Les representants d’USTEC-STES, UGT i CCOO expliquen al El matins de TV3 el perquè de la vaga d’avui. Argumenten que el conseller Maragall porta al desmantellament de l’escola pública.
Podeu veure el vídeo CLICANT AQUÍ
.jpg&imgrefurl=http://mollet2011.blogspot.com/2009_05_01_archive.html&usg=__5Sj1bC6xah02MAYJgd1BFFIUU_s=&h=234&w=298&sz=10&hl=ca&start=9&sig2=ZflkMQr7hxDLx5hq-7aANw&um=1&itbs=1&tbnid=FUjGjQTEyd8f3M:&tbnh=91&tbnw=116&prev=/images%3Fq%3Dm%25C3%25B3n%2Brac%2B1%26um%3D1%26hl%3Dca%26rlz%3D1T4SKPB_esES257ES257%26tbs%3Disch:1&ei=QsSgS7HiKMTV4gbit7DdDQ)
http://rac1.org/elmon/blog/fer-una-llei-per-evitar-el-fracas-escolar-no-era-necessaria/
És el que ha defensat David Rabadà, professor de l’IES Bruguers de Gavà i autor de diferents llibres sobre l’educació, que aquest dimecres s’ha afegit a la tertúlia de El Món a Rac1 per analitzar les raons que han portat als sindicats a convocar la vaga de professors.
El principal problema al qual s’enfronta el nostre sistema educatiu és l’elevat fracàs escolar. Precisament, el conseller d’educació defensa la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) com un instrument per lluitar contra aquesta realitat del nostre país.
David Rabadà, professor de l’IES Bruguers de Gavà i autor dels llibres “Educar, educamos todos” i “Quién fracasó con el fracaso escolar?”, juntament amb Manel Cuyás, Queco Novell i Lluis Foix, han discutit els principals arguments que hi ha al darrera de la convocatòria de vaga, la quarta dels últims dos anys.
Per escoltar la tertúlia, cliqueu aquí
El conseller Maragall ha demanat als sindicats “que desconvoquin la vaga perquè no està justificada ni laboralment ni professionalment” i perquè “no estem en moments que permetin que un servei públic com l’educació interrompi el seu servei”.
“Una vaga que és un dret, però si afecta un servei tan bàsic com és el servei de l’educació d’un país s’hauria d’usar amb un altíssim grau de responsabilitat, cosa que ara mateix em costa d’identificar”, ha apuntat Maragall en declaracions a “Els matins” de TV3.
Maragall ha acusat els mestres de tirar endavant una vaga que és “més de caràcter polític i estratègic que no pas professional” i que “malmet un servei públic”. I ha conclòs que encara que la vaga és un dret legítim, els mestres “haurien de tenir en compte l’interès general, els alumes, els pares i seguir parlant com estaven fent abans que s’interrompessin les converses”.
Davant la convocatòria d’una jornada de vaga demà a l’escola pública convocada per tots els sindicats, el conseller d’Educació ha demanat “als pares que portin els nens a l’escola perquè amb molta probabilitat hi haurà normalitat” i perquè en tot cas “hi haurà uns serveis mínims que garanteixen la deguda atenció als seus fills”.
El conseller d’Educació també s’ha referit a la possibilitat que el Departament d’Educació podria suprimir el Batxillerat en 13 instituts el curs vinent. Maragall ha dit que “tancarem el Batxillerat en algun institut perquè encara estem en disminució d’alumnes en aquests cursos”.
http://paper.avui.cat/article/societat/186882/educacio/carrega/ara/contra/batxillerats.html
La vaga de mestres i professors convocada irrevocablement per a aquest dimecres es preveu agra, ja que a la llista de greuges contra el departament d’Educació ahir els sindicats n’hi van afegir un altre: la intenció de la conselleria que dirigeix Ernest Maragall d’eliminar el batxillerat d’alguns instituts. Els sindicats ho tenen clar: “Aquest conseller s’està carregant l’educació pública”, van lamentar ahir.
Els portaveus dels cinc principals sindicats del sector, USTEC-STEs, CCOO, ASPEPC-SPS, FETE-UGT i CGT, van assegurar ahir que aquesta nova “barbaritat” d’Educació, l’eliminació amb vista al pròxim curs de, segons ells, com a mínim 24 grups de batxillerats en instituts públics de Barcelona i d’un nombre indeterminat en altres poblacions, “destrueix l’estructura pública de l’educació”. Diuen que molts dels grups que desapareixeran (per poca demanda, segons el govern) estan ubicats “en barris econòmicament desafavorits”, cosa que “afavorirà un ensenyament classista”, ja que els alumnes amb més poder adquisitiu podran fer el batxillerat a la concertada i els que no tinguin diners no. Mestres i professors van recordar ahir que Maragall ja s’havia “carregat” el batxillerat nocturn.<!–
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 26. Dimarts, 16 de març del 2010
Els sindicats d’Educació convoquen una vaga pel proper dimecres 17 de març per les següents raons:
Barcelona: 12h15 – Des de Plaça Universitat fins Plaça Sant Jaume.
