http://www.3cat24.cat/noticia/622165/catalunya/Lindex-de-fracas-escolar-a-Catalunya-baixa-un-punt-i-se-situa-al-21

L’índex de fracàs escolar a l’Educació Secundària Obligatòria, a l’ESO, ha baixat un punt, però continua per sobre del 21%, segons dades del curs passat presentades pel Departament d’Educació. El conseller, Ernest Maragall, ha avaluat les dades de manera positiva, ja que cal tenir en compte que inclouen la incorporació de 150.000 alumnes estrangers des del 2002. La mitjana del fracàs escolar a la Unió Europea és del 18%, mentre que a Espanya era del 30,8% en dades del 2006.Aquesta xifra és la suma dels estudiants que van repetir, van optar per no examinar-se o van abandonar els estudis, i ha passat del 30,4% al curs 2002-2003 a l’actual 21%. El conseller d’Educació ha matisat que aquests números no reflecteixen el total del fracàs escolar, que és inferior, perquè una part d’aquests alumnes es reintegren al sistema educatiu a través dels programes de qualificació professional inicial (PQPI).

El conseller d’Educació, Ernest Maragall, ha admès que cal continuar millorant i alhora ha afirmat que aquest és el camí a seguir. Cal “treballar en condicions de molta exigència, d’alta complexitat, de gestió de canvis socials indiscutibles i de processos derivats també de la presència entre nosaltres de molts ciutadans d’altres procedències”, ha explicat Maragall.

Del total d’alumnes que van acabar l’ESO i van decidir continuar estudiant, prop del 58% es va decantar per cursar Batxillerat i el 42%, cicles formatius. Dels que van fer Batxillerat el curs passat, una mica més del 70% dels estudiants es van graduar.

http://www.3cat24.cat/noticia/624365/girona/Els-pares-dels-nens-que-facin-campana-podrien-ser-denunciats-i-anar-a-la-preso

El curs 2008-2009, la policia de Girona va detectar 22 alumnes al carrer i que faltaven a classe. Aquest curs, la xifra ja és superior. Per reforçar les actuacions contra l’absentisme escolar, la policia implicarà més els pares. Quan enxampin un alumne al carrer fora de l’horari lectiu, la policia el portarà a l’escola i després advertirà els seus pares que poden ser denunciats per abandó de les seves responsabilitats i, fins i tot, anar a la presó.

Amb aquesta nova estratègia, “cada vegada que es troba un nen al carrer”, a banda de portar-lo al centre, “es notifica als pares. Pensem que ells han de saber que la policia ha portat el seu fill a l’escola i en quines responsabilitats o irresponsabilitats, en aquest cas, poden estar incorrent”, ha explicat la sotsinspectora de la Policia Municipal de Girona, Irene Alcaide.

Segons el Codi Penal, l’educació és un dret i els pares o tutors legals dels menors de 16 anys estan obligats a garantir que els seus fills són a classe en horari lectiu. Si això s’incompleix, els responsables dels menors s’enfronten a penes d’entre tres i sis mesos.

http://www.avui.cat/cat/notices/2010/04/maragall_afirma_que_la_convocatoria_de_vaga_de_l_escola_publica_es_una_decisio_sense_cap_fonament_r_95061.php

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=705423&idseccio_PK=1021

1. • El director diu que, segons el reglament, no es pot anar amb el cap tapat
2. • Un institut prohibeix entrar a l’aula a Najwa Malha per portar el mocador islàmic

La polèmica del mocador islàmic torna a irrompre en l’ensenyament. Najwa, estudiant de quart d’ESO d’origen marroquí, fa una setmana que no va a classe davant la prohibició del seu col·legi a Pozuelo de Alarcón (Madrid) de portar el cap cobert. Eduardo de Bergia, director de l’institut públic Camilo José Cela, va justificar ahir el veto en el fet que el reglament del centre no admet a les aules alumnes amb roba provocativa ni amb el cap cobert, cosa que inclou gorres, caputxes, cascos o el hijab (mocador islàmic). Davant la irritació de col·lectius tant islàmics com progressistes, la Comunitat de Madrid, presidida per Esperanza Aguirre, va recolzar la decisió de l’institut, ja que –segons la consellera d’Educació, Lucía Figar– cada centre és autònom per fixar els seus propis reglaments, d’acord amb la LOE i les normes autonòmiques.
El conflicte va sorgir fa dos mesos, quan Najwa va complir 16 anys i va optar per cobrir-se el cap amb el hijab. El seu pare, Mohamed Malha, president de l’associació que regenta la mesquita local, va mostrar primer reticències però després la va recolzar. Quatre dels seus professors la van avisar i, davant la ferma decisió de la noia, un sector del consell escolar va demanar al director que apliqués l’article 32 del reglament, que prohibeix l’entrada a classe amb el cap cobert. Així es va acordar el 8 d’abril. Des d’aleshores, a Najwa només se li ha permès passar la jornada escolar a la sala de visites.
Continue reading →

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=704999&idseccio_PK=1021&h=

1. • El premi li ha estat concedit pels seus èxits en una formació professional de qualitat

