Per a més informació cliqueu aquíNOTA PER A TOTS ELS CENTRES EDUCATIUS: Tots els centres educatius d’educació primària han de fer la verificació i actualització de l’alumnat que, d’acord amb els registres informàtics del Departament d’Educació, està matriculat de sisè curs. El termini per fer-ho acaba el 8 d’abril. Podeu accedir-hi des de l’apartat Organització i seguiment del procés d’aplicació.
Després de la vaga de mestres sembla que cal concloure que falla la confiança en la conselleria perquè, més enllà de les discrepàncies legítimes, hi ha la convicció que s’ha rebut un tracte de qui es creu amb la veritat absoluta i de qui analitza l’educació amb criteris més de resultats econòmics que no pas com a un dels instruments constitutius de la societat i element imprescindible de la seva transformació
Si es reclama que els sindicats usin el seu dret a la vaga amb responsabilitat, també s’hauria de demanar al conseller que hi actués per trobar les complicitats dels qui, finalment, han de portar la normativa a la pràctica
Escric aquestes ratlles quan encara no s’ha fet la vaga de mestres, la quarta en dos anys, i quan surten publicades ja haurà passat la jornada de mobilització. No sé, doncs, quin haurà estat el seguiment, però fos el que fos –hi ha una certa sensació de fatalisme en la utilitat de la vaga–, un cop més haurà palesat el malestar del sector educatiu per les polítiques de la conselleria.
Fa un dies vaig assistir a un debat sobre cultura; els ponents –no cal esmentar-los– eren de luxe i em va causar un cert desassossec que d’un d’ells, relacionant, encertadament, cultura i educació com un binomi indissociable en el futur del nostre país, va fer unes afirmacions crec que impactants. El ponent en qüestió no és ni de bon tros algú que sigui aliè al l’entorn ideològic del tripartit, però afirmava rotundament que el sistema educatiu feia aigües perquè s’havia perdut aquella energia de fa vint-i-cinc anys, que s’ha perdut la satisfacció i la il·lusió de tirar endavant les escoles i els projectes educatius.
Potser les afirmacions eren massa dures, però la realitat és que observes un cert cansament, però no de la professió, ni dels reptes quotidians que el treball et planteja diàriament, ni espanta el treball de trobar noves maneres, noves fórmules per fer més positiva la feina. Falla la confiança en l’administració, falla la confiança en la conselleria i falla, crec, perquè més enllà de les discrepàncies legítimes en alguns aspectes, hi ha la convicció que s’ha rebut un tracte de qui es creu amb la veritat absoluta i de qui analitza l’educació, sobretot la pública, amb criteris més de resultats econòmics, burocràtics i de satisfacció administrativa i immediats, que no pas com a un dels instruments constitutius de la societat i element imprescindible de la seva transformació. Ha fallat la condició de relació entre qui ha d’ordenar i qui ha d’aplicar l’ordenació; ha fallat la política, doncs, de la conselleria.
Després del rebuig sindical i de bona part del professorat a la llei d’educació, calia pel bé del sistema que hi hagués hagut un procés d’acostament perquè el seu desenvolupament signifiqués el retorn a l’esperit que va permetre signar el pacte per l’educació. No ha estat així; un seguit de temes vinculats a la llei i altres d’endèmics han generat un nou desencontre que va culminar en una vaga que ja d’antuvi es preveu que no serà majoritària, sense que això la desqualifiqui, ni que això vulgui dir que hi hagi una sensació d’una fractura cada cop més profunda entre la conselleria i els i les mestres. Cal anar més enllà del calendari escolar, les plantilles, les no substitucions, les retallades pressupostàries… temes en què ben segur que, amb un aprofundiment en la negociació, potser s’hauria pogut arribar a acords. Es plantegen ara també temes de molta més profunditat com són el projecte d’autonomia de centres i els de l’avaluació, que afecten, sens dubte, els aspectes laborals i professionals i, per tant, amb la necessitat de trobar amplis acords perquè la seva formulació pràctica sigui exitosa.
