja que moltes decisions les podrà prendre ara directament el director. «Això pot donar peu a l’arbitrarietat», opina Díez. Josep Maria Anglès, d’ASPEPC-SPS, manté que «es torna enrere». «Els anys vuitanta es va aconseguir un funcionament democràtic dels centres. El director abans era el que manava i ordenava, i ara es vol tornar a aquesta situació.» El secretari general d’Ensenyament de CCOO a Girona, Víctor Sánchez, considera que el model que es defensa des d’Educació «no fomenta el treball en equip». Fonts d’UGT també han manifestat una posició contrària al decret. Els sindicats encara confien que es podran modificar apartats que consideren que poden comportar una marxa enrere per als centres educatius.
Darrera actualització ( Diumenge, 4 d’abril del 2010 02:00 )
Pasqua, en català i anglès
Pasqua
Autor/a: Antoni Climent, Encarna Balaguer, M. Carmen Querol, M. Dolores Domingo, M. Esperanza Baticón, M. Teresa Solera, M. de las Mercedes Sañudo, Mar Aparisi i Óscar Guiral
Data de publicació: 27/11/2002
Data de catalogació: 19/02/2009
Durada: 20 minuts
Àmbit: JClic
Cost: Gratuït
Destinatari: Professorat / Alumnat
Descripció: Projecte d’activitats JClic que prenent com a centre d’interès la Pasqua treballa conceptes diversos com els colors, les mides, la orientació…
Nivell educatiu / Àrea curricular: Educació infantil / Comunicació i llenguatges
Easter
URL del recurs: http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=2003
Autor/a: Julie L.Hickin
Data de publicació: 18/05/2007
Data de catalogació: 29/04/2009
Idioma: Anglès
Durada: 30 minuts
Àmbit: edu365
Cost: Gratuït
Destinatari: Alumnat
Descripció: Miniunitat didàctica (MUD) interactiva que treballa la festa de Pasqua dins la cultura i la tradició anglosaxones. Gramaticalment s’hi practica el “Present Continuous” i les preposicions de lloc amb situacions i elements propis de la Pasqua. Inclou ajut per a les activitats interactives, un poema i un joc de vocabulari.
Nivell educatiu / Àrea curricular: Educació primària / Competències bàsiques
URL del recurs: http://www.edu365.cat/primaria/muds/angles/easter/index.htm
Professors consideren franquista la selecció de directors que proposa Maragall
BARCELONA, 25 (EUROPA PRESS)
El sindicat de professors USTEC·STEs considera “franquista” el nou projecte de decret de Direcció que planteja la Conselleria d’Educació que lidera Ernest Maragall, que modifica el mètode de selecció de directors escolars conforme a la normativa estatal.
En un comunicat, el sindicat ha recordat la creació del Cos de Directors sota el Franquisme i la seva posterior supressió, quan el claustre de professors elegia el director lliurement.
“El nou decret ens remet a una fórmula semblant a l’antic Cos de Directors i és un pas enrere en la democràcia dels col·legis”, ha afirmat la portaveu d’USTEC·STEs, Rosa Cañadell.
El nou decret, al costat de la normativa de la Llei Orgànica d’Educació (LOE), estableix que les direccions són seleccionades per una comissió mixta entre l’administració, professors i membres del consell escolar (famílies i alumnes).
D’altra banda, els mestres han considerat que és un “greu error” deixar en mans dels directors la decisions més importants del centre, ja que el decret reforça la seva autoritat i competències –entre d’altres assumptes, com a caps de personal–.