Girona: 12h00 – SSTT (Plaça Lleó)
Lleida: 13h30 – Des dels SSTT (Pica d’Estats) a Delegació del Govern (Lluís Companys)
Tarragona: 12h00 – Plaça Imperial Tarraco
Tortosa: 13h00 – SSTT
Els principals sindicats d’ensenyament a Catalunya (USTEC, CCOO, UGT i ASPEPC) han convocat una vaga per dimecres que ve tant a les escoles de primària i com als instituts per poder protestar contra la política del Departament d’Educació de la Generalitat. L’últim intent de mediació va fracassar dilluns passat i, per aquest motiu, la convocatòria és definitiva. Avui mateix es coneixeran els serveis mínims previstos, encara que s’espera que siguin similars als d’anteriors vagues: dos mestres per cada quatre aules a les escoles i dos professors als centres de secundària.
La protesta se centra en dos aspectes essencials: d’una banda, contra el desplegament de diversos aspectes de la llei d’educació, com el model d’autonomia dels centres escolars, el nou calendari escolar, les contractacions d’un terç de jornada (en lloc de mitja jornada) i la capacitat més gran de les direccions anunciada per Educació; de l’altra, contra la retallada de plantilles i recursos que, segons expliquen els sindicats, s’està produint als centres escolars tot i l’allau de noves places (23.000 aquest any).
La contraoferta d’Educació no va acontentar els sindicats. «El document no recull cap de les nostres reivindicacions», va lamentar recentment Rosa Cañadell, d’USTEC. «No reflecteix el que vam parlar en l’última taula sectorial. Tenen el costum de dir-te una cosa i fer-ne una altra i ja estem escarmentats», va assegurar Montse Ros, de CCOO.
Aquesta serà la quarta vaga en tres anys que els sindicats de mestres i professors dels centres públics no universitaris convoquen contra la política educativa de la Generalitat. Segons indica una enquesta de CCOO, el 80% dels professors consultats pel sindicat estan d’acord amb la convocatòria.
El desplegament de la llei d’educació de Catalunya (LEC) preveu actualment com un dels seus principals components el futur decret d’autonomia de centres educatius. Sens dubte, el debat que suscita el projecte és indicador que alguna cosa s’està movent en un camp massa anquilosat per un reglamentisme molt uniformitzador i poc flexible a la singularitat de cada centre.
EL PROJECTE EDUCATIU és l’instrument que ha d’assenyalar l’horitzó institucional a cada centre i el rumb adequat per assolir-lo. Una direcció amb poder de lideratge efectiu hauria de ser qui conduís el centre envers els objectius assenyalats, tot mantenint el rumb adequat en cada moment. Els centres, en el marc de la seva autonomia, haurien de decidir sobre la majoria d’aspectes curriculars i organitzatius (seqüenciació de les matèries, horaris adequats, tipus d’agrupament d’alumnat…) i sobre la gestió dels professors en funció del projecte educatiu, tot avaluant-los en relació amb els objectius i resultats vinculats a aquest projecte. Cal estar amatents, però, que l’autonomia no esdevingui excusa per impulsar agrupaments que consolidin o reforcin desigualtats d’origen social que condicionen les oportunitats d’aprenentatge dels nois i noies.
EN QUALSEVOL CAS, ALGUNS ASPECTES que estan sobre la taula en el debat sobre el decret representen un gir important en la política educativa a Catalunya. Ens referim sobretot que els projectes que es derivin de l’exercici de l’autonomia no els decidirà l’administració educativa, sinó els mateixos centres, tot comprometent-se a assolir uns determinats resultats al cap de quatre anys. Entre els indicadors de l’assoliment dels objectius proposats per a la millora hi trobem la taxa de graduació dels alumnes i els seus resultats acadèmics, la disminució de l’absentisme escolar, el grau de satisfacció de les famílies, la gestió de la direcció… És clar que no es pot exigir a tots els centres els mateixos resultats, però sí una determinada millora en funció del programa pactat i els recursos obtinguts. És l’hora de comprovar l’avenç de cada projecte educatiu i el seu potencial innovador.