El conseller, en manifestacions a la televisió acusa –o si es vol, manifesta– que el sindicats volen tornar a discutir-ho. No crec que els sindicats siguin tan il·lusos de creure que les lleis aprovades es modifiquen d’aquesta manera. El Parlament ha fet la seva feina i naturalment l’aplicació i desplegament de la llei no dóna per discutir-ho tot una altra vegada, però sí que hauria donat l’oportunitat, per la via pràctica en la seva aplicació, de l’aproximació de posicions que fes viable no sols el que es desprèn de la llei, sinó fer-ho de manera que generés una nova expectativa de treball que permetés que tothom remés en la mateixa direcció amb la intensitat que li correspongui a cadascú.
No ha pogut ser o no hi ha hagut prou voluntat que fos així i tothom hi té la seva part de responsabilitat. Alguns més que altres. I no hi ha dubte que qui té la capacitat d’organitzar, ordenar i desplegar la llei en té molta més. Si es reclama, amb raó, que els sindicats usin el seu dret a la vaga amb responsabilitat, ja que l’educació és un servei públic, també s’hauria de demanar al conseller que en els mecanismes de desplegament de la llei actués amb més responsabilitat per trobar les complicitats dels qui, finalment, han de portar la normativa a la pràctica. No crec, com ens volen fer creure, que hi hagi gaires diferències de model en el camp educatiu, com diu el conseller, entre el que volen i diuen els sindicats i el govern, més aviat hi ha una pèrdua de confiança per les actituds que s’han mantingut respecte a les negociacions i a les imposicions que s’han anat fent des de la conselleria i això fa més dolorosa i distanciadora, dissortadament, la vaga del passat dia 17.
Darrera actualització ( Diumenge, 28 de març del 2010 03:00 )
ORDRE EDU/160/2010, de 18 de març, per la qual es crea i es modifica la denominació i l’àmbit territorial de diversos serveis educatius del Departament d’Educació. (Pàg. 23700)
ORDRE
EDU/160/2010, de 18 de març, per la qual es crea i es modifica la denominació i l’àmbit territorial de diversos serveis educatius del Departament d’Educació.
El Decret 155/1994, de 28 de juny, pel qual es regulen els serveis educatius del Departament d’Educació (DOGC núm. 1918, de 8.7.1994), defineix, en el seu article 3, els centres de recursos pedagògics (CRP) com a serveis educatius que en un àmbit territorial definit donen suport a l’activitat pedagògica dels centres i a la tasca docent dels mestres i dels professors.
A mesura que el Departament d’Educació procedeix a l’ampliació progressiva dels CRP es fa necessari redefinir i adequar la xarxa actual d’aquests serveis educatius a les necessitats específiques dels diferents àmbits territorials.
Atesa la conveniència d’ampliar els serveis actuals i, en conseqüència, també de redefinir i d’ajustar els àmbits territorials d’actuació dels centres de recursos pedagògics (CRP) existents a Catalunya, a proposta de la Direcció General de l’Educació Bàsica i el Batxillerat,
Ordeno:
Article 1
Crear el centre de recursos pedagògics (CRP) que es detalla a l’annex 1, en l’àmbit territorial i emplaçament que s’indica.
Article 2
Atribuir una nova denominació i nou àmbit territorial d’actuació al centre de recursos pedagògics (CRP) que es detalla a l’annex 2.
Barcelona, 18 de març de 2010
Ernest Maragall i Mira
Conseller d’Educació
Annex 1
Centre de recursos pedagògics (CRP) que es crea:
Serveis Territorials:
Denominació:
Codi de centre:
Localitat:
Àmbit territorial d’actuació:
Serveis Territorials:
Denominació:
Codi de centre:
Localitat:
Àmbit territorial d’actuació:
Reus.Reus43990102.CRP Reus (desglossament del CRP Baix Camp)
l’Albiol, l’Aleixar, Alforja, Almoster, Arbolí, l’Argentera, les Borges del Camp, Botarell, Cambrils, Capafonts, Castellvell del Camp, Colldejou, Duesaigües, la Febró, Maspujols, Montbrió del Camp, Mont-roig del Camp, Pratdip, Riudecanyes, Riudecols, Riudoms, la Selva del Camp, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Vilanova d’Escornalbou, Vilaplana, Vinyols i els Arcs.Annex 2Cambrils.43910499.CRP Baix Camp.Tarragona.