Habitualment la tutoria és aquella última classe del divendres que al cap de poques setmanes, després d’un parell de debats sobre les drogues, cau en l’oblit i es converteix en l’excusa per sortir abans. Això no passa al Centre d’Estudis Joan XXIII,
guardonat ahir amb el premi Ensenyament 2010, atorgat per la Fundació Cercle d’Economia. Durant 40 anys el centre ha mimat la formació professional (la germana pobra del batxillerat) i l’ha dotat d’actitud per poder afrontar nous reptes. El 80% dels seus estudiants de grau mitjà salten al cicle superior, i cada vegada n’hi ha més que aborden la universitat.
El segon premi va recaure a La Sínia, CEIP de Vic amb «alternatives originals i flexibles per integrar els alumnes immigrants», segons el jurat. El CEIP El Roure Gros i el col·legi Claret van quedar finalistes.
Educar en valors
Molts alumnes que inicien un cicle de grau mitjà al Joan XXIII ho fan desmotivats, sense hàbits de treball ni itinerari. «És important encaminar-los cap a una futura professió, però el primer que s’ha de fer és augmentar-los l’autoestima. Treballar les seves habilitats socials i no només les tècniques», assegura Maite Andreu, directora de FP. «Si no acabo el programa no em preocupa gaire perquè en el món real l’acabaran, però en canvi les actituds les han d’assumir», explica Carme Castelltort, directora general.
Per evitar que els alumnes es perdin, el Joan XXIII ha teixit una espessa xarxa d’acompanyament amb tutors, coordinadors, orientadors… «El nostre caràcter es troba en el treball de tutories. Al principi els costa perquè vénen de centres on la tutoria ha sigut passar l’estona», reconeix Andreu. «Donen molta importància als valors personals i no hi falta ningú», ratifica Patricia Marcos, estudiant d’Administració i Finances. Abans havia estudiat dos cicles de grau mitjà i la seva pròxima parada és la universitat: «Empresarials i després m’especialitzaré en màrqueting». «Quan vaig començar grau mitjà no tenia ganes d’estudiar, però aquí em van motivar i vaig descobrir una vocació. Fa cinc anys que estudio i treballo», explica Patricia. «Estic contenta del camí que he escollit», afegeix confiada.
La dificultat motiva
El professor no està sol davant els reptes. «És important reforçar i donar més suport a la figura del tutor. No li podem dir ‘t’encarregues de 30 alumnes’ i ja està», afirma Andreu. Els tutors treballen acompanyats d’un coordinador i un orientador, comparteixen les seves dificultats i tracen enfocaments. La setmana passada un orientador va preparar una sessió per explicar als tutors com enfocar una entrevista amb una família que ve predisposada a no entendre que el seu fill té dificultats. «Fem petits miracles. Tenir un alumne fàcil no ens motiva gaire. Reconforta més quan veus com ha madurat un alumne teu que a grau mitjà tenia dificultats», afirma Andreu.
Gemma Ibáñez és coordinadora de tutors de grau mitjà. Va estudiar en aquest centre, va anar a la universitat i ara també ensenya. «Volem formar bons professionals, però sobretot bones persones. El més important per a les empreses de pràctiques és la persona, que hi arribi predisposada», assegura Ibáñez. Els 25.000 euros del primer premi els ajudaran a seguir apuntalant la feina en xarxa amb els seus 450 alumnes de cicles. La Sínia va rebre 15.000 euros.

http://www.sindicat.net/n.php?n=11346

http://www.lavanguardia.es/premium/epaper/20100416/53908272872.html

ANNA M. LOMBARTE – Barcelona

Qui defensa l´escola pública? Evidentment, el Departament d´Educació i el Consorci, no. Entenc que el dret a l´educació gratuïtano es pot acomplir, tan sols, a través dels centres educatius públics. Entenc que l´Administració, per acomplir aquest dret fonamental, ha hagut de recórrer al concert amb centres privats. Però el que no puc entendre és que tanqui centres públics mentre manté el concert amb centres privats.

Aquest any, al barri de Sant Gervasi s´han produïtdos exemples clars de què l´Administració no té cap interès a mantenir i millorar l´escola pública.

El primer cas, és el tancament d´una línia a l´escola Poeta Foix. El barri de Sant Gervasi comptava, fins fa cosa de 15 dies, amb 50 places públiques davant 700 de concertades. A la vista d´aquests números, és evident que no existeix equilibri entre l´oferta pública i la concertada. Ara el Consorci ha decidit tancar una de les línies d´aquesta escola, de forma que ara els números seran de 25 davant 700, o sigui tan sols el 3% de les places educatives del barri són públiques. La versió del Consorci és que aquesta escola no omple l´oferta de què disposa. Jo entenc que el problema és que aquest barri té massa places escolars, però l´Administració, en lloc de deixar de concertar escoles privades, decideix tancar-ne de públiques. Això és garantir el dret a l´educació gratuïta?Les escoles concertades no són, ni de bon tros, gratuïtes.

El segon exemple és el tancament de l´IES Gal · la Placídia. L´Administració concerta el batxillerat en escoles privades i tanca instituts públics: chapeau!El Consorci va oferir places per primer d´ESO a l´institut Gal · la Placídia i, un cop fetes les preinscripcions, va decidir tancar el centre, sense avisar els pares i mares que havien preinscrit els seus fills, que van ser recol · locats en altres instituts i, un cop fet això, va comunicar-ho a les famílies. O sigui, que aquestes famílies portaran els seus fills a un centre designat per l´Administració. Això és llibertat d´elecció de centre educatiu?