TANMATEIX, ELS PROJECTES de millora dels centres no poden deixar-se sense més a la seva lliure iniciativa. Fer voluntàries la concreció de l’autonomia i les propostes de transformació condemna a l’immobilisme els centres orfes d’un equip coratjós i ambiciós. Totes les institucions educatives obtenen uns resultats i, a partir de l’èxit o no d’aquests resultats -evidentment en relació amb el context on operen-, els projectes de millora no haurien de ser facultatius. Hauria de ser responsabilitat de l’administració impulsar, amb els equips que siguin necessaris i amb els incentius convenients, aquells projectes que resulten imprescindibles per a la millora del sistema educatiu a casa nostra.
S’HAN DE REPENSAR TANT EL PAPER de la inspecció educativa com el de l’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació; aquesta ha de poder actuar amb el màxim d’autonomia del poder polític. És evident que no consolidarem l’autonomia dels centres si no disposem de procediments i agents d’avaluació que valorin aquesta autonomia des de la seva pròpia independència. L’autonomia exigeix responsabilitat i aquesta s’exerceix des d’una màxima avaluació, externa i independent.
L’AUTONOMIA NO ENS GARANTIRÀ RES si al mateix temps no reforcem a fons les direccions dels centres, si no flexibilitzem el currículum i si no reorientem i transformem l’actual sistema del funcionariat docent. L’autonomia és un valor afegit quan permet prendre les decisions adequades, en relació amb el context concret de cada institució; i, en el marc del projecte educatiu de cada centre, quan esperona el potencial innovador del seu equip humà i li dóna suport.
EL NOSTRE SISTEMA EDUCATIU necessita més autonomia, no només per alliberar les energies dels més renovadors, sinó sobretot per transformar-se en la seva totalitat
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 19. Dissabte, 13 de març del 2010
Tots els alumnes de sisè han fet aquest any una prova de nivell
Educació va presentar ahir la futura Agència d’Avaluació i Prospectiva del Sistema Educatiu, Ada, una macroagència independent i externa al departament que a partir de l’any que ve tindrà la funció d’avaluar alumnes, professors i centres del país. És una agència pionera a l’Estat (amb més competències que l’actual Consell Superior d’Avaluació) que pretén radiografiar el sistema educatiu a partir de l’anàlisi constant de tots els agents que hi estan implicats per tal de saber com funciona, quins dèficits té i en quina situació s’està i què s’ha de fer per millorar.
Aquesta agència és un dels tres pilars de la llei d’educació de Catalunya (LEC), juntament amb els projectes de decret l’autonomia dels centres educatius i de direccions, i, com va dir el secretari de Polítiques Educatives de la conselleria d’Educació, Francesc Colomer, “dóna sentit al sistema” perquè és l’eina a qui s’ha de “passar compte”. L’organisme avaluarà “des de l’eficiència de les polítiques de la conselleria fins a l’equitat del sistema i el rendiment dels alumnes”, i aquests exàmens es faran “tant des del punt de vista dels objectius com dels processos i dels recursos invertits, tenint en compte el context”.
Els resultats no seran públics. Cada centre i cada família sabrà els resultats en relació amb si mateix, però no es faran “llistes”. Com ja s’ha fet enguany amb la prova de nivell de sisè, “cada família sabrà el que l’afecta”, però l’anàlisi global serà per al debat dels experts. Això sí, cada any l’Ada haurà de fer un informe per al Parlament.<!–
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 29. Divendres, 12 de març del 2010
Uns seixanta centres escolars de les comarques gironines continuaven ahir tancats a causa bàsicament de la falta de subministrament elèctric, segons dades facilitades pel Departament d’Educació. Aquests centres escolars estan situats bàsicament a les comarques del Baix Empordà, l’Alt Empordà, el Gironès i la Selva. En total, van resultar afectats 20.412 alumnes. Des del departament es va destacar ahir, un dia més, que el nombre de centres escolars tancats podia ser superior, ja que pot ser que algun municipi no els ho hagi comunicat.
La previsió és que avui moltes escoles continuïn en la mateixa situació, en cas que no se solucioni el problema del subministrament. El Departament d’Educació tenia constància ahir que s’havien posat generadors en algunes zones i que el nombre de centres tancats serà en principi de 49, amb uns 15.000 alumnes afectats.
El transport escolar encara continua sense poder-se normalitzar. Ahir es van suspendre 67 rutes. El nombre d’escoles tancades ja es va reduir ahir en relació amb el dia anterior (n’hi havia un centenar), tot i que fins que no se solucioni el problema del subministrament elèctric la situació no es podrà normalitzar, ja que les instal·lacions no tenen llum ni calefacció, ni els serveis bàsics per funcionar.