El Consell Escolar de Catalunya, principal organisme assessor del Departament d’Educació format per representants de l’Administració, la comunitat educativa i altres entitats socials, va avalar ahir per 27 vots a favor, quatre en contra i tres en blanc el decret d’autonomia de centres. Aquesta norma, una de les que desenvolupen la llei catalana d’educació (LEC), ha estat una de les que més polèmica han suscitat entre els docents, especialment entre els sindicats que els representen, que han mostrat insistentment el seu rebuig perquè consideren que aquest futur decret «desregula l’ensenyament públic» i suposa «un pas cap a la privatit-
zació».
USTEC, CCOO, UGT i ASPEPC mantenen que la futura reglamentació «margina els claustres de professors en les decisions importants» i impedeix que s’efectuï «una gestió democràtica i participativa». La consellera, en canvi, defensa que el decret permetrà que cada escola i institut pugui dissenyar una normativa interna a la seva mida, cosa que millorarà l’organització i repercutirà en una formació més adequada per als alumnes. Els centres públics i els concertats, per exemple, seran sotmesos a un examen de resultats, efectuat per una agència d’avaluació de nova creació.
MOTIU DE VAGA / Aquest i altres aspectes del decret formen part dels motius que van portar els sindicats a convocar (amb escàs èxit) una vaga la setmana passada. Tampoc és del seu grat el decret de direcció de centres que Educació ja té preparat i amb el qual la conselleria pretén reforçar i prestigiar el càrrec de director, que serà considerat «autoritat pública».
Una vegada siguin designats, els directors exerciran de cap de personal, i podran incoar expedients i proposar llocs de treball. Seran avaluats anualment i ocuparan el càrrec durant quatre anys, que es podrà renovar fins a completar un període de quatre mandats seguits.
Tots els docents amb plaça de funcionari podran optar a aquesta funció, cobrant un 15% més el primer quadrienni, un 35% més el segon, un 55% més el tercer i un 75% més si compleix els 16 anys al càrrec. Educació negocia amb les universitats perquè ofereixin postgraus de direcció escolar.
PERE ALBERTÍ Director de l’IES Montilivi de GironaDirectors d’escoles i instituts amb més capacitat de decisió i reconeixement d’autoritat, però també amb més deures i responsabilitats. Aquesta és la conclusió bàsica que es pot extreure de l’avantprojecte de decret de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent, que ja té un text escrit i que està pendent ara de ser examinat per la comunitat educativa. La columna vertebral del nou decret està força definida, però s’ha d’acabar de perfilar i concretar, amb les aportacions que es portaran a terme des dels centres escolars, associacions de pares i mares d’alumnes i sindicats. Aquest mes d’abril està previst que es facin reunions de directors per debatre el nou decret, que encara no té data concreta per començar-se a aplicar.
Enfortir la direcció dels centres educatius com a requisit per garantir l’autonomia dels centres i assumir responsabilitats que fins ara estaven restringides a la comunitat educativa. Aquests són alguns dels principis que es recullen en el nou decret. Els directors tindran més funcions de representació, de lideratge i de gestió, i una consideració d’autoritat pública. En l’avantprojecte de decret es preveu que els directors assumeixin unes responsabilitats que fins ara quedaven diluïdes i que facin funcions de cap de personal. Pel que fa al salari, tindran complements.
Els nomenaments seran per un període de quatre anys, amb possibilitat de renovar el mandat fins a quatre períodes consecutius. I hauran de passar una avaluació de l’Agència d’Avaluació i Prospectiva, que farà un informe cada quatre anys.
