En un programa com el nostre, que versa sobre Educació, no hem parlat gaire de la llengua. Però quan el got es va omplint, i cada gota és un sentiment d’impotència més, pel que fa al tractament i situació de l’ús de la nostra llengua, cal posar-se a dir en veu alta allò que no ens agrada.
Ja se’n senten, ja, de veus, que denuncien la situació. I, sobretot, agraïm les manifestacions de personalitats que hi entenen del tema. Un dels últims exemples és El professor Joan Solà que, en el moment de l’atorgament del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, ara fa uns mesos, ja va expressar que la situació de l’ús del català és greu i que els polítics catalans en són coresponsables.
Centrem-nos en una part dels protagonistes d’Un món per Educar: els adolescents. El Consell Social de la Llengua Catalana ha publicat un document que diu: els joves de 15 a 25 anys, tot i ser “la franja de població més capacitada per utilitzar el català en tots els àmbits i contextos, són els que menys el fan servir. És més, en l’àmbit metropolità de Barcelona, que és on resideix la majoria de població de Catalunya, l’ús del català per part dels joves és minoritari, un 26%.
El castellà s’imposa en les relacions entre joves i en els espais d’oci”. Això és un fet obvi… només cal estar atents a la realitat.
Recordeu que el curs passat es van establir tan sols dues hores setmanals de català en el Batxillerat, amb l’excusa que els alumnes ja han de saber parlar i escriure i que tots els professors poden fer de professors de llengua?
Doncs ara, tal com recull el diari Avui el dijous 15 d’octubre, en el projecte dels llibres digitals, dels quals ja parlarem un dia, en què treballen gairebé 6.000 alumnes de 70 centres de secundària en substitució dels llibres de text, s’hi ha afegit una altra dificultat, que no ajuda gaire a fer del català la llengua vehicular de l’educació.
La pantalla d’entrada als llibres digitals apareix en castellà. Cal clicar per demanar el català i en tot moment es pot canviar de llengua.
A més, el menú principal apareix en tots els casos, per defecte, en castellà, fins i tot en el llibre corresponent a l’assignatura de llengua catalana.
Malgrat tot, els d’Un món per educar hem volgut buscar una espurna d’optimisme descobrint persones com Miquel Català, que va traduir la pàgina del Parlament Europeu al català i que segueix la seva lluita a www.oficialitat.cat Si això fos un partit de futbol, a quant estaríem? 7 a 1? Volem creure que no tot està perdut.