Els canvis que es preparen en les direccions dels centres escolars de Catalunya han fet aixecar veus a favor i en contra. Aquest avantprojecte de decret i el d’autonomia de centres van ser dos dels motius de la darrera vaga convocada pels sindicats, ja que es va considerar que les seves reclamacions no eren escoltades per Educació.
En el nou decret que es prepara s’estableix que la direcció té la consideració d’autoritat pública i gaudeix de presumpció de veracitat en els seus informes. En l’exercici de les seves funcions, també és l’autoritat competent per defensar «l’interès superior de l’infant». Els directors poden requerir la col·laboració d’altres autoritats de les administracions públiques per al compliment de les seves funcions. Els inspectors d’educació, que també tenen la consideració d’autoritat pública, han d’adequar la seva actuació al règim d’autonomia dels centres.
Entre altres qüestions, els directors tindran la funció com a cap de personal, com estableix el nou decret, de seleccionar el personal interí docent per cobrir substitucions temporals en el centre, que no abasten tot el curs acadèmic, entre candidats que hagin accedit a la borsa de treball de personal interí docent.
També poden intervenir, en els termes que s’estableixin reglamentàriament, en els procediments de provisió per concurs específic i de provisió especial, i formular les propostes de nomenament dels aspirants seleccionats en aquest darrer cas.
La direcció del centre podrà resoldre sobre les faltes d’assistència i de puntualitat no justificades de tot el personal del centre. A banda de la sanció disciplinària que pugui comportar, els directors hauran de comunicar periòdicament al director dels serveis territorials d’Educació o a l’òrgan competent del consorci d’Educació de Barcelona la part de la jornada no realitzada que determina la deducció proporcional.
La selecció del director correspon a una comissió per a cada centre, es farà un concurs de mèrits i cal que superi un programa de formació.
Els candidats seleccionats per a l’exercici de la direcció d’un centre hauran de seguir un programa de formació i el Departament d’Educació haurà de promoure programes de formació permanent. L’avaluació positiva de l’exercici en cada mandat comporta un complement de reconeixement. S’inclou també un apartat amb la condició de directiu professional docent, que podran obtenir els directors que tinguin almenys un període de mandat i que hagin estat avaluats de manera positiva. També cal tenir uns coneixements determinats i superar un procediment d’acreditació.
L’avaluació dels directors serà a càrrec de l’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació, que haurà de concretar els procediments, els indicadors i els criteris per homogeneïtzar les dades i establir, d’acord amb la Inspecció d’Educació, els models i protocols per dur a terme l’avaluació de l’exercici de la direcció. El consell escolar del centre col·laborarà en el procés d’avaluació.
Un equip directiu ha de tenir obligatòriament tres membres: el director, el cap d’estudis i el secretari, i el mínim de mandat serà de quatre anys, que es podran renovar.
La persona que ocupi la direcció d’un centre tindrà un reconeixement d’incentius important, que aniran augmentant a mesura que estigui més anys en el càrrec. Hi haurà un complement per lloc de treball, que es calcularà en funció de la dimensió, la complexitat del centre i la diversitat dels ensenyaments impartits. Si cal, el director estarà exempt d’impartir classes. Els directors de carrera podran ascendir en l’administració, tant en l’educativa com en altres departaments. Educació vol incentivar els directors per tal que continuïn com més anys millor als centres.
El director de l’IES Montilivi de Girona és un dels tres representants de les comarques gironines en la junta central de direccions. El 25 de març aquesta junta es va reunir per valorar les novetats que es plantegen des del Departament d’Educació i a partir d’ara està previst recollir suggeriments de directors i claustres per intentar millorar els canvis que es preparen.
Els sindicats han manifestat la seva posició contrària a molts dels canvis que es preparen. El portaveu d’USTEC-STEs a Girona, Xavier Díez, considera que el nou decret comportarà una pèrdua de pes democràtic de la comunitat educativa, ja que moltes decisions les podrà prendre ara directament el director. «Això pot donar peu a l’arbitrarietat», opina Díez. Josep Maria Anglès, d’ASPEPC-SPS, manté que «es torna enrere». «Els anys vuitanta es va aconseguir un funcionament democràtic dels centres. El director abans era el que manava i ordenava, i ara es vol tornar a aquesta situació.» El secretari general d’Ensenyament de CCOO a Girona, Víctor Sánchez, considera que el model que es defensa des d’Educació «no fomenta el treball en equip». Fonts d’UGT també han manifestat una posició contrària al decret. Els sindicats encara confien que es podran modificar apartats que consideren que poden comportar una marxa enrere per als centres educatius.
Darrera actualització ( Diumenge, 4 d’abril del 2010 02:00 )
BARCELONA, 25 (EUROPA PRESS)
El sindicat de professors USTEC·STEs considera “franquista” el nou projecte de decret de Direcció que planteja la Conselleria d’Educació que lidera Ernest Maragall, que modifica el mètode de selecció de directors escolars conforme a la normativa estatal.
En un comunicat, el sindicat ha recordat la creació del Cos de Directors sota el Franquisme i la seva posterior supressió, quan el claustre de professors elegia el director lliurement.
“El nou decret ens remet a una fórmula semblant a l’antic Cos de Directors i és un pas enrere en la democràcia dels col·legis”, ha afirmat la portaveu d’USTEC·STEs, Rosa Cañadell.
El nou decret, al costat de la normativa de la Llei Orgànica d’Educació (LOE), estableix que les direccions són seleccionades per una comissió mixta entre l’administració, professors i membres del consell escolar (famílies i alumnes).
D’altra banda, els mestres han considerat que és un “greu error” deixar en mans dels directors la decisions més importants del centre, ja que el decret reforça la seva autoritat i competències –entre d’altres assumptes, com a caps de personal–.
Els sindicats rebutgen un dels projectes que van motivar l’última vaga del professorat
diari de girona
GIRONA | PILI TURON
El Consell Escolar de Catalunya ha donat el seu vistiplau al projecte de decret que regularà l’autonomia dels centres educatius, un dels temes que van motivar la vaga convocada pels sindicats la setmana passada. Ara, el Consell de Govern de la Generalitat ha d’aprovar el document i, si es compleix el calendari, el Departament d’Educació preveu que entri en vigor el curs vinent.
El decret d’autonomia de centres és una de les regulacions previstes a la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), igual que el decret de direcció de centres; aquest últim està pendent del dictamen del Consell Escolar de Catalunya, que encara no l’ha estudiat, però la Conselleria també compta amb posar-lo en marxa a partir del setembre.
Dictamen favorable
Complint les previsions, els sindicats educatius presents al Consell Escolar de Catalunya van votar en contra del projecte de decret d’autonomia de centres en el plenari celebrat dimecres a la tarda. El dictamen final, però, va ser clarament favorable perquè va sumar 27 vots positius. El recompte es va completar amb 4 paperetes en blanc. Aquest mateix curs, els representants sindicals tampoc van subscriure un altre dictamen favorable del Consell, llavors sobre el nou calendari escolar.
El portaveu del sindicat Ustec·STEs, el gironí Francesc Saló, va exercir el seu dret a emetre un vot particular i, així, argumentar la seva oposició al projecte de decret d’autonomia elaborat pel Departament d’Educació.
Després de criticar una “falta de sensibilitat” del Consell Escolar de Catalunya cap a les propostes sindicals, Francesc Saló denuncia que el projecte de decret del Departament “torna a plantejar-se d’esquenes (…) el professorat i els estudiants”. En consideració d’Ustec·STEs, el dictament del Consell Escolar és “un xec en blanc” per tirar endavant un decret d’autonomia de centres que tindrà conseqüències negatives per a l’ensenyament públic. Entre els aspectes negatius que veuen al document hi ha les avaluacions de centres basades en proves externes a l’alumnat que, des del seu punt de vista, no reflecteixen el treball global del centre i responen a “un clar interès per imposar un model educatiu resultista”. També denuncien intencions d’augmentar recursos en funció dels resultats de cada centre i d’implantar un sistema basat en la competència, “perjudicant sensiblement els centres situats en entorns socials desafavorits i advocant la creació de guetos”; així com també de “desregular les condicions de treball del professorat”.
http://www.reusdigital.cat/index.php?command=show_news&news_id=12236
L’Agrupació Reusenca d’AMPA s’ha presentat aquest dimarts a la tarda a l’Escola Eduard Toda de Reus. L’Associació s’ha creat amb l’objectiu d’agrupar les AMPA de la ciutat, aconseguir una escolarització equilibrada, treballar per la cohesió social, millorar l’educació, fer front a les mancances d’infraestructures i treballar en xarxa amb les diferents associacions de les escoles de la ciutat.
Aquesta associació va néixer el desembre de l’any 2008 amb el ‘manifest de Reus per una escola millor’, que reivindicava el repartiment equitatiu de la població immigrant entre totes les escoles públiques i concertades per evitar diferències entre els centres i la formació de ‘guetos’. Les diferents associacions van veure que els diferents centres reusencs tenien necessitats comunes i van decidir treballar conjuntament.
Aquest manifest ha permès que les AMPA puguin formar part de diverses comissions per exposar la seva visió sobre la situació de les escoles a la ciutat i que s’iniciessin les primeres accions encaminades a millorar l’escolarització equilibrada. A més, també ha fet que s’establís una bona relació entre les AMPA de la ciutat per discutir sobre problemes comuns i que poguessin trobar solucions compartides.
L’agrupació és formada per 10 AMPA de Reus. Entre elles estan, el CEIP Eduard Toda, Pompeu Fabra, Teresa Miquel, Joan Rebull, Prat de la Riba, Rubió i Ors, General Prim, l’IES Gaudí, l’Escola Arce i l’Escola La Vitxeta.
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=697655&idseccio_PK=1012
Pantalles tàctils 8 Les pissarres electròniques amb projector són una de les novetats per a les aules. Foto: FERRAN NADEU
BARCELONA
El col·legi del futur és un lloc hipertecnològic sense guixos ni pissarres verdes, ni tan sols quaderns, on els nens fan coses com ara interactuar digitalment amb els seus mestres, menjar sempre productes ecològics i llegir els clàssics en una tauleta electrònica. Per fer un dibuix utilitzen retoladors ergonòmics, i al sortir de la sala deixen l’ordinador carregant-se en un armari especial. Abans o després del pati, a més a més, són conduïts a una habitació fosca per jugar, i aprendre jugant, amb una màquina que respon al nom formidable de taula d’aprenentatge lúdica interactiva, una mena de consola gegant amb una gran pantalla al mig dissenyada per incentivar una altra cosa que també té un nom força impressionant: la intel·ligència múltiple infantil.
S’anomena mesosfera.
Imponent, aparcada en un racó fosc per la seva naturalesa exquisida –és molt sensible a la
llum–, la mesosfera va triomfar a la fira de recursos per a l’educació que es va acabar ahir a la Fira de Barcelona –Expodidàctica– no només per la curiositat dels visitants, que s’hi van acostar, van fer preguntes interessant-s’hi i van tocar-la, no només perquè els seus aires galàctics la van convertir en l’objecte més exòtic de tot el saló, sinó també perquè va ser considerada un dels productes més innovadors, didàctics i creatius de la fira, i va ser guardonada amb un dels anomenats Premis Innova (igual que el projecte Toktok, una comunitat educativa on-line per a nens hospitalitzats). El futur és una taula que ensenya als nens a pensar.
Projecte en proves
Tot i que no és futur en el sentit més estricte: n’hi ha un exemplar disponible, a part del que va ser exhibit a la Fira, que és al Col·legi Montserrat, a Barcelona –en una habitació relativament fosca–, en fase de proves, per dir-ho d’alguna manera; perquè la mesosfera és un invent recent i encara es desconeixen totes les possiblitats que té. «El que volem –explica Carles Sanz, director tècnic del projecte–, és suport institucional per posar a prova la taula. Una prova àmplia. Necessitem que tant els professors com els alumnes la coneguin, i sàpiguen tot el que poden arribar a fer amb ella».
El col·legi del futur, segons Expodidàctica, és un lloc sense guixos ni pissarres verdes, perquè les pissarres són, evidentment, digitals i interactives; segons el model i el fabricant fan coses com ara connectar-se a l’ordinador d’un estudiant, o als de tots, de manera que el que surt a la pissarra també surt a totes les pantalles, i viceversa: el que escriu o dibuixa un alumne també s’escriu o es dibuixa a la pissarra. És l’alegria d’una espècie endèmica: els que viuen un infern cada vegada que els obliguen a sortir davant de tothom.
Segons Expodidàctica, al col·legi del futur no hi ha quaderns perquè hi ha ordinadors, i de fet cada pupitre n’incorpora un de sèrie; les portes no tenen frontisses, i els extrems són de goma, de manera que els nens no s’hi enganxen mai els dits; els llibres, gràcies a un giny, els forren els pares en 20 segons, les taquilles vénen amb carregador incorporat (per als ordinadors) i els mestres confien cegament en una espècie de trípode invertit que, en paraules d’un distribuïdor, «fa de reproductor de diapositives, retroprojector i escàner alhora»: i que s’anomena visualitzador. Al col·legi del futur tot és ràpid, automàtic, digital, ecològic i divertit.
Tot i que la veritat és un tòpic: el futur ja és aquí.
1. • Al veure cedir el sostre, va idear un joc perquè els alumnes es posessin sota les taules
Estat en què va quedar l’aula del CEIP Pereanton de Granollers on es va produir l’ensorrament del sostre fals, ahir. Foto: JOSEP GARCIA
GRANOLLERS
La ràpida actuació d’una mestra del CEIP Pereanton de Granollers va evitar ahir el que hauria pogut ser un greu accident, amb una vintena d’alumnes de 5 i 6 anys com a víctimes. Al veure que el sostre cedia, la professora va simular un joc perquè els nens s’amaguessin sota les taules davant l’imminent esfondrament.
Passaven cinc minuts del migdia quan el sostre fals de l’aula de P-5 de la cèntrica escola Pereanton va començar a cruixir. L’estructura que subjectava les plaques es va deixar anar dels tacs i es va desprendre lentament sobre els 20 alumnes que eren a la classe. Amb gran enteresa, la mestra va idear un joc per fer que els nens es posessin sota de les taules mentre queien dues terceres parts del sostre. El grup va ser evacuat després per la resta de professors.
«Ha sigut com l’efecte de la caiguda de fitxes de dòmino –va relatar a aquest diari la directora del CEIP Pereanton, Roser Martínez– que per sort ha sigut detectat a temps». La responsable va alabar l’actitud de la professora, que «en tot moment va saber què havia de fer». L’aula sinistrada i l’adjacent havien estat reformades «fa tres anys» per la Generalitat, segons el cap de la policia local de Granollers, l’inspector Lluís Colomer, que va celebrar que «no s’hagin de lamentar danys personals».
POLICIES, BOMBERS I ASSISTÈNCIA / Al lloc s’hi van presentar policies, bombers i serveis sanitaris, que van atendre 10 nens d’esgarrinxades lleus. Els bombers van analitzar la resta de les estances i el menjador, i no hi van detectar més deficiències. Hauran de ser els arquitectes municipals els que determinin per què l’estructura no va suportar el pes de les plaques.
L’empresa pública GISA va gestionar la construcció de la falsa coberta el 2007 per rebaixar els sostres molt elevats de l’edifici. Els responsables del servei territorial d’Educació es van desplaçar ahir a Granollers per avaluar la situació. La conselleria ha demanat a GISA un informe sobre l’accident, i l’ajuntament ha obert un expedient informatiu per analitzar-ne les causes i estudiar-ne les responsabilitats.
La directora va informar del succés a les famílies, intranquil·les per la presència dels serveis de seguretat. Les dues aules podran tornar a obrir avui després que es desmuntin les peces, que «es reposaran immediatament», segons el centre.
